Bé, ara ja estic millor. I per millor vull dir "no malalt". Després d'un cap de setmana bastant-molt calmat, arranquem demà un altre cop.
Un cap de setmana, per cert, una mica llarg. No només per mi, sinó per tothom: el divendres va ser festa! Una festa que es diu Skt. Bededag! (Dia de Sant Bede, o alguna cosa per l'estil). És una festa inventada per un rei danès, que potser es diu Bede però que jo he batejat personalment com el Rei dels Punyeterus. Per què? Doncs perquè va proposar aquest dia de festa a causa de que (atenció) hi havia massa festes. Pam, així de clar. Va decidir que per aquestes dates hi havia massa festes al calendari, i per tant va suprimir totes les altres i va proclamar la seva pròpia. Molt bé molt bé, estupendu.
Com a curiositat més enllà del "fet històric", aquest divendres és l'únic dia de festa pels forners danesos. I per compensar el dia de no currar, el dijous feien una quantitat immensa d'una mena de panets rodons típics d'aquest dia que la gent comprava per l'endemà (no em feu dir quin nom tenen, perquè no me'n recordo i segurament us quedaríeu igual). Són uns panets que aguanten bé fins el dia després de fer-los, que és quan la gent se'ls menjava. Maco, eh? Que molt de jiji jaja però de tant en tant una dada interessant també la trec, eh!
Bona arrencada de setmana a tothom!
diumenge, 28 d’abril del 2013
dimarts, 23 d’abril del 2013
Futbol, tites i cervesa
Avui estic malaltó, mira tu. Molt millor ara que al matí, però igualment no estic en ple rendiment. Per sort, estic prou bé com per aprofitar i escriure una entradeta.
Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2 (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.
I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).
El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.
La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.
Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!
Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2 (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.
I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).
El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.
La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.
Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!
dimecres, 17 d’abril del 2013
Cabell i tal
 |
| Aquest és el cartell, toma ja! |
Acabem de fer l'últim assaig de Hair. Aquest cop, amb uns 400 alumnes de 1r curs que feien d'espectadors. Durant la setmana passada i el que portem d'aquesta hem fet més que uns quants repassos de l'obra de cap a peus (amb un director una mica toca-pebrots), i com que sencera dura un parell d'horetea i mitja, ja n'estàvem una mica cansadets. És bo finalment tenir algú que escolta, carai!
Estrenem oficialment avui a la tarda, a dos quarts de 8. I demà, i demà passat. I per "colmu", el dissabte a les 3. Apa aquí!!
dimecres, 10 d’abril del 2013
Patapum
Aaaaaaaaaaææææææææææææææææææeeehh!!
El Miki no s'ha mort. Sóc jo, i estic escrivint això. O sigui que no m'ha passat res de dolent. Més aviat al contrari, m'ha passat de tot i més, i per això no he escrit gaire. M'explico:
A part del curru habitual de l'institut (que allò de posar-se en sèrio amb els treballs i tal, anava de debò), hem tocat amb el grup (que hem decidit per anomenar-nos Funktion) al Rampelys, una sala de concerts bastant brutal de Silkeborg. Hem hagut de preparar-nos alguna cançó de més a última hora, i repassar-nos les antigues. Després, hem muntat un parell de tardes roleres amb uns companys. Encara que no hem despertat al Gran Cthulhu, hem passat una mica de grima, que d'això es tracta. He de donar, per cert, moltíssimes gràcies al Rocker per deixar-me adaptar la seva partida. I, mentrestant, estem tenint assajos a punta pala amb el musical de l'institut, Hair. Al final, entre tots els que estem dins del cotarro, som uns 150. I l'espectacle dura un parell d'hores i mitja, o sigui que no és "moc de pav". Aquest, el toquem el dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve.
O sigui que aquestes últimes setmanes, quan estava avorrit, en lloc de posar-me a escriure al blog em dedicava a preparar-me una partida de rol / practicar peces de funk / assajar per tocar Hair / preparar-me per una possible prova d'accés l'any que ve, quan torni a casa. I ara, de fer, tampoc no tinc més temps per allargar-me més, o sigui que si he d'explicar alguna cosa més extensament ja faré un escrit a part. Només dir que no m'he mort pas, ni res d'això. Lo siento. Me he retrasado. Potser no volverá a ocurrir.
El Miki no s'ha mort. Sóc jo, i estic escrivint això. O sigui que no m'ha passat res de dolent. Més aviat al contrari, m'ha passat de tot i més, i per això no he escrit gaire. M'explico:
A part del curru habitual de l'institut (que allò de posar-se en sèrio amb els treballs i tal, anava de debò), hem tocat amb el grup (que hem decidit per anomenar-nos Funktion) al Rampelys, una sala de concerts bastant brutal de Silkeborg. Hem hagut de preparar-nos alguna cançó de més a última hora, i repassar-nos les antigues. Després, hem muntat un parell de tardes roleres amb uns companys. Encara que no hem despertat al Gran Cthulhu, hem passat una mica de grima, que d'això es tracta. He de donar, per cert, moltíssimes gràcies al Rocker per deixar-me adaptar la seva partida. I, mentrestant, estem tenint assajos a punta pala amb el musical de l'institut, Hair. Al final, entre tots els que estem dins del cotarro, som uns 150. I l'espectacle dura un parell d'hores i mitja, o sigui que no és "moc de pav". Aquest, el toquem el dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve.
O sigui que aquestes últimes setmanes, quan estava avorrit, en lloc de posar-me a escriure al blog em dedicava a preparar-me una partida de rol / practicar peces de funk / assajar per tocar Hair / preparar-me per una possible prova d'accés l'any que ve, quan torni a casa. I ara, de fer, tampoc no tinc més temps per allargar-me més, o sigui que si he d'explicar alguna cosa més extensament ja faré un escrit a part. Només dir que no m'he mort pas, ni res d'això. Lo siento. Me he retrasado. Potser no volverá a ocurrir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)