30AGO: Avui he tingut una mica de mala pata, ja que he pedalat com un boig cap a casa, aviam si encara podia veure una mica de la jornada castellera en directe, per internet. He arribat que ja s'havia acabat. Malgré tout, per sort a TV3 la repetien després de sopar (de sopar nosaltres, eh? Vull dir, que no era tan tard!). Per tant, m'he posat al 3alacarta, i la Brigitta i l'Asger, que també eren a la casa, s'hi han apuntat.
Les seves cares eren un poema. Un poema titulat "Pasta de Moniato". Només per la cara d'horror de la Brigitta quan un castell ha caigut, o l'expressió de flipe total de l'Asger ja ha valgut la pena. "But how... the fuck? This is amazing, Miki!!" Ara tenen unes ganes boges d'anar a veure la Vella a Århus, aquest cap de setmana. La vena catalano-danesa s'està despertant en aquesta casa!!
*******
Efectivament, vam anar a veure la Vella dels Xiquets de Valls, que van tenir l'amabilitat de portar-me cultura gairebé a domicili. Em van rebre amb un "uuuuuuuuhh" força espectacular (ves que no sigui perquè anava amb la camisa Verda), però com que tots som castellers, va ser un gustasso. Sobretot poder parlar en català una estona, que es necessita, eh? (bàsicament "I què hi fots, tu aquí dalt?)
De 2 a 3 van fer un recorregut entre dues places (fent castellets "de processó"), i un cop a puesto ja van fer els grossos (que, amb els 180 que eren, deunidó!). Com no podia ser d'altra manera, a l'Anton i l'Asger els queia la bava per poder-se ficar a la pinya (i a mi també, per què negar-ho), i ens hi van col·locar encantats. Va ser una mica de "casa" fora de casa. Molt maco! Crec que acabaré contagiant una mica de cultura catalana a aquest puesto, que ja toca! (menys això de menjar cargols, que els fa una miquetona de fàstic...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada