Caos

Avui m'he llevat cap a quarts de 4 de la matinada. No ha estat culpa del despertador, sinó del soroll d'explosions i la pudor de cremat.

Posant-me una mica de roba a corre-cuita, he tret el nas a fora per veure què coi passava. La resta de la família estava mirant, també, amb els ulls oberts com taronges i sense creure el que veien. A fora, semblava de dia amb tanta llum i tant de foc. Les cases veïnes estaven engolides per les flames, i els habitants corrien fugint de les flames. S'aturaven impotents per observar la desgràcia i tornaven a córrer per por al terror que s'estava menjant les seves llars. Un camió de la Kuwait Petroleum Danmark havia patit un accident a la carretera principal del poble, en un punt on no hi ha una bona visibilitat pels cotxes. S'havia vessat moltíssima benzina, i una explosió del coxte amb que havia topat havia encès mig poble.

Quan un home ha sortit de casa seva i s'ha consumit entre les flames allà al mig, hem entès que ja no ens podíem quedar allà. A més, les flames estaven avançant, lentament però sense pausa, cap a la zona on es troba casa nostra. Temps de recollir una mica de menjar que hem hagut de marxar corrents de la casa. Només obrir la porta, els gats han anat sortint, amb la rapidesa que et dóna la por, cap a algun lloc segur. Com els altres habitants del poble, hem corregut sense aturador i amb les venes plenes d'adrenalina, fugint del foc que s'empassava la casa on he viscut aquests últims cinc mesos.

Els bombers han arribat després, una mica massa tard per salvar el poble de cremar-se. Per sort, encara hi havia neu als camps de darrera el poble i la terra estava prou mullada, i això ha impedit que ens arribés l'incendi amb facilitat. Han apagat el foc i tal, però larrrbkjhtræokljkjhfg,nmbsfbæabæblablablablabla blabla blablabla bla bla. (el final que tenia pensat no concorda amb el fet de que ara ho estigui escrivint en un ordinador com si res)

Bon Sants Innocents, canalles!!