Caos

Avui m'he llevat cap a quarts de 4 de la matinada. No ha estat culpa del despertador, sinó del soroll d'explosions i la pudor de cremat.

Posant-me una mica de roba a corre-cuita, he tret el nas a fora per veure què coi passava. La resta de la família estava mirant, també, amb els ulls oberts com taronges i sense creure el que veien. A fora, semblava de dia amb tanta llum i tant de foc. Les cases veïnes estaven engolides per les flames, i els habitants corrien fugint de les flames. S'aturaven impotents per observar la desgràcia i tornaven a córrer per por al terror que s'estava menjant les seves llars. Un camió de la Kuwait Petroleum Danmark havia patit un accident a la carretera principal del poble, en un punt on no hi ha una bona visibilitat pels cotxes. S'havia vessat moltíssima benzina, i una explosió del coxte amb que havia topat havia encès mig poble.

Quan un home ha sortit de casa seva i s'ha consumit entre les flames allà al mig, hem entès que ja no ens podíem quedar allà. A més, les flames estaven avançant, lentament però sense pausa, cap a la zona on es troba casa nostra. Temps de recollir una mica de menjar que hem hagut de marxar corrents de la casa. Només obrir la porta, els gats han anat sortint, amb la rapidesa que et dóna la por, cap a algun lloc segur. Com els altres habitants del poble, hem corregut sense aturador i amb les venes plenes d'adrenalina, fugint del foc que s'empassava la casa on he viscut aquests últims cinc mesos.

Els bombers han arribat després, una mica massa tard per salvar el poble de cremar-se. Per sort, encara hi havia neu als camps de darrera el poble i la terra estava prou mullada, i això ha impedit que ens arribés l'incendi amb facilitat. Han apagat el foc i tal, però larrrbkjhtræokljkjhfg,nmbsfbæabæblablablablabla blabla blablabla bla bla. (el final que tenia pensat no concorda amb el fet de que ara ho estigui escrivint en un ordinador com si res)

Bon Sants Innocents, canalles!!

Advent 24, o 25? Bon Nadal!!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta:  un arbre de Nadal enorme i ple d'espelmes


Un cop més, queda confirmat que estic fet un bon tros de desastre; ve l'últim dia del Calendari d'Advent i em deixo el post diari per l'endemà. En fi, no tinc remei.

I és que ahir tela, eh? Com que aquí no són gens de dinars, la tradició és fer sopars enormes (oleole, Nadal en estat pur). I com que a la meva família saben que tant de sopar i tanta cosa acaba per passar factura, avui fem una pausa. La tradició, doncs, és fer-ne un de bastant espectacular el 24 (ossea, ahir), un de normalet el 25 (acabarem les restes del sopar d'ahir, vaja) i un de completament apoteòsic demà dia 26. Aquest sí que tindrà tela!!

Però la nit d'estar plegats i tal va ser ahir. Com que ja havíem posat l'arbre de Nadal a dins de casa, estava ple de regalets a sota! Iupi iupi!! Llavors, el que es fa és cantar tots juntets unes quantes cançons mentre s'hi balla al voltant. En acabat, hi ha un dels presents que s'aixeca i agafa un regal de sota l'arbre, i el dóna al seu destinatari. Un cop obert i amb un "oooh" general, aquest destinatari en qüestió s'aixeca i n'agafa un altre, i nar fent.

Però el fet de l'arbre va acabar eclipsat per l'estrella de la nit: va ser el primer tió de la meva família, i diuen que l'any que ve ho repeteixen, que això de l'arbre no té emoció ni res! Els vaig fer aprendre, evidentment, una cançó: la mítica "caga tió, caga torró, caga per mi i pels altres no" és ben fàcil per algú que no sap parlar gaire la llengua i mostra fantàsticament l'esperit d'aquesta festa. Torró, neules i barretines, entre d'altres, van ser les cagades monumentals d'ahir. Vegi's la foto de dalt.

Avui hem fet una excursioneta a una...  un tros de terra una mica més alt que la resta (em fot molta pena dir-li "muntanya" a un lloc que no fa ni cent metres). En plan, per estar plegats i fer alguna cosa, que sempre és maco.


Bé doncs, així acabo el post diari d'Advent. No està mal, però cansa lo seu, eh? Ha estat un plasser trencar-me una mica el cap cada dia per decidir què posar. Per tots vostès...   Glædelig Jul!! I Bon Nadal, ja de pas, oi?

Advent 23: tempesta de Nadal

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: encara més decoració nadalenca


Oh, és un vídeo això? Sí, sí, sí!! Avui, com que hem estat tancadets a causa de la tempesta de neu, he fet un videoet (a un nivell d'aficionat que no s'aguanta). Com que la càmera és com és, no es veu gens bé, però juro que és un pal estar-se a fora per la quantitat de neu i vent que fa. Com una tempesta de sorra del desert, però de neu, es clar. Apa, que l'advent i els posts diaris ja s'acaben, eh?

Advent 22: tió i tal

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: una corona d'espelmes


Puc passar un any sense fer el pessebre. Es fa molt estrany, però s'aguanta. Ara bé, un any sense tió és bastant intolerable!! Per tant, ahir va trucar a la porta de casa un tió ben cucu, importat des de Catalunya i amb una gana tremenda. Per tant, li estem donant menjar perquè la nit de Nadal faci una cagada espectacular (els Nickelsen hi estan posant un èmfasi increïble!). Avui hem muntat l'arbre de Nadal a dins de casa, així acabant tot el paripé de decoració nadalenca, que aquí dalt és molt gran.

L'altre dia, per cert, vam fer galetes nadalenques. D'aquelles de mantega, que es posen en capses d'alumini per galetes. De fet, és el primer cop que obro una capsa de galetes de mantega i hi ha galetes de veritat, i no fils de cosir i agulles...  Greixoses i delicioses, gairebé perfectes!!

Demà, doncs, toca celebrar el 4t diumenge d'Advent, que aquí se celebra molt (ens vam "saltar" el segon i el tercer, o sigui que ara tenim deures extra). La pregunta és, com ho farem? La resposta és, nu sé. No m'han explicat què es fa ena questes ocasions, suposo que reunir-se al voltant de la taula i menjar gløgg amb unes quantes d'aquestes galetes tan sensacionals.

Demà penjo fotos de l'arbre i el tió!

Advent 21: ja està això

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: una senyoreta amb regals


Tatatxann, últim dia de classe abans de les delicioses vacances de Nadal! Un dels costums danesos més macos d'aquests dies previs és no fotre ni brot a classe (bé, de fet crec que això és bastant internacional).

Però aquí, d'una manera guai, en plan que els profes porten galetes nadalenques i tal a classe, i preparen cosetes. La més habitual és un quiz: la classe es divideix en dos equips, i lluiten per guanyar com més punts millor. Es guanyen punts encertant preguntes sobre el Nadal o endevinant el títol d'una nadala que un company prova de fer amb mímica, per exemple. I a música la profe ens ha portat una flautota enorme, i les havíem de tocar allà. Per tant, finalment les quatre o cinc setmanes de flauta a segon d'ESO han servit d'alguna cosa.

I com que així està l'ambient, tinc unes ganes de no fotre res productiu fins demà impressionants. O sigui que si em disculpen, aquí s'acaba el post d'avui. Bona nit, cuquis!

Advent 20: gravacions il·legals

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: decoració nadalenca de nom desconegut


El post d'avui és una resposta al Jaume, que li faria molta ilu un vídeo sobre la flashmob de Disney que farem amb la classe (veure el post d'ahir per entendre de què va). S'intentarà de totes les maneres possibles, perquè val la pena, però no ho puc garantir, ja que a l'institut està prohibit fer fotos o gravar vídeos. I la pregunta crucial és...  per què?

Doncs bé, això es remunta a un bon dia que era festa de l'institut. Al vestíbul/cantina hi ha un escenari, i a part de servir per fer discursets i tal, també serveix per muntar-hi festes. Amb profes i tot, l'institut es torna una lokura!

Tan lokura va ser un dia que un grup de noies, superborratxes, van pujar allà dalt i van oferir un deliciós striptease per a tots els presents. Algun espavilat ho va gravar, i després ho va penjar a internet. (pels que en volen "proves", el vídeo en qüestió és fàcil de trobar al Google... Òju!! que jo no us he dit res, eh?)

Total, que se'ls va acudir plantejar la següent norma: prohibir els strip-tease a l'escenari de la cantina? Nooo home noo, que si no ens quedem sense strip-tease! Prohibim fer vídeos i així ens evitem qualsevol marrón possible.

O sigui que s'intentarà. La història és verídica, eh? I ara em despediré com el Navarro: simiribonanit!

Advent 19: espectacle

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: sóc a l'institut i no me'n recordo de què he obert, LOL  (s'actualitzarà quan arribi a casona, sideuvol)


Avui amb els de la classe hem planejat un assalt a la integritat de l'institut. Un assalt musical, com a classe de música que som. I lo vamos a petar!!!

Resulta que el vestíbul de l'institut hi ha moltes taules, un parell per cada classe. Allà és on ens trobem tots plegats, ben apilotonats, quan hi ha alguna pausa o alguna classe s'ha cancel·lat. Està situada just quan entres a l'institut, i és el centre de gravetat d'aquest: d'allà surten tots els passadissos cap a les classes, sales de professors i accessos a altres punts d'interès. I acostuma a bullir d'activitat en les hores lliures.

El cas és que també hi ha una cantina, per si t'has deixat l'entrepanet de rugbrød o per si vols esmorzar una mica més. Com que està a la banda est del vestíbul, òbviament hi ha algunes taules que estan substancialment més a prop de la cantina que unes altres.

Per tant, com es decideixen les classes afortunades? Bé, doncs la tradició és fer un concurs cada any, i les classes s'aniran situant més o menys a prop segons la posició que quedin. I aquest any el concurs premia la classe que entretingui més divertidament a les altres a la pausa pel dinar. La classe en qüestió rebrà algun sucós premi comunitari i el dret d'ubicar-se en una de les "taules reines" l'any que ve.

L'actuació acostuma a ser un vídeo humorístic que la classe ha preparat, acompanyat (si la gent es motiva) per algun discurset en directe. N'hi ha algun de realment bo, dels que ja ens han ensenyat les cartes. A nosaltres, però, ens toca l'onze de gener, al no-res de tornar de vacances. I el nostre pla és fer una flashmob, sense vídeo ni hòsties, de cançons Disney. Cadascú de nosaltres interpretarà una escena musical d'una peli, i anirem canviant. A capella, cridant com uns bojos i fent alguna cosa més. A mi, per exemple (i per cabellera) em toca fer de Tarzan, i he d'agafar una noia a l'atzar, pujar sobre la taula com un goril·la i cantar-li "You'll be in my heart". Quan els següents comencin a cantar "Bajo el mar", en danès evidentment, marxo corrent i segueix l'espectacle.

Promet, eh? Collons, si promet...

Advent 18: fer pinya

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: gent cantant. Nadales, suposo...


Avui hem anat amb els altres intercanvistes de l'institut a ca la Tanja Schummacher (o algo), perquè és la responsable dels estudiants estrangers, i tal. Una ocasió molt interessant per estar tots plegats, i parlar de com anava a l'isntitut, família i intercanvi en general. Comparar dubtes, pors i tristeses i fer una mica de pinya. Perquè jo acostumo a ser un paio molt feliç en la immensa majoria de circumstàncies, però hi ha gent que no tant.

I ens hem adonat de que la nostra amistat és molt divertida. Som unes 10 persones de tot el món, que tenim ben poques coses en comú i si visquéssim a la mateixa ciutat, en els nostres països d'origen, segurament no sortiríem mai plegats. Som completament diferents, però és l'única gent que ens teníem els uns als altres i que passàvem pel mateix marrón quan vam començar l'aventura, i des de llavors que hem anat fent pinya. I és super especial, com estem units només perquè estem en la mateixa experiència, descobreixes personalitats molt diferents, quan de normal no ho faries perquè "no et fa falta". També és veritat que estem tots molt lòcus, a la nostra manera, o sigui que no som tant blanc i negre...  però mira, és macu. Apa, bona nit!

Advent 17: calor (relativa)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un senyor tocant el contrabaix


Ooh, sí, sí, sí!!! Si les previsions van com van, el bon temps momentani (o sigui, graus sobre zero) duraran durant tota la setmana, i per tant no hi haurà gel a la carretera i podré pedalar tan bé com abans. Avui ha estat un gustàs poder fer les baixades a tota velocitat i els derrapes habituals sense haver-me de preocupar per si em trencava el coll o les cames. I aguanta fins divendres, que en principi torna a nevar, però llavors no m'he de preocupar per arribar-me a l'institut cada matí (al gener ja vurem, però de moment vull acabar el 2012 sa i estalvi)

Com a detall del dia, avui m'han xorissat el llum de la bici (me l'he deixat posat a l'aparcar a l'estació), i n'hem hagut de comprar un altre. Per sort, n'hem trobat un de molt millor, que té un disseny en plan retro i fa una llum molt millor. I molt més barat que l'altre, com uns 5-6 eurets. Si aguanta bé, doncs tot això que tenim.

Advent 16: julehygge

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: una corona de Nadal d'aquelles que es pengen a les portes

Els æbleskiver en qüestió

Com crec que s'expressa prou bé ens aquests posts d'advent, el Nadal aquí tela marinera. Avui hem anat amb la família de contacte (com una segona família que també està amb l'organització d'intercanvi) i uns coneguts a fer julehygge. No volgueu saber com es pronuncia, però vol dir "hygge de Nadal". Vaja, trobar-se i passar-s'ho bé dins de casa, que a fora fot fred.

Obro parèntesis: parlant de fred, ahir i avui han estat dies molt estranyots: hi havia graus positius, per primer cop en un parell de setmanes! Fins ara, quan dèiem "set graus" s'entenia que era sota zero, ara no és tan obvi. Ja vurem quan arriba la segona onada de fred hivernal. Tanco parèntesis.

A partir del julehygge d'avui, us presento una tradició molt típica danesa, que com a mínim jo no he jugat a casa: quan es fa una trobada d'aquestes, cadascú porta un regal, en plan amic invisible. Una tonterieta, res de seriós. Llavors, es reparteixen de manera aleatòria i s'agafen daus (de sis cares, i com més n'hi hagi més divertit serà). La gent, asseguda en una taula, es va passant els daus i fent una tirada, tan ràpid com es pugui, i qui tregui un 6 canvia el seu regal per el d'un altre. Es munten unes batalles bastant èpiques entre els concursants. A mi m'ha tocat una figureta nadalenca que ara m'adono que m'he deixat a casa de la meva contact family, LOL. Mira, una excusa per tornar-hi aquests dies de Nadal.

El glögg o gløgg en qüestió

A part d'això, hi ha dos elements supertípics en aquesta mena de quedades: 1: els æbleskiver (es pronuncia èblesquiva), que són uns pastissets rodonets com una Pokéball que es mengen amb melmelada vermella i sucre fi, boníssims, i 2: el glögg, o gløgg (que es pronuncia com si empasséssis una bola de saliva molt gran), que és una beguda lila amb panses i coses a dins, que no està mal.

Bona nit, cuquis!

Advent 15: fer el gos

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un gnom de decoració nadalenca


Aaaaaaaarrrghhhh, què ha passat amb l'Advent del dia 14?? L'explicació és ben senzilla: el vaig escriure ahir, però vaig apretar el botó per desar-lo en lloc de publicar-lo. Per tant, es va quedar com a esborrany. Però juro i perjuro que el vaig fer quan tocava, eh? I avui, com qui es deixa una finestreta del calendari, se n'obren dues.

Avui, per sort o per desgràcia, no hi ha gaire cosa extraordinària per explicar, a part de que he re-adoptat una tradició molt deliciosa i nostrada: fer el gos.

Perquè fer moltes coses està la mar de bé, i tenir l'energia per fer-les encara millor...  però collons, a qui no li agrada tenir un cop al mes per fer una pausa i no fotre ni brot?

De fet, ara que hi rumio, "ni brot" no és la paraula exacta, ja que hem anat a fer la compra i a enviar el paquet amb regals de Nadal a casa (a casa catalana, eh?), hem fet galetes nadalenques, m'he passat una gran estona al piano (que al tenir-ne un d'elèctric no em ve tant de gust tocar clàssic i he perdut una mica [cosa que se solucionarà dràsticament]) i m'ha tocat llegir/fer anàlisis d'un fragment de Dràcula de Bram Stoker, en danès, perquè a literatura estem estudiant tot el paripé que es muntava aquesta època. I sense haver de comprovar més de 20 vegades el diccionari, cosa que considero un "lògru" degut a que el trosset era molt llarg! Com que vam veure els primers 50 minuts de la peli del Dràcula de 1992, molt bona per cert, l'estic continuant ara, per acabar de rematar el dia (aquí teniu la versió en anglès si la voleu mirar. aviso que no té subtítols, eh?)

Total, que com sempre que no tinc gaire cosa per explicar m'ha quedat un post ben llarg. C'est la vie.

Advent 14: espelma

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un home amb un avet de Nadal

Buf! Després de pedalar sobre la neu tota la setmana, tinc les cames fetes pols. Com que he arribat rebentat, he fet la típica migdiada que feia cada divendres a casa els avis després de dinar, i que aquí no acostumo a fer. Quin gustassu!!! Hi ha tradicions que s'han de conservar. M'he llevat amb la gata taronja a la falda, després de tres quarts. Això és vida.

Avui, per cert, l'Anton (el meu germà danès més gran) ha acabat definitivament els seus estudis, i ara ja és oficialment un electricista graduat! Sopar de celebració, és un dia important! Tillykke, que diem aquí!

A banda del típic "avui ha passat això, i això altre" vull explicar una tradició molt maca d'aquí dalt, on els agrada anar amb espelmes, així un xic en plan penombra, i llum reduïda. Es tracta de les espelmes d'advent Són com un calendari, però en lloc d'obrir finestretes es crema una miqueta cada dia i s'esborra el número corresponent. I així fins al dia 24, que l'espelma està totalment consumida. Mira, en va agradar.

Advent 13: Santa Lucia

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: unes quantes galetes nadalenques


Avui, dia 13, és Santa Lucia. Dia especial pels nens petits aquí a Dinamarca. Les nenes s'acostumen a cobrir amb una manta blanca i canten la cançó del dia. Normalment, la pubilla de la casa es posa una corona de 4 espelmes i fa de capdavantera de la processó. És el que es fa en lloc de la fira de Santa Llúcia. És una tradició nadalenca molt bonica, però és més aviat de canalla.

Però resulta que avui no ha estat tant de canalla. Just deu minutets abans d'acabar la classe de danès, la profe ha marxat corrents de la classe i ha tornat amb un llençol blanc i una espelmeta, i s'ha vestit improvisadament de "pubilla de Santa Lucia". S'ha posat a cantar la cançó mentre sortia de la classe, mentre ens feia gestos perquè la seguíssim. I clar, tots els ganàpies de la classe hem fet una processó pel passadís D de l'institut, amb la conseqåuent flipada de les classes que els passàvem pel costat. Jo de la lletra no en tenia ni flowers, però la melodia me la sabia d'un capítol de Tom i Jerry (moment que, efectivament, es pot trobar al Youtube).



...ara ve quan el maten: quan ens pensàvem que ja havíem fet la processó i els alumnes estàvem per tornar a la classe, veiem que de darrere ens segueix un altre professor (dels seriosos, a més a més) vestit de "pubilla" igualment, i amb els seus vint-i-pic alumnes cantant al darrera. I quan mirem endavant un altre cop, ens ve una processó d'uns quaranta profes amb les mateixes pintes. La nostra aviat s'hi ha apuntat dient "quan volgueu, neu a la classe i recolliu", i s'ha acabat amb una cercavila per tots els passadissos de l'institut. La foto de la dreta és de quan només érem nosaltres. Jo no em veig però estic per allà darrera, i la professora està fàcilment identificable.

A anglès hem acabat d'adobar el dia. Com que hem fet servir post-its i n'han sobrat, la profe ens els ha regalat i hem aprofitat per fer com un "Facebook Real Life", i escrivíem "posts al mur de l'institut"...  literalment! Anades d'olla d'aquest pal. Un dia molt divertit, avui!

Advent 12: caca de terreny

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: uns esquís


Aquí ja és hivern. Per tant, ja hi ha neu. I el primer dia que va caure, va ser la cosa més repreciosa que t'has tirat a la cara.

Però ara ja comencem a veure que no és tan maco com sembla a les fotos i pelis. Després de la tempesta de neu aquest diumenge, les carreteres i vies per bicicleta estan fatal, plenes de neu i gel. I, sorpresa (amb això que ve ara no hi havia comptat) no puc agafar el bus. Des de Sinding, el cul del món on visc ara, hi ha un bus fantàstic que et deixa com un senyor a la porta de l'institut. Però, tatxann, de tornada no n'hi ha. Ole, ole! I com que va fatal per combinar-nos-ho amb cotxes perquè algú em vingui a buscar, doncs toca pedalar pel terreny de caca que hi ha. Ces't la vie, nano, benvingut a Dinamarca.

Res més per avui. Bona nit!

Advent 11: a tocar de nou

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: una flautista (d'Hamelin? No ho sé)


Avui, com que sóc un paio enfeinat, no tindré temps d'escriure l'entrada després, per tant la faig al matinet. Així, complint amb el calendari.

I és que avui anem a Århus amb els intercanvistes de l'escola d'idioma, a fer una visiteta a la ciutat vella. A més, amb la profe que tenim acostumen a ser molt divertides les classes (en plan bromes que fa, intents de fer servir tecnologia punta, etc.) i serà molt curiós veure-la fora de classe. Com la majoria de professors, vaja. Ah, i Århus es pronuncia Òrus, com els de la baralla espanyola. O Òhgus, si volem precisar un xic més.

Just quan tornem, doncs, ens espera un altre bus perquè toquem amb la classe de jazz i el grup de funk, un altre cop. Aquesta vegada nem a una escola que està a la quinta punyeta, però ens ho passarem la mar de bé. Clar que sí.

I m'hauria de posar a pedalar, que amb la neu que hi ha pel camí és molt fàcil endarrerir-se i no vull fer tard. Bon dia, cuquis!

Advent 10: dentadura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: (encara no l'he obert, quan ho faci actualitzo el post)


Ahir ens vam fotre un sopar de reis. Es veu que els 18 són un aniversari que a Dinamarca o es celebra d'una manera brutal o no es celebra, què carai. I ens en vam anar a un restaurant en plan categoria. I com que d'havia d'anar mudat, em vaig posar la camisa dels Castellers que sempre queda bé. Per sort, no tenien la mania de la cuina moderna de posar un plat enorme amb una merdeta de plat al mig (un dia us explicaré les meves aventures amb el "pa amb tomàquet desconstruït. Verídic). Reitero, sopar de reis.

Avui, en canvi, em tocava una cosa un xic menys deliciosa: visita al dentista! Casumdena!!

Hi ha algunes diferències entre els dentistes que tenia a casa i aquests. D'entrada, m'han ofert tè o cafè just abans de la revisió (WTF?), i després tenien com un mirallet al llum que et posen a sobre. Així pots comprovar les porqueries que et fan, en viu. És interessant i grimós a la vegada. Per sort, tot està bé i la pròxima vegada que vagi a fer-me mirar les dents serà a casona (sideuvol).

Ara a classe, que ja va tocant!

Advent 9: blancura

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un senyoret i una senyoreta

Mira a la dreta

Avui ha fet una tempesta de neu al matí. Cinc dits ben bons de neu ens ha deixat (o potser més, no m'ho he mirat amb detall). Tanta neu que no hem pogut anar a tocar els de funk, perquè no es pot anar en bici ni es recomana conduir (si no és per alguna raó de molta importància). He tret el cap per la finestra i mireu quin paisatge m'he trobat:

Sembla el Pol Nord. Es veu que s'han ajuntat les diferents temperatures i s'ha format una boira de la boina, no veus un pijo a tres passes.

Avui, per cert, el meu germà danès Asger fa 18 anys, un event molt molt especial en la vida d'un danès! Per tant, s'ha de celebrar.

Mira a l'esquerra

Ens hem fotut un esmorzar a base d'ous passats per aigua, panets amb formatge, melmelada i embotidet, pastissets de former i alguna cosa més. Brutal, tenint en compte que l'esmorzar que prens a casa és més aviat normalet. Ben aviat anirem a sopar a algun puesto (en plan tots cinc, no com l'altre dia que era amb convidats, i tal).

I demà sant tornem-hi, collons, que de pressa que passa el cap de setmana! Encara sort que aviat fem vacances de Nadal, iupi!

Advent 8: pels pèls + CQTAFQT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un gat negre


Buff!! Encara sort que me n'he enrecordat abans d'anar a dormir, que si no ja passava el dia sense fer el post diari! Eh, eh, dos quarts de 12 encara és dia 8, eh? Prossegueixo doncs amb un terme nou que m'he inventat, el CQTAFQT. Que vol dir "Coses Que Trobaré A Faltar Quan Torni".

I és que el món és molt petit quan et trobes amb algú, però també molt gran quan rumies una mica més amb el cap. I hi ha coses de cada lloc que el fan especial i únic. A part de persones, amb qui pots mantenir més o menys el contacte, hi ha coses que quan torni ja no tindré més (com a mínim no regularment) i que segurament trobaré a faltar una mica. Començaré amb una cosa ben exòtica, qui ho diria...  la Fanta Exotic!

La Fanta Exotic és una Fanta especial que no es pot trobar a gaires països (el nostre no és pas un dels afortunats). A la foto de la dreta no es veu gaire bé, però és de color taronja-rosa i té un gust que bbBBBRRRRRRrrhhhh!!!! És caviar en branca, néctar de déus i...  bé, m'estic passant, però és extremadament boníssima. Encara recordo el primer dia que li vaig dir a una amiga "no, és que nosaltres no tenim Fanta Exotic", em va fotre una cara de poema.

Com que sóc un tros de friki, he investigat sobre la disponibilitat dels diferents gustos de Fanta arreu del món. Com que el text està de color verd, es pot clicar. El Borat en té, per exemple. Si fos el president de la Catalunya independent, el primer (o segon) que faria seria proclamar la distribució de Fanta Exotic a tots els supermercats, botigues de barri i farmàcies del país.

Va, ja n'hi ha prou d'ensabonar l'empresa, que ja estan prou forrats. Aquest és el primer element de la llista de CQTAFQT. Bona nit, cuquis! I tapeu-vos, carai, que fot un fred que pela!!

Advent 7: de fødselsdag (again)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un sopar nadalenc


Avui celebrem l'aniversari de l'Asger amb gent a casa, i no tinc temps de dir res rellevant al post diari. A classe de castellà he après unes quantes paraulotes daneses noves i ja està.

Demà serà més productiu. Bona nit, cuquis!

Advent 6: Felix Felicis

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un Pare Noel una mica reflexiu


Aquests dies han estat "dies Felix Felicis", com els anomeno jo. Pels que no són de Harry Potter, diríem que són uns dies en que la barreja de casualitat, improvització i decisions encertades et porta a passar-t'ho d'una manera increïble. Són uns dies que l'ambient sembla haver canviat, tens cops de sort inesperats, les coses et surten bé i tot és guai sense haver-te fumat res. Com l'optimisme que porto a sobre habitualment, però exagerat. Buaaalaaaaaaaaaaaaa tiiiiiuu...

Taxtannn, sóc Superman

A banda de començar uns projectes a l'institut amb molt bona pinta (que ja en parlaré un altre dia), els concerts de Nadal varis van anar genial, tant dimarts com dimecres. Amb el grup de funk hem decidit que tirem endavant i que ens hi posem amb coses més grans. Ahir, com que m'havia de quedar a la ciutat fins que comencés la música, vam passar tota la tarda al macdònals amb uns companys d'institut, xerrant mentre sèiem als sofàs de pell que hi posen aquí. Massa coses guais. Per compensar, la resta de la setmana hauria de ser una merda molt bèstia, però és l'aniversari de mon germà (el danès, eh?) i també pinta força bé.

L'únic que puc dir que no va anar gaire bé va ser quan vaig descobrir que tinc moltamolta força, trencant la clau de la meva bici (vegi's la foto de la dreta) i quan he llegit fa una estoneta els pebrots d'elefant que se li han posat al "ministre" Wert. Per la resta, barrufantàstic. Bona nit, cuquis!

Advent 5: Sustu

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un mitjó nadalenc


Avui de bon matinet hem tingut un "sustu" a casa. Resulta que just a l'entrada a sota les escales, on hi hauria d'haver l'habitació del Harry, hi ha una pila impressionant d'artefactes, trastos i merdes vàries que no es fan servir. M'encanta. Diria que és com Can Sata de la novela Kadingir, però no se l'han llegit gaires desenes de persones, aquest llibre.

El cas és que aquest és un lloc molt divertit pels gats, per a jugar-hi i amagar-se. I avui n'hi ha algun que sense voler ha tocat alguna cosa (probablement algun Spiderman o un Action Man de l'any de la picor) que feia soroll, un soroll molt rarot. I no parava. O sigui que de sobte, sentim un soroll de joguina vella misteriós que ve de l'entrada.

Servents de l'Ombra no, gràcies

Ara riem, però el soroll era estranyament similar al del Grunt de l'Amnesia, i sincerament no volem tenir un servent de les Ombres a casa.

Avui a la tarda fem concert de Nadal de cole. El d'ahir va anar de putíssima, i espero que aquest també. Ja s'explicarà!

Advent 4: a tocar!

1 2 3  4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: una nina i boletes de decoració


Avui el post el faig ara perquè després ja no podré. Els punyeterus d'AFS Dinamarca tenen la mania de posar reunions el dimarts, que se'm mengen la classe de jazz, i avui que toca reunió llarga hem de tocar amb el grup de funk. Per sort, puc marxar una mica abans i anar a recolzar amb el piano.

Em fa una miqueta de ràbia, perquè entre les diverses coses d'intercanvi, se m'ha menjat avui, dimarts que ve i el següent. Que de dies en té, la setmana, eh? Però no tu, "segur que dimarts ningú fot re". Casumdena.

Malgrat això, avui ens ho passarem molt xupiguai. I demà toquem amb la classe i el cor a l'institut, pel concert de Nadal. A tocar s'ha dit!

Advent 3: de sobte

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 1 617 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: un rei de joguina que sembla una mica emprenyat


El Nadal ha arribat de sobte. El 30 de novembre es va acabar que era quasi tardor encara, i només havíem ensumat l'hivern per algun dia que queia una neu que ni quallava.

Quan ens vam llevar l'1 de desembre, era Nadal. Literalment. El terra estava blanc després d'una nevada bastant bèstia la nit anterior i es respirava un ambient molt més fred que el dia abans. És talment com si el canvi de mes hagi canviat totalment el clima, a la vegada. Ha arribat el Nadal tan de sobte que fa casi por. Per sort, no ens ha agafat amb els pixats al ventre perquè ja anàvem preparats.

El canvi s'ha traduït en els prats pintats de blanc en lloc de colors (perqué aquí quan neva de debò qualla, no com a Vila que queda tot fet una merda). Ha estat deliciós veure els companys intercanvistes del Brazil, que no havien vist mai neu abans i han disfrutat com uns camells. Aquí baix, el ninot de neu que hem fet, amb el Luiz de fons a punt de llançar-me una bola de neu malèfica.

Com que ja ens havíem menjat totes les pastanagues, el nas és el plàtan que quedava. S'acosta un hivern fred i llarg, i segur que acabem odiant la neu dels pebrots. Però ara per ara és genial!

Advent 2: Fødselsdag

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta:  espelmetes i angelets

Aquest l'hauria escrit ahir, però tocava el resum mensual. El divendres vam celebrar l'aniversari de l'Anna Sofie, companya de classe que aviat arriba als 18. Érem prop de 15 a un soparet molt guai, amb el fiestón posterior. La casa està a uns 7 quilòmetres de Silkeborg, i si li sumes els de Silkeborg a Sinding se'm fa un bon tros per tornar a casa. Per tant, uns quants ens vam quedar a dormir allà mateix.

La festa d'aniversari danesa acostuma a ser un sopar a casa d'algú (fa massa fred per fer res a fora), amb música sonant des d'alguna compta a l'Spotify. Després de sopar se sol succeir una lluita per la selecció de les cançons, mentre la gent conversa i s'ho passa bé. També és molt corrent que algú dels presents tingui una guitarra, per exemple, o que l'amfitrió tingui un piano. Això dóna situacions molt divertides com el fet d'estar tocant el piano acompanyant a una cantant mig borratxa que canvia de to sense voler. I quan ens cansem, bona nit, que s'ha de descansar!

El dia després, els 6 que quedàvem vam estar fent el gos per la casa, vam mirar le peli d'El Dorado en finès (és el basc nòrdic: encara que parlis una altra llengua de la zona, no entens ni una mmmmierda) i vam fer uns bons Guitar Heros.

Avui, dinaret familiar a ca l'àvia, després d'un assaig del grup de funk. I com que faig tantes coses, he acabat amb feina fins al cul. Malgrat tot, vaig proposar-me d'escriure cada dia i ho penso fer (em pensava que el post sortiria curt però ja es veu que m'agrada evadir la feina, LOL)

En resum... (4/11: Novembre) + Advent 1

24NOV: m'ha arribat el calendari d'Advent del Xavi. La distància no ha trencat la tradició familiar de cada any! I he pensat que també podria fer uns "Posts d'Advent" al blog. A mesura que vaig obrint finestretes, fer un post cada dia. Petit o gran, depèn dels ànims i de si tinc coses a dir, però escriure alguna cosa. Va, motivada!

*******

1  2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Finestreta: dos nens que s'abriguen


Començo doncs la sèrie de posts diaris que durarà 24 dies. Avui, com cada dia 1, toca un resum del mes passat:

- La Cervesa de Nadal, Julebryg pels amics, és una tradició molt guai.
- Posar xocolatines baratíssimes als supermercats durant el mes de novembre també és una tradició molt guai.
- L'hora a la que es pon el sol ja es pot considerar massa d'hora. Vas a fer un cafè ràpid després de l'institut i quan enfiles cap a casa ja és casi fosc, homeee!
- Hem anat fent algunes cançonetes amb el grup de funk que surten prou dignes i tocarem aviadet en algun puesto. Sona bé!
- Malgrat tot, AFS Dinamarca té el costum de fer reunions bastant sovint aquesta època, i se m'ha menjat alguna sessió d'assaig. Casumtot!
- El mes de novembre aquí dalt consisteix bàsicament a preparar el Nadal. El tema està sempre constant, però només és un "ja veureu quan arribi de debò". Al desembre serà brutal.
- El danès ja es parla amb més facilitat, eh? Ja hi ha moltes paraules que em vénen abans en danès que en anglès, i a l'hora de parlar ja no costa tant.
- Això fa que a l'hora de veure't i quedar amb gent del país sigui més fàcil i agradable. Ara mateix em faig més amb els danesos de veritat que no pas amb els altres intercanvistes, quan abans era molt diferent.
- Fa 4 mesos que, a part del Loulogio, només sento el castellà de Sudamèrica (dels intercanvistes que vénen d'allà i els danesos que hi han estat un any). Se m'ha enganxat completament! Ara tinc un accent 'latino' de la hòstia!!

Això és tot, o gairebé, per aquest mes. Bon Nadal!

Fer que la gent s'ho passi bé

Avui ha estat dia de xerrades. No de sentir-les, de donar-les.

Primer, hem fet una (diria "conferència", però em sona molt solemne) d'AFS  a l'escola de Kjellerup, a uns 20 quilòmetres de Silkeborg. Es tractava d'explicar què és estar d'intercanvi i tal als alumnes de 8tè grau, com 1r/2n d'ESO, i la meva família de contacte em va demanar si també podia venir, ja que treballa allà. Jo encantat, preparant-me alguna cosa per dir i creuant els dits per poder-ho fer en danès, que ja toca. Total, que aquest matí ens han portat en cotxe al Mark (danès que va anar a Argentina), l'Andreas (danès que va anar a Suïssa) i el menda. Ha sortit molt rebé, als alumnes els ha agradat i he pogut aguantar l'explicació i preguntes i tota la pesca en danès gairebé ben parlat i comprensible per a un nadiu. No els deu haver entusiasmat gaire la idea, perquè en total han agafat 1 papereta de l'organització, però bé...   a mi tampoc em va dir res (de bo) al principi, i aquí estic, oi?

Al tornar a l'institut per fer la resta de classes (amb el discurset m'he saltat química i una altra cosa, iupi) tocava anglès. En aquesta assignatura hem començat un "Two Minutes Talk" a cada classe, que consisteix en algú que explica algun tema interessant i més o menys personal a la classe. Two Minutes acostuma a ser 10 minuts més preguntes, ja que a la profe li agrada que ens esplaiem i ficar-hi cullerada. Resulta doncs, que avui li tocava a la Ingrid (companya de classe), però no ha vingut pas. I per solucionar-ho, la profe m'ha comentat aviam si podia parlar de les eleccions catalanes. Perquè tant ella com molts altres companys de classe ho havien vist per les notícies però no en sabien gaire cosa. Per tant, he improvitzat un anàlisis perquè algú que no en té ni papa entengui què es cou aquí baix i per què se'n fa ressò fins i tot aquí dalt. Primer provant de ser neutral, però aviat se m'ha vist el llautó. La gent interessada de debò. No som tan petits, gent!

Ara mateix estic supermotivat. Normalment ja m'agrada posar-me davant de gent, a poder ser molta, i fer alguna cosa simplement per fer que aquesta mateixa gent que t'escolta, et mira o et presta atenció aprengui alguna cosa o s'ho passi bé. Suposo que molts anys de músic i energia positiva han acabat portant aquí. Però feia molt de temps que no sentia aquesta sensació de saber que hi ha hagut un públic que t'ha volgut escoltar, que ha sacrificat una mica del seu temps per estar tu i que n'ha obtingut alguna recompensa. A Dinamarca no he tingut gaires ocasions de fer això, per barreres d'idioma bàsicament. I ho trobo molt màgic. Dir "va, home, nem a fer que aquests tinguin un bon rato"...  i després veure que ho has fet bé, collons. No té preu.

Apa, dosis d'optimisme diària coberta. Bona nit, cuquis!

Bany d'hivern

He de replantejar-me la definició d'aigua freda. Ahir vam anar amb tota la classe a passar un dia a la costa oest danesa. Té un paisatge molt característic, amb un mar extremadament salvatge i amb una costa plena de dunes sorrenques que li dónen un aire apocalíptic i solitari (encara no estan penjades les fotos de grup que vam fer, però n'he trobat una al Google que ho il·lustra molt bé). Una mica més endinsat a terra ferma hi ha el poble de Hvide Sande (Sorres Blanques), que ocupa tota la zona que separa el Mar del Nord del Ringkøbing Fjord. El poble està ple de cases d'estiueig (sommerhus) que li treuen bona part d'aquesta solitud. I com que una imatge val més que mil paraules, us deixo un enllaç al Google Maps.

Un cop a puestu, doncs, vam explorar una mica la zona i vam arribar-nos al que seria la platja. Però just abans de sortir de la "sommerhus" on ens allotjàvem (propietat d'una companya, tampoc anem tant de luxe) un company va proposar que hi féssim una banyadeta, un "txapussón". I naturalment, juntament amb 3 persones més, jo m'hi vaig apuntar, malgrat les cares dels altres que ens miraven en plan "Ei, ja sabeu que estarà molt fred, oi?". Total, que arribem a la costa, i allà vaig rebre l'últim advertiment de que allò era una prova de viking pura sang. Jo ja feia una mica la pinta, però havia de validar el títol. Per tant, cap a dins vam anar.

Cap dels 5 sonats que ens vam banyar vam aguantar més de 5 minuts. Tinc dubtes seriosos de si la temperatura ambient es donava en graus positius o negatius, i podria dir el mateix de la temperatura de l'aigua. Vam acabar amb els peus mig liles a causa de la congelació, però va valdre molt la pena i vaig acabar considerat com mig viking. Mig almogàver mig viking, apa!

Avui, per cert, hi ha eleccions al Parlament. Fins a les notícies daneses se n'ha sentit parlar. De moment no està escrutat ni un 40%, però espero que el resultat no sigui una galleda d'aigua freda com el bany d'ahir!

Detallets 2: els "lindo gatitos"

Crec que després de tant de temps us ho he de comunicar: tinc dues amants. Una es diu Findus i l'altra no me'n recordo, i són dues gates de la casa que es barallen molt per la meva falda. No us he parlat gaire de la comunitat felina de la casa, que de fet és una parida però dóna força per explicar.

Quan vaig arribar eren 4 gates i 3 gats. Tots amb noms danesos estranys, cosa que em va portar a batejar-los amb noms normals i fàcils, com per exemple Poruga, Lleó o Punyeteru segons el seu caràcter. De zero a set, vinga! De cop i volta, era normal estar per casa, llegint un bon totxo, i que et saltés un animalot a sobre i t'arrugués les pàgines. Aviat els meus texans estaven microperforats per ungles gatunes, i va començar un seguit de relacions i interaccions amb cadascun d'ells. Com el Cor de la Ciutat, però més nòrdic i sense tanta gent que la palma.

Entre les històries personals que s'han succeït amb aquestes bèsties, podríem destacar el carinyu que m'ha agafat la Findus, la gata negra, el procés d'adaptació amb la Poruga i el dia que el Xaval em va llevar a les 5 del matí perquè li obrís la porta i pogués sortir a fora.

Sumat a això, fa gairebé un mes que una gata de la casa va tenir tres cadellets. I són la coseta més mona de les cosetes mones que es fan i es desfan. Tenen un afany una mica rarot per menjar-se'm els dits, i els dos matxus es barallen entre sí quan em pugen a la falda. El primer que puja fa la vida impossible a l'altre no deixant-lo escalar. En plan "muere, Mufasa" en miniatura. Amb això la població augmentava a 10 (o sigui, més o menys com la comunitat gatuna de la Girada, LOL).

En fi, que aquests males peces constitueixen bona part de l'acció de la casa. Un últim detall: òju quan busqueu coses al Google Imatges, us podeu trobar amb sorpreses sorprenents. Valgui la imatge de la dreta per donar-ne fe. Me pareció ver un lindo gatito!

Contrast

13NOV:  Feia més o menys uns quants segles que no escrivia al diari físic. M'ha fet gràcia, perqué sempre que escric estic content, i tal, bàsicament perquè els dies que no ho estic no em ve de gust escriure res. Lògica aplastant, oi? No és que tot siguin flors i violes, encara que sigui el més habitual (abans que res, el que sí que sóc és un paio força alegre). I m'ha agradat fer aquesta mena de contrast amb el bon humor habitual.

La nova setmana ens ha donat una mica de bonança amb el clima, no ha fet un fred tan bèstia com les anteriors. 'Malgré tout', les fulles cada dia volen més i els camps es tenyeixen d'hivern. El sol es pon a les 4, i a les 5 ja és ben fosc. L'ambient aquest, en plan nostàlgic i fosc. A vegades és molt guai i misteriós, i a vegades no mola tant. Pren-t'ho cada dia com vulguis.

Ja sé perquè no escric quan no estic de tan bon humor, no trobo gaire tema de xerrameca. O åptser sí que en trobo, però no em fa la sensació que valgui la pena explicar res. I a part d'això, em fa un pal increïble. O sigui que demà estaré més content i ja escriuré alguna coseta més alegre. Bon Nadal a tothom.

*******

Al blog també feia uns quants eons que no hi escrivia. Ep: no és que aquesta setmana hagi estat moix tota l'estona. Al contrari, no he parat! Hem tingut una "setmana de treballs" al gymnasium (aka l'institut), que és l'equivalent a la setmana d'examens habitual. Però com que aquí no fem examens, es tradueix en treballs molt grans (com els crèdits de síntesi de l'isntitut, per exemple, però molt més xungos i a estones avorrits). Això m'ha alegrat força la setmana. No no, no m'he tornat masoca, només és que per primer cop sé prou danès com per ajudar la classe en alguna cosa realment gran. I creieu-me: quan hi ha molts moments en què no rasques bola, sentir-te útil és de les coses més increïbles que et poden passar. però clar, estàs ocupat i no escrius al blog. És lu que hi ha.

A part d'això, el cap de setmana he començat a tocar en una mena de grup funky. L'altre dia em va trucar el meu profe de jazz perquè necessitava un teclista per una altra cosa que estava muntant. I jo, evidentment, encantat. Vaig tocar amb ells ahir a veure si rutllava la cosa, i sona de putíssima (a més, alguns dels música d'allà ja els coneixia d'aquest post). Total, fitxat. Toquem un parell de cops a Silkeborg en concerts així com de Nadal, i al gener toquem a Aalborg! (per fer-vos-en una idea, és un ciutat que està lluny i al nord, però no tant com la Vall d'Aran)

Collons, quanta teca que he escrit! Entre el tros vell i el d'avui, espero tenir la setmana inactiva perdonada. La veritat és que avui i demà tenim dies de "treballar a casa", i com que a Sinding no passa res estava un xic avorrit. Però ja va bé això de fer el gos una mica de tant en tant.

Acabo, que són quarts de 6 i hem de fer el sopar. Bona nit, cuquis!

Mortens Aften

Aquest article s'anava a escriure ahir, després de sopar, però no vaig preveure que no estaria en condicions. Saps aquells dinars de Nadal que s'acaben tard, t'embafen molt i que requereixen una bona migdiada després? Doncs clar, la migdiada va ser anar-se'n a dormir fins l'endemà. És la pega de que el sopar sigui l'àpat important del país.

I què celebràvem? Doncs el Mortens Aften (una conversa posterior ha revelat que és el "Sant Martí" danès), i té una història bastant curiosilla. Resulta que un bon dia hi havia un bon home anomenat Morten, que el perseguien (alguna trapelleria devia fer). El pobre home es va amagar en una granja, o algun lloc per l'estil, amb tan mala pata que va molestar unes oques. Aquestes es van posar a cridar, delatant-lo i provocant així la conseqüent pillada. Malasuerrrrte, Sant Martí...

Arran d'això, per venjar el sant de pega, els danesos (i de fet, uns quants més països del nord) aquest dia fan un sopar ben gros amb un ànec o una oca. El primer, suposo, d'una ronda de celebracions al voltant de Nadal, a base de sopars de postín i tal. Ja us deia que s'hi posaven d'hora!

A part d'aquesta "ànec-dota" (perdó), ara al novembre se'ns han presentat un parell de treballs a l'institut que pinten molt interessants. En lloc d'examens, fem uns quants treballs heavys que duren algunes setmanes. Ara mateix en tenim un de física/mates, que va de les forces i vectors aplicats a l'esport (quan corres, vas en bici o esquies, per exemple), que ha de durar tot el mes. L'altre és d'anglès/història i va de la Gran Bretanya a l'època de les colònies, de com es desenvolupava i especialment el cas d'Índia com a colònia britànica. Aquest dura un parell de setmanes, però és molt més intens, i per tant compta molt més a la valoració del curs.

Crec que això és tot, doncs. Ja aniré postejant la manera de celebrar el Nadal d'aquests nortenyus. Fins llavors!