Finestreta: un rei de joguina que sembla una mica emprenyat
El Nadal ha arribat de sobte. El 30 de novembre es va acabar que era quasi tardor encara, i només havíem ensumat l'hivern per algun dia que queia una neu que ni quallava.
Quan ens vam llevar l'1 de desembre, era Nadal. Literalment. El terra estava blanc després d'una nevada bastant bèstia la nit anterior i es respirava un ambient molt més fred que el dia abans. És talment com si el canvi de mes hagi canviat totalment el clima, a la vegada. Ha arribat el Nadal tan de sobte que fa casi por. Per sort, no ens ha agafat amb els pixats al ventre perquè ja anàvem preparats.
El canvi s'ha traduït en els prats pintats de blanc en lloc de colors (perqué aquí quan neva de debò qualla, no com a Vila que queda tot fet una merda). Ha estat deliciós veure els companys intercanvistes del Brazil, que no havien vist mai neu abans i han disfrutat com uns camells. Aquí baix, el ninot de neu que hem fet, amb el Luiz de fons a punt de llançar-me una bola de neu malèfica.
Com que ja ens havíem menjat totes les pastanagues, el nas és el plàtan que quedava. S'acosta un hivern fred i llarg, i segur que acabem odiant la neu dels pebrots. Però ara per ara és genial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada