Bé, no tinc gaire a cosa a dir en aquest "en resum" perquè ja ho he explicat gairebé tot durant els posts d'advent. El que vull dir és que moltes gràcies a tothom per llegir-los, perquè he vist que els seguia molta gent i això m'ha donat ànims a anar-los fent, que també fa el seu pal quan no estàs fi (no sé com s'ho fa el Loulogio, que penjarà un vídeo per dia durant un any, i ja en porta més de cent!)
Avui faig el post tard, perquè hem estat tocant amb el grup durant la tarda. El procediment habitual és anar a l'Aladdin, una kebaberia/pizzeria que està molt a prop d'on assagem, i agafar una pizza enorme, regatejant amb els propietaris sobre el preu que ens mereixem pels ingredients extra que posem. I assajar molt hyggeligament mentre n'anem agafant trossos, amb la caixa a sobre d'uns bongos que estan allà al local.
I a part d'això, tot està dit, dat i beneït. Bon any nou a tothom! I ja vurem el gener com va, que ja són cinc mesos aquí, casum dena...
Hola, Miquel.
ResponEliminaSóc el Conti de Tàrrega.
Primer et desitjo que tinguis un bon any i que continuïs tan actiu com fins ara. Sóc un altre dels lectors ocults de les teves cròniques de lluny. M'ho passo molt bé i cada setmana trobo una estona per veure què ens dius. Et felicito pel que dius i per com ho dius. Si fos el redactor en cap d'un diari o un editor, em guardaria el teu nom en un lloc preferent. Penso que escrius com toques el piano, i només t'he sentit una vegada. Felicitats de tot cor. Però avui et vull explicar una petita anècdota.
Estic veient per trentena vegada la pel.lícula Xacal, la vella (The Day of Jackal), la de l'any 73, protagonitzada per Eduard Fox. La vaig veure per primera vegada al Casal de l'Espluga quan era jovenet. Ja havia llegit el llibre del Frederick Forsyth i m'havia agradat molt. És molt entretinguda. Va d'un intent d'assassinat contra De Gaulle per part de l'OAS, l'organització contrària a la independència d'Argèlia.
Bé el fet és que l'he vista un munt de vegades i mai no me n'havia adonat d'un detall. Una de les moltes identitats que adopta l'assassí és un mestre danès. És en uns banys turcs i un interlocutor li diu que ell coneix Copenhagen. El Xacal, per treure's les mosques de sobre afirma que és danès però que no viu a la capital, que viu en un petit poblet anomenat : Silkeborg.
No pateixis, que no te'l trobaràs que al final de la peli el pelen. Va costar però al final li poden fer la pell a aquell mala bèstia.
Una abraçada de la Lluïsa, el Xavier i l'Andreu.
Ramon Contijoch
rcontijo@xtec.cat
Quin descans de saber que no em trobaré un Xacal quan rondi per la ciutat! Em sona d'haver vist la peli però me l'hauré de tornar a repassar, perquè la tinc molt rovellada.
EliminaMoltes gràcies per seguir el blog, i moltíssims records a tothom, de part de la terra dels vikingus!