Avui m'he llevat cap a quarts de 4 de la matinada. No ha estat culpa del despertador, sinó del soroll d'explosions i la pudor de cremat.
Posant-me una mica de roba a corre-cuita, he tret el nas a fora per veure què coi passava. La resta de la família estava mirant, també, amb els ulls oberts com taronges i sense creure el que veien. A fora, semblava de dia amb tanta llum i tant de foc. Les cases veïnes estaven engolides per les flames, i els habitants corrien fugint de les flames. S'aturaven impotents per observar la desgràcia i tornaven a córrer per por al terror que s'estava menjant les seves llars. Un camió de la Kuwait Petroleum Danmark havia patit un accident a la carretera principal del poble, en un punt on no hi ha una bona visibilitat pels cotxes. S'havia vessat moltíssima benzina, i una explosió del coxte amb que havia topat havia encès mig poble.
Quan un home ha sortit de casa seva i s'ha consumit entre les flames allà al mig, hem entès que ja no ens podíem quedar allà. A més, les flames estaven avançant, lentament però sense pausa, cap a la zona on es troba casa nostra. Temps de recollir una mica de menjar que hem hagut de marxar corrents de la casa. Només obrir la porta, els gats han anat sortint, amb la rapidesa que et dóna la por, cap a algun lloc segur. Com els altres habitants del poble, hem corregut sense aturador i amb les venes plenes d'adrenalina, fugint del foc que s'empassava la casa on he viscut aquests últims cinc mesos.
Els bombers han arribat després, una mica massa tard per salvar el poble de cremar-se. Per sort, encara hi havia neu als camps de darrera el poble i la terra estava prou mullada, i això ha impedit que ens arribés l'incendi amb facilitat. Han apagat el foc i tal, però larrrbkjhtræokljkjhfg,nmbsfbæabæblablablablabla blabla blablabla bla bla. (el final que tenia pensat no concorda amb el fet de que ara ho estigui escrivint en un ordinador com si res)
Bon Sants Innocents, canalles!!
divendres, 28 de desembre del 2012
dimarts, 25 de desembre del 2012
Advent 24, o 25? Bon Nadal!!
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: un arbre de Nadal enorme i ple d'espelmes
Un cop més, queda confirmat que estic fet un bon tros de desastre; ve l'últim dia del Calendari d'Advent i em deixo el post diari per l'endemà. En fi, no tinc remei.
I és que ahir tela, eh? Com que aquí no són gens de dinars, la tradició és fer sopars enormes (oleole, Nadal en estat pur). I com que a la meva família saben que tant de sopar i tanta cosa acaba per passar factura, avui fem una pausa. La tradició, doncs, és fer-ne un de bastant espectacular el 24 (ossea, ahir), un de normalet el 25 (acabarem les restes del sopar d'ahir, vaja) i un de completament apoteòsic demà dia 26. Aquest sí que tindrà tela!!
Però la nit d'estar plegats i tal va ser ahir. Com que ja havíem posat l'arbre de Nadal a dins de casa, estava ple de regalets a sota! Iupi iupi!! Llavors, el que es fa és cantar tots juntets unes quantes cançons mentre s'hi balla al voltant. En acabat, hi ha un dels presents que s'aixeca i agafa un regal de sota l'arbre, i el dóna al seu destinatari. Un cop obert i amb un "oooh" general, aquest destinatari en qüestió s'aixeca i n'agafa un altre, i nar fent.
Però el fet de l'arbre va acabar eclipsat per l'estrella de la nit: va ser el primer tió de la meva família, i diuen que l'any que ve ho repeteixen, que això de l'arbre no té emoció ni res! Els vaig fer aprendre, evidentment, una cançó: la mítica "caga tió, caga torró, caga per mi i pels altres no" és ben fàcil per algú que no sap parlar gaire la llengua i mostra fantàsticament l'esperit d'aquesta festa. Torró, neules i barretines, entre d'altres, van ser les cagades monumentals d'ahir. Vegi's la foto de dalt.
Avui hem fet una excursioneta a una... un tros de terra una mica més alt que la resta (em fot molta pena dir-li "muntanya" a un lloc que no fa ni cent metres). En plan, per estar plegats i fer alguna cosa, que sempre és maco.
Bé doncs, així acabo el post diari d'Advent. No està mal, però cansa lo seu, eh? Ha estat un plasser trencar-me una mica el cap cada dia per decidir què posar. Per tots vostès... Glædelig Jul!! I Bon Nadal, ja de pas, oi?
Finestreta: un arbre de Nadal enorme i ple d'espelmes
Un cop més, queda confirmat que estic fet un bon tros de desastre; ve l'últim dia del Calendari d'Advent i em deixo el post diari per l'endemà. En fi, no tinc remei.
I és que ahir tela, eh? Com que aquí no són gens de dinars, la tradició és fer sopars enormes (oleole, Nadal en estat pur). I com que a la meva família saben que tant de sopar i tanta cosa acaba per passar factura, avui fem una pausa. La tradició, doncs, és fer-ne un de bastant espectacular el 24 (ossea, ahir), un de normalet el 25 (acabarem les restes del sopar d'ahir, vaja) i un de completament apoteòsic demà dia 26. Aquest sí que tindrà tela!!
Però la nit d'estar plegats i tal va ser ahir. Com que ja havíem posat l'arbre de Nadal a dins de casa, estava ple de regalets a sota! Iupi iupi!! Llavors, el que es fa és cantar tots juntets unes quantes cançons mentre s'hi balla al voltant. En acabat, hi ha un dels presents que s'aixeca i agafa un regal de sota l'arbre, i el dóna al seu destinatari. Un cop obert i amb un "oooh" general, aquest destinatari en qüestió s'aixeca i n'agafa un altre, i nar fent.
Avui hem fet una excursioneta a una... un tros de terra una mica més alt que la resta (em fot molta pena dir-li "muntanya" a un lloc que no fa ni cent metres). En plan, per estar plegats i fer alguna cosa, que sempre és maco.Bé doncs, així acabo el post diari d'Advent. No està mal, però cansa lo seu, eh? Ha estat un plasser trencar-me una mica el cap cada dia per decidir què posar. Per tots vostès... Glædelig Jul!! I Bon Nadal, ja de pas, oi?
diumenge, 23 de desembre del 2012
Advent 23: tempesta de Nadal
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: encara més decoració nadalenca
Oh, és un vídeo això? Sí, sí, sí!! Avui, com que hem estat tancadets a causa de la tempesta de neu, he fet un videoet (a un nivell d'aficionat que no s'aguanta). Com que la càmera és com és, no es veu gens bé, però juro que és un pal estar-se a fora per la quantitat de neu i vent que fa. Com una tempesta de sorra del desert, però de neu, es clar. Apa, que l'advent i els posts diaris ja s'acaben, eh?
dissabte, 22 de desembre del 2012
Advent 22: tió i tal
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: una corona d'espelmes
Puc passar un any sense fer el pessebre. Es fa molt estrany, però s'aguanta. Ara bé, un any sense tió és bastant intolerable!! Per tant, ahir va trucar a la porta de casa un tió ben cucu, importat des de Catalunya i amb una gana tremenda. Per tant, li estem donant menjar perquè la nit de Nadal faci una cagada espectacular (els Nickelsen hi estan posant un èmfasi increïble!). Avui hem muntat l'arbre de Nadal a dins de casa, així acabant tot el paripé de decoració nadalenca, que aquí dalt és molt gran.
L'altre dia, per cert, vam fer galetes nadalenques. D'aquelles de mantega, que es posen en capses d'alumini per galetes. De fet, és el primer cop que obro una capsa de galetes de mantega i hi ha galetes de veritat, i no fils de cosir i agulles... Greixoses i delicioses, gairebé perfectes!!
Demà, doncs, toca celebrar el 4t diumenge d'Advent, que aquí se celebra molt (ens vam "saltar" el segon i el tercer, o sigui que ara tenim deures extra). La pregunta és, com ho farem? La resposta és, nu sé. No m'han explicat què es fa ena questes ocasions, suposo que reunir-se al voltant de la taula i menjar gløgg amb unes quantes d'aquestes galetes tan sensacionals.
Demà penjo fotos de l'arbre i el tió!
Finestreta: una corona d'espelmes
Puc passar un any sense fer el pessebre. Es fa molt estrany, però s'aguanta. Ara bé, un any sense tió és bastant intolerable!! Per tant, ahir va trucar a la porta de casa un tió ben cucu, importat des de Catalunya i amb una gana tremenda. Per tant, li estem donant menjar perquè la nit de Nadal faci una cagada espectacular (els Nickelsen hi estan posant un èmfasi increïble!). Avui hem muntat l'arbre de Nadal a dins de casa, així acabant tot el paripé de decoració nadalenca, que aquí dalt és molt gran.
L'altre dia, per cert, vam fer galetes nadalenques. D'aquelles de mantega, que es posen en capses d'alumini per galetes. De fet, és el primer cop que obro una capsa de galetes de mantega i hi ha galetes de veritat, i no fils de cosir i agulles... Greixoses i delicioses, gairebé perfectes!!
Demà, doncs, toca celebrar el 4t diumenge d'Advent, que aquí se celebra molt (ens vam "saltar" el segon i el tercer, o sigui que ara tenim deures extra). La pregunta és, com ho farem? La resposta és, nu sé. No m'han explicat què es fa ena questes ocasions, suposo que reunir-se al voltant de la taula i menjar gløgg amb unes quantes d'aquestes galetes tan sensacionals.
Demà penjo fotos de l'arbre i el tió!
divendres, 21 de desembre del 2012
Advent 21: ja està això
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: una senyoreta amb regals
Tatatxann, últim dia de classe abans de les delicioses vacances de Nadal! Un dels costums danesos més macos d'aquests dies previs és no fotre ni brot a classe (bé, de fet crec que això és bastant internacional).
Però aquí, d'una manera guai, en plan que els profes porten galetes nadalenques i tal a classe, i preparen cosetes. La més habitual és un quiz: la classe es divideix en dos equips, i lluiten per guanyar com més punts millor. Es guanyen punts encertant preguntes sobre el Nadal o endevinant el títol d'una nadala que un company prova de fer amb mímica, per exemple. I a música la profe ens ha portat una flautota enorme, i les havíem de tocar allà. Per tant, finalment les quatre o cinc setmanes de flauta a segon d'ESO han servit d'alguna cosa.
I com que així està l'ambient, tinc unes ganes de no fotre res productiu fins demà impressionants. O sigui que si em disculpen, aquí s'acaba el post d'avui. Bona nit, cuquis!
Finestreta: una senyoreta amb regals
Tatatxann, últim dia de classe abans de les delicioses vacances de Nadal! Un dels costums danesos més macos d'aquests dies previs és no fotre ni brot a classe (bé, de fet crec que això és bastant internacional).
Però aquí, d'una manera guai, en plan que els profes porten galetes nadalenques i tal a classe, i preparen cosetes. La més habitual és un quiz: la classe es divideix en dos equips, i lluiten per guanyar com més punts millor. Es guanyen punts encertant preguntes sobre el Nadal o endevinant el títol d'una nadala que un company prova de fer amb mímica, per exemple. I a música la profe ens ha portat una flautota enorme, i les havíem de tocar allà. Per tant, finalment les quatre o cinc setmanes de flauta a segon d'ESO han servit d'alguna cosa.
I com que així està l'ambient, tinc unes ganes de no fotre res productiu fins demà impressionants. O sigui que si em disculpen, aquí s'acaba el post d'avui. Bona nit, cuquis!
dijous, 20 de desembre del 2012
Advent 20: gravacions il·legals
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: decoració nadalenca de nom desconegut
El post d'avui és una resposta al Jaume, que li faria molta ilu un vídeo sobre la flashmob de Disney que farem amb la classe (veure el post d'ahir per entendre de què va). S'intentarà de totes les maneres possibles, perquè val la pena, però no ho puc garantir, ja que a l'institut està prohibit fer fotos o gravar vídeos. I la pregunta crucial és... per què?
Doncs bé, això es remunta a un bon dia que era festa de l'institut. Al vestíbul/cantina hi ha un escenari, i a part de servir per fer discursets i tal, també serveix per muntar-hi festes. Amb profes i tot, l'institut es torna una lokura!
Tan lokura va ser un dia que un grup de noies, superborratxes, van pujar allà dalt i van oferir un deliciós striptease per a tots els presents. Algun espavilat ho va gravar, i després ho va penjar a internet. (pels que en volen "proves", el vídeo en qüestió és fàcil de trobar al Google... Òju!! que jo no us he dit res, eh?)
Total, que se'ls va acudir plantejar la següent norma: prohibir els strip-tease a l'escenari de la cantina? Nooo home noo, que si no ens quedem sense strip-tease! Prohibim fer vídeos i així ens evitem qualsevol marrón possible.
O sigui que s'intentarà. La història és verídica, eh? I ara em despediré com el Navarro: simiribonanit!
Finestreta: decoració nadalenca de nom desconegut
El post d'avui és una resposta al Jaume, que li faria molta ilu un vídeo sobre la flashmob de Disney que farem amb la classe (veure el post d'ahir per entendre de què va). S'intentarà de totes les maneres possibles, perquè val la pena, però no ho puc garantir, ja que a l'institut està prohibit fer fotos o gravar vídeos. I la pregunta crucial és... per què?
Doncs bé, això es remunta a un bon dia que era festa de l'institut. Al vestíbul/cantina hi ha un escenari, i a part de servir per fer discursets i tal, també serveix per muntar-hi festes. Amb profes i tot, l'institut es torna una lokura!
Tan lokura va ser un dia que un grup de noies, superborratxes, van pujar allà dalt i van oferir un deliciós striptease per a tots els presents. Algun espavilat ho va gravar, i després ho va penjar a internet. (pels que en volen "proves", el vídeo en qüestió és fàcil de trobar al Google... Òju!! que jo no us he dit res, eh?)
Total, que se'ls va acudir plantejar la següent norma: prohibir els strip-tease a l'escenari de la cantina? Nooo home noo, que si no ens quedem sense strip-tease! Prohibim fer vídeos i així ens evitem qualsevol marrón possible.
O sigui que s'intentarà. La història és verídica, eh? I ara em despediré com el Navarro: simiribonanit!
dimecres, 19 de desembre del 2012
Advent 19: espectacle
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: sóc a l'institut i no me'n recordo de què he obert, LOL (s'actualitzarà quan arribi a casona, sideuvol)
Avui amb els de la classe hem planejat un assalt a la integritat de l'institut. Un assalt musical, com a classe de música que som. I lo vamos a petar!!!
Resulta que el vestíbul de l'institut hi ha moltes taules, un parell per cada classe. Allà és on ens trobem tots plegats, ben apilotonats, quan hi ha alguna pausa o alguna classe s'ha cancel·lat. Està situada just quan entres a l'institut, i és el centre de gravetat d'aquest: d'allà surten tots els passadissos cap a les classes, sales de professors i accessos a altres punts d'interès. I acostuma a bullir d'activitat en les hores lliures.
El cas és que també hi ha una cantina, per si t'has deixat l'entrepanet de rugbrød o per si vols esmorzar una mica més. Com que està a la banda est del vestíbul, òbviament hi ha algunes taules que estan substancialment més a prop de la cantina que unes altres.
Per tant, com es decideixen les classes afortunades? Bé, doncs la tradició és fer un concurs cada any, i les classes s'aniran situant més o menys a prop segons la posició que quedin. I aquest any el concurs premia la classe que entretingui més divertidament a les altres a la pausa pel dinar. La classe en qüestió rebrà algun sucós premi comunitari i el dret d'ubicar-se en una de les "taules reines" l'any que ve.
L'actuació acostuma a ser un vídeo humorístic que la classe ha preparat, acompanyat (si la gent es motiva) per algun discurset en directe. N'hi ha algun de realment bo, dels que ja ens han ensenyat les cartes. A nosaltres, però, ens toca l'onze de gener, al no-res de tornar de vacances. I el nostre pla és fer una flashmob, sense vídeo ni hòsties, de cançons Disney. Cadascú de nosaltres interpretarà una escena musical d'una peli, i anirem canviant. A capella, cridant com uns bojos i fent alguna cosa més. A mi, per exemple (i per cabellera) em toca fer de Tarzan, i he d'agafar una noia a l'atzar, pujar sobre la taula com un goril·la i cantar-li "You'll be in my heart". Quan els següents comencin a cantar "Bajo el mar", en danès evidentment, marxo corrent i segueix l'espectacle.
Promet, eh? Collons, si promet...
Finestreta: sóc a l'institut i no me'n recordo de què he obert, LOL (s'actualitzarà quan arribi a casona, sideuvol)
Avui amb els de la classe hem planejat un assalt a la integritat de l'institut. Un assalt musical, com a classe de música que som. I lo vamos a petar!!!
Resulta que el vestíbul de l'institut hi ha moltes taules, un parell per cada classe. Allà és on ens trobem tots plegats, ben apilotonats, quan hi ha alguna pausa o alguna classe s'ha cancel·lat. Està situada just quan entres a l'institut, i és el centre de gravetat d'aquest: d'allà surten tots els passadissos cap a les classes, sales de professors i accessos a altres punts d'interès. I acostuma a bullir d'activitat en les hores lliures.
El cas és que també hi ha una cantina, per si t'has deixat l'entrepanet de rugbrød o per si vols esmorzar una mica més. Com que està a la banda est del vestíbul, òbviament hi ha algunes taules que estan substancialment més a prop de la cantina que unes altres.
Per tant, com es decideixen les classes afortunades? Bé, doncs la tradició és fer un concurs cada any, i les classes s'aniran situant més o menys a prop segons la posició que quedin. I aquest any el concurs premia la classe que entretingui més divertidament a les altres a la pausa pel dinar. La classe en qüestió rebrà algun sucós premi comunitari i el dret d'ubicar-se en una de les "taules reines" l'any que ve.
L'actuació acostuma a ser un vídeo humorístic que la classe ha preparat, acompanyat (si la gent es motiva) per algun discurset en directe. N'hi ha algun de realment bo, dels que ja ens han ensenyat les cartes. A nosaltres, però, ens toca l'onze de gener, al no-res de tornar de vacances. I el nostre pla és fer una flashmob, sense vídeo ni hòsties, de cançons Disney. Cadascú de nosaltres interpretarà una escena musical d'una peli, i anirem canviant. A capella, cridant com uns bojos i fent alguna cosa més. A mi, per exemple (i per cabellera) em toca fer de Tarzan, i he d'agafar una noia a l'atzar, pujar sobre la taula com un goril·la i cantar-li "You'll be in my heart". Quan els següents comencin a cantar "Bajo el mar", en danès evidentment, marxo corrent i segueix l'espectacle.
Promet, eh? Collons, si promet...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)