Detallets 2: els "lindo gatitos"

Crec que després de tant de temps us ho he de comunicar: tinc dues amants. Una es diu Findus i l'altra no me'n recordo, i són dues gates de la casa que es barallen molt per la meva falda. No us he parlat gaire de la comunitat felina de la casa, que de fet és una parida però dóna força per explicar.

Quan vaig arribar eren 4 gates i 3 gats. Tots amb noms danesos estranys, cosa que em va portar a batejar-los amb noms normals i fàcils, com per exemple Poruga, Lleó o Punyeteru segons el seu caràcter. De zero a set, vinga! De cop i volta, era normal estar per casa, llegint un bon totxo, i que et saltés un animalot a sobre i t'arrugués les pàgines. Aviat els meus texans estaven microperforats per ungles gatunes, i va començar un seguit de relacions i interaccions amb cadascun d'ells. Com el Cor de la Ciutat, però més nòrdic i sense tanta gent que la palma.

Entre les històries personals que s'han succeït amb aquestes bèsties, podríem destacar el carinyu que m'ha agafat la Findus, la gata negra, el procés d'adaptació amb la Poruga i el dia que el Xaval em va llevar a les 5 del matí perquè li obrís la porta i pogués sortir a fora.

Sumat a això, fa gairebé un mes que una gata de la casa va tenir tres cadellets. I són la coseta més mona de les cosetes mones que es fan i es desfan. Tenen un afany una mica rarot per menjar-se'm els dits, i els dos matxus es barallen entre sí quan em pugen a la falda. El primer que puja fa la vida impossible a l'altre no deixant-lo escalar. En plan "muere, Mufasa" en miniatura. Amb això la població augmentava a 10 (o sigui, més o menys com la comunitat gatuna de la Girada, LOL).

En fi, que aquests males peces constitueixen bona part de l'acció de la casa. Un últim detall: òju quan busqueu coses al Google Imatges, us podeu trobar amb sorpreses sorprenents. Valgui la imatge de la dreta per donar-ne fe. Me pareció ver un lindo gatito!