Advent 19: espectacle

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: sóc a l'institut i no me'n recordo de què he obert, LOL  (s'actualitzarà quan arribi a casona, sideuvol)


Avui amb els de la classe hem planejat un assalt a la integritat de l'institut. Un assalt musical, com a classe de música que som. I lo vamos a petar!!!

Resulta que el vestíbul de l'institut hi ha moltes taules, un parell per cada classe. Allà és on ens trobem tots plegats, ben apilotonats, quan hi ha alguna pausa o alguna classe s'ha cancel·lat. Està situada just quan entres a l'institut, i és el centre de gravetat d'aquest: d'allà surten tots els passadissos cap a les classes, sales de professors i accessos a altres punts d'interès. I acostuma a bullir d'activitat en les hores lliures.

El cas és que també hi ha una cantina, per si t'has deixat l'entrepanet de rugbrød o per si vols esmorzar una mica més. Com que està a la banda est del vestíbul, òbviament hi ha algunes taules que estan substancialment més a prop de la cantina que unes altres.

Per tant, com es decideixen les classes afortunades? Bé, doncs la tradició és fer un concurs cada any, i les classes s'aniran situant més o menys a prop segons la posició que quedin. I aquest any el concurs premia la classe que entretingui més divertidament a les altres a la pausa pel dinar. La classe en qüestió rebrà algun sucós premi comunitari i el dret d'ubicar-se en una de les "taules reines" l'any que ve.

L'actuació acostuma a ser un vídeo humorístic que la classe ha preparat, acompanyat (si la gent es motiva) per algun discurset en directe. N'hi ha algun de realment bo, dels que ja ens han ensenyat les cartes. A nosaltres, però, ens toca l'onze de gener, al no-res de tornar de vacances. I el nostre pla és fer una flashmob, sense vídeo ni hòsties, de cançons Disney. Cadascú de nosaltres interpretarà una escena musical d'una peli, i anirem canviant. A capella, cridant com uns bojos i fent alguna cosa més. A mi, per exemple (i per cabellera) em toca fer de Tarzan, i he d'agafar una noia a l'atzar, pujar sobre la taula com un goril·la i cantar-li "You'll be in my heart". Quan els següents comencin a cantar "Bajo el mar", en danès evidentment, marxo corrent i segueix l'espectacle.

Promet, eh? Collons, si promet...