1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: una senyoreta amb regals
Tatatxann, últim dia de classe abans de les delicioses vacances de Nadal! Un dels costums danesos més macos d'aquests dies previs és no fotre ni brot a classe (bé, de fet crec que això és bastant internacional).
Però aquí, d'una manera guai, en plan que els profes porten galetes nadalenques i tal a classe, i preparen cosetes. La més habitual és un quiz: la classe es divideix en dos equips, i lluiten per guanyar com més punts millor. Es guanyen punts encertant preguntes sobre el Nadal o endevinant el títol d'una nadala que un company prova de fer amb mímica, per exemple. I a música la profe ens ha portat una flautota enorme, i les havíem de tocar allà. Per tant, finalment les quatre o cinc setmanes de flauta a segon d'ESO han servit d'alguna cosa.
I com que així està l'ambient, tinc unes ganes de no fotre res productiu fins demà impressionants. O sigui que si em disculpen, aquí s'acaba el post d'avui. Bona nit, cuquis!
divendres, 21 de desembre del 2012
dijous, 20 de desembre del 2012
Advent 20: gravacions il·legals
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: decoració nadalenca de nom desconegut
El post d'avui és una resposta al Jaume, que li faria molta ilu un vídeo sobre la flashmob de Disney que farem amb la classe (veure el post d'ahir per entendre de què va). S'intentarà de totes les maneres possibles, perquè val la pena, però no ho puc garantir, ja que a l'institut està prohibit fer fotos o gravar vídeos. I la pregunta crucial és... per què?
Doncs bé, això es remunta a un bon dia que era festa de l'institut. Al vestíbul/cantina hi ha un escenari, i a part de servir per fer discursets i tal, també serveix per muntar-hi festes. Amb profes i tot, l'institut es torna una lokura!
Tan lokura va ser un dia que un grup de noies, superborratxes, van pujar allà dalt i van oferir un deliciós striptease per a tots els presents. Algun espavilat ho va gravar, i després ho va penjar a internet. (pels que en volen "proves", el vídeo en qüestió és fàcil de trobar al Google... Òju!! que jo no us he dit res, eh?)
Total, que se'ls va acudir plantejar la següent norma: prohibir els strip-tease a l'escenari de la cantina? Nooo home noo, que si no ens quedem sense strip-tease! Prohibim fer vídeos i així ens evitem qualsevol marrón possible.
O sigui que s'intentarà. La història és verídica, eh? I ara em despediré com el Navarro: simiribonanit!
Finestreta: decoració nadalenca de nom desconegut
El post d'avui és una resposta al Jaume, que li faria molta ilu un vídeo sobre la flashmob de Disney que farem amb la classe (veure el post d'ahir per entendre de què va). S'intentarà de totes les maneres possibles, perquè val la pena, però no ho puc garantir, ja que a l'institut està prohibit fer fotos o gravar vídeos. I la pregunta crucial és... per què?
Doncs bé, això es remunta a un bon dia que era festa de l'institut. Al vestíbul/cantina hi ha un escenari, i a part de servir per fer discursets i tal, també serveix per muntar-hi festes. Amb profes i tot, l'institut es torna una lokura!
Tan lokura va ser un dia que un grup de noies, superborratxes, van pujar allà dalt i van oferir un deliciós striptease per a tots els presents. Algun espavilat ho va gravar, i després ho va penjar a internet. (pels que en volen "proves", el vídeo en qüestió és fàcil de trobar al Google... Òju!! que jo no us he dit res, eh?)
Total, que se'ls va acudir plantejar la següent norma: prohibir els strip-tease a l'escenari de la cantina? Nooo home noo, que si no ens quedem sense strip-tease! Prohibim fer vídeos i així ens evitem qualsevol marrón possible.
O sigui que s'intentarà. La història és verídica, eh? I ara em despediré com el Navarro: simiribonanit!
dimecres, 19 de desembre del 2012
Advent 19: espectacle
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: sóc a l'institut i no me'n recordo de què he obert, LOL (s'actualitzarà quan arribi a casona, sideuvol)
Avui amb els de la classe hem planejat un assalt a la integritat de l'institut. Un assalt musical, com a classe de música que som. I lo vamos a petar!!!
Resulta que el vestíbul de l'institut hi ha moltes taules, un parell per cada classe. Allà és on ens trobem tots plegats, ben apilotonats, quan hi ha alguna pausa o alguna classe s'ha cancel·lat. Està situada just quan entres a l'institut, i és el centre de gravetat d'aquest: d'allà surten tots els passadissos cap a les classes, sales de professors i accessos a altres punts d'interès. I acostuma a bullir d'activitat en les hores lliures.
El cas és que també hi ha una cantina, per si t'has deixat l'entrepanet de rugbrød o per si vols esmorzar una mica més. Com que està a la banda est del vestíbul, òbviament hi ha algunes taules que estan substancialment més a prop de la cantina que unes altres.
Per tant, com es decideixen les classes afortunades? Bé, doncs la tradició és fer un concurs cada any, i les classes s'aniran situant més o menys a prop segons la posició que quedin. I aquest any el concurs premia la classe que entretingui més divertidament a les altres a la pausa pel dinar. La classe en qüestió rebrà algun sucós premi comunitari i el dret d'ubicar-se en una de les "taules reines" l'any que ve.
L'actuació acostuma a ser un vídeo humorístic que la classe ha preparat, acompanyat (si la gent es motiva) per algun discurset en directe. N'hi ha algun de realment bo, dels que ja ens han ensenyat les cartes. A nosaltres, però, ens toca l'onze de gener, al no-res de tornar de vacances. I el nostre pla és fer una flashmob, sense vídeo ni hòsties, de cançons Disney. Cadascú de nosaltres interpretarà una escena musical d'una peli, i anirem canviant. A capella, cridant com uns bojos i fent alguna cosa més. A mi, per exemple (i per cabellera) em toca fer de Tarzan, i he d'agafar una noia a l'atzar, pujar sobre la taula com un goril·la i cantar-li "You'll be in my heart". Quan els següents comencin a cantar "Bajo el mar", en danès evidentment, marxo corrent i segueix l'espectacle.
Promet, eh? Collons, si promet...
Finestreta: sóc a l'institut i no me'n recordo de què he obert, LOL (s'actualitzarà quan arribi a casona, sideuvol)
Avui amb els de la classe hem planejat un assalt a la integritat de l'institut. Un assalt musical, com a classe de música que som. I lo vamos a petar!!!
Resulta que el vestíbul de l'institut hi ha moltes taules, un parell per cada classe. Allà és on ens trobem tots plegats, ben apilotonats, quan hi ha alguna pausa o alguna classe s'ha cancel·lat. Està situada just quan entres a l'institut, i és el centre de gravetat d'aquest: d'allà surten tots els passadissos cap a les classes, sales de professors i accessos a altres punts d'interès. I acostuma a bullir d'activitat en les hores lliures.
El cas és que també hi ha una cantina, per si t'has deixat l'entrepanet de rugbrød o per si vols esmorzar una mica més. Com que està a la banda est del vestíbul, òbviament hi ha algunes taules que estan substancialment més a prop de la cantina que unes altres.
Per tant, com es decideixen les classes afortunades? Bé, doncs la tradició és fer un concurs cada any, i les classes s'aniran situant més o menys a prop segons la posició que quedin. I aquest any el concurs premia la classe que entretingui més divertidament a les altres a la pausa pel dinar. La classe en qüestió rebrà algun sucós premi comunitari i el dret d'ubicar-se en una de les "taules reines" l'any que ve.
L'actuació acostuma a ser un vídeo humorístic que la classe ha preparat, acompanyat (si la gent es motiva) per algun discurset en directe. N'hi ha algun de realment bo, dels que ja ens han ensenyat les cartes. A nosaltres, però, ens toca l'onze de gener, al no-res de tornar de vacances. I el nostre pla és fer una flashmob, sense vídeo ni hòsties, de cançons Disney. Cadascú de nosaltres interpretarà una escena musical d'una peli, i anirem canviant. A capella, cridant com uns bojos i fent alguna cosa més. A mi, per exemple (i per cabellera) em toca fer de Tarzan, i he d'agafar una noia a l'atzar, pujar sobre la taula com un goril·la i cantar-li "You'll be in my heart". Quan els següents comencin a cantar "Bajo el mar", en danès evidentment, marxo corrent i segueix l'espectacle.
Promet, eh? Collons, si promet...
dimarts, 18 de desembre del 2012
Advent 18: fer pinya
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: gent cantant. Nadales, suposo...
Avui hem anat amb els altres intercanvistes de l'institut a ca la Tanja Schummacher (o algo), perquè és la responsable dels estudiants estrangers, i tal. Una ocasió molt interessant per estar tots plegats, i parlar de com anava a l'isntitut, família i intercanvi en general. Comparar dubtes, pors i tristeses i fer una mica de pinya. Perquè jo acostumo a ser un paio molt feliç en la immensa majoria de circumstàncies, però hi ha gent que no tant.
I ens hem adonat de que la nostra amistat és molt divertida. Som unes 10 persones de tot el món, que tenim ben poques coses en comú i si visquéssim a la mateixa ciutat, en els nostres països d'origen, segurament no sortiríem mai plegats. Som completament diferents, però és l'única gent que ens teníem els uns als altres i que passàvem pel mateix marrón quan vam començar l'aventura, i des de llavors que hem anat fent pinya. I és super especial, com estem units només perquè estem en la mateixa experiència, descobreixes personalitats molt diferents, quan de normal no ho faries perquè "no et fa falta". També és veritat que estem tots molt lòcus, a la nostra manera, o sigui que no som tant blanc i negre... però mira, és macu. Apa, bona nit!
Finestreta: gent cantant. Nadales, suposo...
Avui hem anat amb els altres intercanvistes de l'institut a ca la Tanja Schummacher (o algo), perquè és la responsable dels estudiants estrangers, i tal. Una ocasió molt interessant per estar tots plegats, i parlar de com anava a l'isntitut, família i intercanvi en general. Comparar dubtes, pors i tristeses i fer una mica de pinya. Perquè jo acostumo a ser un paio molt feliç en la immensa majoria de circumstàncies, però hi ha gent que no tant.
I ens hem adonat de que la nostra amistat és molt divertida. Som unes 10 persones de tot el món, que tenim ben poques coses en comú i si visquéssim a la mateixa ciutat, en els nostres països d'origen, segurament no sortiríem mai plegats. Som completament diferents, però és l'única gent que ens teníem els uns als altres i que passàvem pel mateix marrón quan vam començar l'aventura, i des de llavors que hem anat fent pinya. I és super especial, com estem units només perquè estem en la mateixa experiència, descobreixes personalitats molt diferents, quan de normal no ho faries perquè "no et fa falta". També és veritat que estem tots molt lòcus, a la nostra manera, o sigui que no som tant blanc i negre... però mira, és macu. Apa, bona nit!
dilluns, 17 de desembre del 2012
Advent 17: calor (relativa)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: un senyor tocant el contrabaix
Ooh, sí, sí, sí!!! Si les previsions van com van, el bon temps momentani (o sigui, graus sobre zero) duraran durant tota la setmana, i per tant no hi haurà gel a la carretera i podré pedalar tan bé com abans. Avui ha estat un gustàs poder fer les baixades a tota velocitat i els derrapes habituals sense haver-me de preocupar per si em trencava el coll o les cames. I aguanta fins divendres, que en principi torna a nevar, però llavors no m'he de preocupar per arribar-me a l'institut cada matí (al gener ja vurem, però de moment vull acabar el 2012 sa i estalvi)
Com a detall del dia, avui m'han xorissat el llum de la bici (me l'he deixat posat a l'aparcar a l'estació), i n'hem hagut de comprar un altre. Per sort, n'hem trobat un de molt millor, que té un disseny en plan retro i fa una llum molt millor. I molt més barat que l'altre, com uns 5-6 eurets. Si aguanta bé, doncs tot això que tenim.
Finestreta: un senyor tocant el contrabaix
Ooh, sí, sí, sí!!! Si les previsions van com van, el bon temps momentani (o sigui, graus sobre zero) duraran durant tota la setmana, i per tant no hi haurà gel a la carretera i podré pedalar tan bé com abans. Avui ha estat un gustàs poder fer les baixades a tota velocitat i els derrapes habituals sense haver-me de preocupar per si em trencava el coll o les cames. I aguanta fins divendres, que en principi torna a nevar, però llavors no m'he de preocupar per arribar-me a l'institut cada matí (al gener ja vurem, però de moment vull acabar el 2012 sa i estalvi)
Com a detall del dia, avui m'han xorissat el llum de la bici (me l'he deixat posat a l'aparcar a l'estació), i n'hem hagut de comprar un altre. Per sort, n'hem trobat un de molt millor, que té un disseny en plan retro i fa una llum molt millor. I molt més barat que l'altre, com uns 5-6 eurets. Si aguanta bé, doncs tot això que tenim.
diumenge, 16 de desembre del 2012
Advent 16: julehygge
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: una corona de Nadal d'aquelles que es pengen a les portes
Com crec que s'expressa prou bé ens aquests posts d'advent, el Nadal aquí tela marinera. Avui hem anat amb la família de contacte (com una segona família que també està amb l'organització d'intercanvi) i uns coneguts a fer julehygge. No volgueu saber com es pronuncia, però vol dir "hygge de Nadal". Vaja, trobar-se i passar-s'ho bé dins de casa, que a fora fot fred.
Obro parèntesis: parlant de fred, ahir i avui han estat dies molt estranyots: hi havia graus positius, per primer cop en un parell de setmanes! Fins ara, quan dèiem "set graus" s'entenia que era sota zero, ara no és tan obvi. Ja vurem quan arriba la segona onada de fred hivernal. Tanco parèntesis.
A partir del julehygge d'avui, us presento una tradició molt típica danesa, que com a mínim jo no he jugat a casa: quan es fa una trobada d'aquestes, cadascú porta un regal, en plan amic invisible. Una tonterieta, res de seriós. Llavors, es reparteixen de manera aleatòria i s'agafen daus (de sis cares, i com més n'hi hagi més divertit serà). La gent, asseguda en una taula, es va passant els daus i fent una tirada, tan ràpid com es pugui, i qui tregui un 6 canvia el seu regal per el d'un altre. Es munten unes batalles bastant èpiques entre els concursants. A mi m'ha tocat una figureta nadalenca que ara m'adono que m'he deixat a casa de la meva contact family, LOL. Mira, una excusa per tornar-hi aquests dies de Nadal.
A part d'això, hi ha dos elements supertípics en aquesta mena de quedades: 1: els æbleskiver (es pronuncia èblesquiva), que són uns pastissets rodonets com una Pokéball que es mengen amb melmelada vermella i sucre fi, boníssims, i 2: el glögg, o gløgg (que es pronuncia com si empasséssis una bola de saliva molt gran), que és una beguda lila amb panses i coses a dins, que no està mal.
Bona nit, cuquis!
Finestreta: una corona de Nadal d'aquelles que es pengen a les portes
 |
| Els æbleskiver en qüestió |
Obro parèntesis: parlant de fred, ahir i avui han estat dies molt estranyots: hi havia graus positius, per primer cop en un parell de setmanes! Fins ara, quan dèiem "set graus" s'entenia que era sota zero, ara no és tan obvi. Ja vurem quan arriba la segona onada de fred hivernal. Tanco parèntesis.
A partir del julehygge d'avui, us presento una tradició molt típica danesa, que com a mínim jo no he jugat a casa: quan es fa una trobada d'aquestes, cadascú porta un regal, en plan amic invisible. Una tonterieta, res de seriós. Llavors, es reparteixen de manera aleatòria i s'agafen daus (de sis cares, i com més n'hi hagi més divertit serà). La gent, asseguda en una taula, es va passant els daus i fent una tirada, tan ràpid com es pugui, i qui tregui un 6 canvia el seu regal per el d'un altre. Es munten unes batalles bastant èpiques entre els concursants. A mi m'ha tocat una figureta nadalenca que ara m'adono que m'he deixat a casa de la meva contact family, LOL. Mira, una excusa per tornar-hi aquests dies de Nadal.
 |
| El glögg o gløgg en qüestió |
Bona nit, cuquis!
dissabte, 15 de desembre del 2012
Advent 15: fer el gos
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24
Finestreta: un gnom de decoració nadalenca
Aaaaaaaarrrghhhh, què ha passat amb l'Advent del dia 14?? L'explicació és ben senzilla: el vaig escriure ahir, però vaig apretar el botó per desar-lo en lloc de publicar-lo. Per tant, es va quedar com a esborrany. Però juro i perjuro que el vaig fer quan tocava, eh? I avui, com qui es deixa una finestreta del calendari, se n'obren dues.
Avui, per sort o per desgràcia, no hi ha gaire cosa extraordinària per explicar, a part de que he re-adoptat una tradició molt deliciosa i nostrada: fer el gos.
Perquè fer moltes coses està la mar de bé, i tenir l'energia per fer-les encara millor... però collons, a qui no li agrada tenir un cop al mes per fer una pausa i no fotre ni brot?
De fet, ara que hi rumio, "ni brot" no és la paraula exacta, ja que hem anat a fer la compra i a enviar el paquet amb regals de Nadal a casa (a casa catalana, eh?), hem fet galetes nadalenques, m'he passat una gran estona al piano (que al tenir-ne un d'elèctric no em ve tant de gust tocar clàssic i he perdut una mica [cosa que se solucionarà dràsticament]) i m'ha tocat llegir/fer anàlisis d'un fragment de Dràcula de Bram Stoker, en danès, perquè a literatura estem estudiant tot el paripé que es muntava aquesta època. I sense haver de comprovar més de 20 vegades el diccionari, cosa que considero un "lògru" degut a que el trosset era molt llarg! Com que vam veure els primers 50 minuts de la peli del Dràcula de 1992, molt bona per cert, l'estic continuant ara, per acabar de rematar el dia (aquí teniu la versió en anglès si la voleu mirar. aviso que no té subtítols, eh?)
Total, que com sempre que no tinc gaire cosa per explicar m'ha quedat un post ben llarg. C'est la vie.
Finestreta: un gnom de decoració nadalenca
Aaaaaaaarrrghhhh, què ha passat amb l'Advent del dia 14?? L'explicació és ben senzilla: el vaig escriure ahir, però vaig apretar el botó per desar-lo en lloc de publicar-lo. Per tant, es va quedar com a esborrany. Però juro i perjuro que el vaig fer quan tocava, eh? I avui, com qui es deixa una finestreta del calendari, se n'obren dues.
Avui, per sort o per desgràcia, no hi ha gaire cosa extraordinària per explicar, a part de que he re-adoptat una tradició molt deliciosa i nostrada: fer el gos.
Perquè fer moltes coses està la mar de bé, i tenir l'energia per fer-les encara millor... però collons, a qui no li agrada tenir un cop al mes per fer una pausa i no fotre ni brot?
De fet, ara que hi rumio, "ni brot" no és la paraula exacta, ja que hem anat a fer la compra i a enviar el paquet amb regals de Nadal a casa (a casa catalana, eh?), hem fet galetes nadalenques, m'he passat una gran estona al piano (que al tenir-ne un d'elèctric no em ve tant de gust tocar clàssic i he perdut una mica [cosa que se solucionarà dràsticament]) i m'ha tocat llegir/fer anàlisis d'un fragment de Dràcula de Bram Stoker, en danès, perquè a literatura estem estudiant tot el paripé que es muntava aquesta època. I sense haver de comprovar més de 20 vegades el diccionari, cosa que considero un "lògru" degut a que el trosset era molt llarg! Com que vam veure els primers 50 minuts de la peli del Dràcula de 1992, molt bona per cert, l'estic continuant ara, per acabar de rematar el dia (aquí teniu la versió en anglès si la voleu mirar. aviso que no té subtítols, eh?)
Total, que com sempre que no tinc gaire cosa per explicar m'ha quedat un post ben llarg. C'est la vie.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)