Avui ha estat dia de xerrades. No de sentir-les, de donar-les.
Primer, hem fet una (diria "conferència", però em sona molt solemne) d'AFS a l'escola de Kjellerup, a uns 20 quilòmetres de Silkeborg. Es tractava d'explicar què és estar d'intercanvi i tal als alumnes de 8tè grau, com 1r/2n d'ESO, i la meva família de contacte em va demanar si també podia venir, ja que treballa allà. Jo encantat, preparant-me alguna cosa per dir i creuant els dits per poder-ho fer en danès, que ja toca. Total, que aquest matí ens han portat en cotxe al Mark (danès que va anar a Argentina), l'Andreas (danès que va anar a Suïssa) i el menda. Ha sortit molt rebé, als alumnes els ha agradat i he pogut aguantar l'explicació i preguntes i tota la pesca en danès gairebé ben parlat i comprensible per a un nadiu. No els deu haver entusiasmat gaire la idea, perquè en total han agafat 1 papereta de l'organització, però bé... a mi tampoc em va dir res (de bo) al principi, i aquí estic, oi?
Al tornar a l'institut per fer la resta de classes (amb el discurset m'he saltat química i una altra cosa, iupi) tocava anglès. En aquesta assignatura hem començat un "Two Minutes Talk" a cada classe, que consisteix en algú que explica algun tema interessant i més o menys personal a la classe. Two Minutes acostuma a ser 10 minuts més preguntes, ja que a la profe li agrada que ens esplaiem i ficar-hi cullerada. Resulta doncs, que avui li tocava a la Ingrid (companya de classe), però no ha vingut pas. I per solucionar-ho, la profe m'ha comentat aviam si podia parlar de les eleccions catalanes. Perquè tant ella com molts altres companys de classe ho havien vist per les notícies però no en sabien gaire cosa. Per tant, he improvitzat un anàlisis perquè algú que no en té ni papa entengui què es cou aquí baix i per què se'n fa ressò fins i tot aquí dalt. Primer provant de ser neutral, però aviat se m'ha vist el llautó. La gent interessada de debò. No som tan petits, gent!
Ara mateix estic supermotivat. Normalment ja m'agrada posar-me davant de gent, a poder ser molta, i fer alguna cosa simplement per fer que aquesta mateixa gent que t'escolta, et mira o et presta atenció aprengui alguna cosa o s'ho passi bé. Suposo que molts anys de músic i energia positiva han acabat portant aquí. Però feia molt de temps que no sentia aquesta sensació de saber que hi ha hagut un públic que t'ha volgut escoltar, que ha sacrificat una mica del seu temps per estar tu i que n'ha obtingut alguna recompensa. A Dinamarca no he tingut gaires ocasions de fer això, per barreres d'idioma bàsicament. I ho trobo molt màgic. Dir "va, home, nem a fer que aquests tinguin un bon rato"... i després veure que ho has fet bé, collons. No té preu.
Apa, dosis d'optimisme diària coberta. Bona nit, cuquis!
Ei, my son, celebro l'optimisme que transmets! Ajuda a encarar bé el dia!
ResponEliminaKisses!!!
Mom
Miki,
ResponEliminahar været en fornøjelse heldig nok til at læse de "få folk til at have det sjovt." Også mig jeg har haft meget, meget god.
Jeg føler, at de to "talk" er kulminationen på en proces, der begyndte den 3. august. Har fået mange ting og har brudt glas klokke kan omgive dig, usynlig måske, men helt sikkert meget reel.
Kan du have mange flere dage som denne, og flersprogede dimension konsolidere din dag. En rejse på 1.000 miles begynder med et enkelt skridt. Top selvværd!
Tillykke. Du har mange grunde til at være tilfreds. Og de mennesker, der elsker også dig.
Regards,
Rudu
Hola Miki,
ResponEliminaM’he llegit els dos últims escrits, el primer, el del bany de congelació m’hi he fet un tip de riure, óndia, potser una mica sonats, però per obtenir el carnet de 50% víking valia la pena, hi ha gent que pateix molt més per treure’s el carnet de conduir.
L’altra fantàstic, Miquel en estat pur, transmetent energia i vitalitat. I a més fent país, és magnífic que hagis pogut tenir l’oportunitat de parlar de Catalunya i dels seus anhels en aquestes llunyanes terres. Em quedo amb la darrera frase: que no som tant petits, gent !
Jo com molts he quedat una mica “tocadet” pel resultat de les eleccions, sobretot en un primer moment, potser no esperàvem la clatellada al Mas que és qui ha dut tot el pes per engegar el procés d’independència. Però després hi vas pensant i tornes a tenir motius per l’esperança. N’he tret diverses conclusions, per exemple aquestes dues:
Primer. Calia provocar l’enfrontament amb Espanya, “declarar-li la guerra” i mesurar les forces. Crec que era un moment ideal per fer-ho després de la mani de l’11 de setembre. Hem comprovat que l’Estat espanyol és molt fort i a més a més molt bèstia i ara sabem més bé on som. Potser ens caldrà replegar-nos una mica per encarar un nou envit amb més força i més astúcia.
Segon. El país és el que és, i la part de gent de sentiment espanyol aquest cop s’ha mostrat més activa i bel•ligerant, però amb tot hi ha hagut més vots independentistes numèricament que el 2010. O sigui que avancem i a més la gent de la teva generació, quan li toqui votar, n’engruixiran el nombre de forma considerable. Aquesta és la meva dosi d’optimisme.
Manel Manu