Després d'arreglar l'últim "En Resum" on posava 12 mesos en lloc d'11, toca fer el resumet del tercer mes. Que ha passat de pressa, eh? Vull dir, més que l'anterior (que ja és dir!). Dec haver fet coses més variades. Værsgo:
-Com s'agraeixen unes vacances al mig del no-res, per la cara. Fantàstiques Efterårsfeire.
-No hi ha res com els embotits de casons. Merci paputxis per un brutal enviament de xarcuteria pel meu sant. Alguna coseta tenen al Føtex (com un Esclat) de la ciutat, però no té res a veure.
-Aquí ja se't glacen els pebrotets, eh? Ja hem tingut la primera neu (un tastet de no-res, però ja és algu) i les primeres temperatures sota zero, durant la nit i no tan de nit...
-Per sort, com que ja tenim engegada l'estufeta de dins de casa fa una oloreta de comfortable i un caliu realment hyggelig.
-Això de canviar l'hora (que a la família ens en vam enterar una mica tard) ha estat molt curiós: ara quan surto de casa per pedalar cap a l'institut ja no és negra nit, cosa que va molt bé per no fotre-me-la (que algun cop vaig estar a punt, una setmana abans). Però tranquil Jordi tranquil, que ja tornarà la foscor matinera.
-A part, ara a quarts de sis ja és del tot del tot fosc. Temps de sortir de l'institut i fer un cafetó que ja corres el risc d'arribar a casa que ja s'ha post. Quin yuyu de cara als mesos que vénen!
-Ara els intercanvistes ja no som els reis del mambo per ser nous, eh? Ja requereix una mica més d'esforç, en plan socialitzar i tal. Que és més difícil, però que ja tocava.
-A partir d'ara, que ja estem tots més instal·lats i "a puestu", ja toca explorar una mica més enllà i trobar més coses per fer que anar a l'institut i aprendre danès, i aquestes coses. Involucrar-se en alguna cosa. Ja aniré postejant!
Ah, by the way (és que aquesta expressió m'encanta): aniré penjant posts molt curtets que seran "detallets" més que explicacions llargues. Anècdotes de cada dia, que normalment em fa mandra explicar perquè no ocupen un post sencer. Ja en tinc alguna de pensada i fa pinta de fresc i maco. Que si no el blog i tot plegat es veu molt buit, home!
Ja veurem, doncs, com es desenvolupa el novembre, el quart mes (que està aviat dit, eh? Collins). Com sempre, alguna cosa m'hauré deixat. Ja ho repararé, si de cas, a l'"En Resum... (4/11): Novembre". Que no falta tant com això.
Hola Miqui !!
ResponEliminaVaig llegir-me el Capítol 2 i l’he trobat boníssim, per mi la cosa de més “calat” que has escrit des que ets a Silkeborg, són un seguit de reflexions d’aquelles que denoten una gran personalitat, una considerable maduresa i un sentit de la realitat envejable. Que bé! i com que era molt seriós tot ell, m’ha encantat el contrast de la divertidísisma comparació del final de l’arribada de l’hivern amb l’entrada en una piscina freda, quin tip de riure.
Evidentment també m’ha agradat el 3/11, més relaxat, més d’anecdotari i de detallets esparsos, però com sempre agut i interessant.
I avui dia 2 de novembre, és clar t’haig de parlar de castells, segurament per últim cop aquesta temporada ja que com saps Tots Sants és el dia de la colla i el final de temporada per als verds. Una actuació estratosfèrica, que van començar amb la torre de 9 sense manilles, que només va quedar carregada, tot i que la gran il•lusió era descarregar-la, però és un castell tan i tan difícil que sembla impossible completar-lo, tot i que pels verds res no és impossible: hi tornaran l’any que ve i se’n sortiran. Després va venir el 4 de 9 net que el van tornar a descarregar majestuosament com havien fet al concurs. I a la tercera un invent de la factoria verda: el 7 de 9 amb folre: agafa’t, 48 castellers al tronc i 75 al folre, una bestialitat, potser com a equilibri de castell no és el més complicat, però la bestialitat de gent bona que necessites només és a l’abast nostre. I per acabar la cirereta d’un altre pilar de vuit descarregat. Amb la puntuació actual del concurs de Tarragona és la millor diada de la història. Im-pres-sio-nant !!!
I per acabar, aquí també hem tingut un minitast de l’hivern, res comparable al clima danès, és clar, però hem hagut d’encendre tres o quatre dies la calefacció; ara ha tornat la bonança, un clima tardoral amb fresqueta al matí i al vespre, però molt de confort al centre del dia, sobretot si el dia és assolellat, com ahir, que el clima va acabar de fer rodó el festival casteller.
Salut i petonets
Ei Manu, m'agrada molt que disfrutis del blog, els comentaris així em motiven molt a escriure més. Els castells impressionants, ja vaig sentir veus que ho proclamaven. I l'hivern aquí dalt no té pinta de donar-nos gaire treva. Però mira, resistirem i punt.
EliminaMolts records!!