dimarts, 18 de setembre del 2012

...i tiro perquè em toca

8SET:   són les 4:32, acaba de sortir el bus cap a casa l'Ingrid. Com sempre, el transport públic surt amb una puntualitat gairebé insultant. Si l'horari posa les 11:59, a les 12 ja l'has perdut, així de clar. He comprat una mica de dinaret/soparet a l'estació en danès, i he xerrat un rato amb una àvia paisana que esperava els seus néts en el seu primer viatge amb bus. La dependenta no ha notat que era estranger, i l'àvia m'ha dit que el meu danès era més que acceptable. I mira, nu sé, em fa ilu. Quan estàs envoltat 24/7, tampoc no és tan fotut, eh, aprendre un idioma nou?
Aquest bus em porta a ca l'Ingrid (una companya de classe), on soparem un xic i nirem cap a la festa de la Luna (una altra companya de classe), que avui fa els anys. 18 anys, la festa bèstia en la vida d'un danès. Ens va dir que només convidaria els seus "amics més propers", i crec que serem vora 100 persones! Com que viu en una granja, lluny de qualsevol poble, tenim prou espai. Hi haurà una carpa al pati, amb una mena de bar que han llogat i musiqueta. Hi ha gent que dorm a la casa, n'hi ha que dorm a la carpa, i hi ha gent que es porta la tenda i la planta al pati. Ens porten els pares de l'Ingrid, i agafarem una tenda de casa seva, perquè la casa ja està força plena. Té pinta de ser un weekend molt guapo!

*******

De festa en festa, i tiro perquè em toca. Si una cosa fan bé els danesos, és això! I com que s'inclou en l'apartat de cultura, doncs en faig cinc cèntims:
Com que la gent acostuma a viure en cases i a tenir patis enormes, ja que les construccions estan molt escampades, la gent sol fer les festes a casona. Així pots anar un rato al jardinet, un rato a dins...   Un altre element típic: tothom té altaveus i Spotify a l'ordinador, i la música sempre sona d'aquí. Amb la solidaritat que cal, cadascú tria una mica (estar en una festa danesa i veure a tothom intentant cantar "Ai Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc" no té preu!!!). Ah, i l'últim detall: els danesos tenen el récord mundial com a país on la gent jove beu més. I s'ho han guanyat a pols! És força bèstia...
Aquell va ser un finde molt guai. De debò, quan es tracta de muntar un sidral els danesos ho tenen molt ben parit (i sense cap problema, o com a mínim encara no m'ho han demostrat). A més, quan hi ha un munt de gent que no coneixes ser un estudiant estranger és un factor a favor (si no, no sabria de què coi parlar. Del temps? Però si sempre plou...) i fas nous contactes cada vegada. També noti's que no tenen cap problema en portar gent a dormir a casa, és gairebé el pa de cada cap de setmana. S'ho monten d'una manera molt diferent, però mola igual. Visca el temps lliure en general!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada