Eh, que he escrit aquests dies, eh? Passa que com que sóc un megacrack es va guardar a esborranys en lloc de penjar-se.
Us deixo amb un text del
2 de maig. Ara me'n vaig a Noruega, que faig tard. Deu siau!
______________________________________________________________
Ahir tocava un ou En Resum, però què us pensàveu? Que era el dia del Treballador, eh! I encara que a Dinamarca la gent vagi a l'institut , el bloggaire també té un dret per prendre's una pauseta. (sí, el mes passat també se'm va passar, però això ja és una altra història).
El resum general, doncs, d'aquest mes d'abril i de març per rebot, és que no vull tornar. Així de cru i sense anestèsia, ha arribat un punt en què tinc una vida aquí dalt. I m'agrada, oi tant si m'agrada! L'abril, crec, ha estat com una mena de clímax del meu temps aquí, quan m'he dit (i m'han dit, sobretot) que ja era un danès de pura ceba. Sobretot per això de tocar a Hair, que ha estat el projecte més gran en el que m'he involucrat mentre he estat aquí, i probablement en tota la vida. La qüestió és que el fet de tornar em representa truncar en sec una vida collonuda que estic vivint aquí, i intentar recuperar l'antiga vida que tenia a casona, aquella per la que tots em coneixeu (perquè també he canviat un xic, jo, eh?). És veritat que a vegades m'obre algú per facebook, o algun puesto, i em diu "eh, miki, xaval, com va tot? quan tornes?" i llavors me'n recordo de la vida a casa i tinc una micona més de ganes de tornar. Això em causa un cacau mental del que no em recupero fins al cap d'unes hores, però ho aprecio molt igualment :) .
Però igualment és una putada haver de tornar amb el que tinc aquí. Avui al matí, de fet, a l'arribar a l'institut m'he trobat a la porta un company amb qui ens vam fer molt amics durant Hair, que m'ha proposat d'entrar en una mena de projecte teatral-musical que està intentant muntar. I no puc perquè sóc fora. Però mira, malassssuerte. També sus enyora, eh? (una mica i prou, no us penseu)
