Resulta que (això és una altra teoria de les meves) abans, als instituts danesos, quan es volia cridar algú que estava a classe feien com als catalans: li deien al conserge i el pobre hi anava.El pobre conserge va acabar molt cansadot d'anar fent tombs per les classes (a més, amb 1300 alumnes que té el meu institut devia anar de cul), i va dir "Cony, doncs posem telèfons a les classes, com als hotels!" I dit i fet; van instal·lar un telèfon en plan habitació d'hotel i llestos.
La cosa és que l'aparatu es fa servir. I de tant en tant, quan fem classe sona, i algú l'ha de respondre, clar. Aquest algú acostuma a ser l'afortunat que seu més a prop de l'artefacte. Doncs l'altre dia em va tocar a mi.
Jo, com en una prova de foc, vaig destapar una veu varonil "Hallo hallo? Her, Miki!", i en una converseta en un danès prou entenedor, suposo, vaig arribar a la conclusió que preguntaven per l'Emilie, una companya de classe. Li passo la trucada, i ja està.
És no-res, però mira, em va fer molta ilu. Mai no havia respost cap "telèfon de classe", perquè a casa no se'n gasten. Espero poder mostrar les meves dots de responedor de trucades importantíssimes un altre cop.
A la meva escola també hi havia un telèfon, al passadís! Ser l'encarregat de contestar era el càrrec més guai! Hahahaha!!
ResponElimina