Regals de Nadal i animalons

21AGO:  quan estàs una temporada en un mateix lloc i segueixes un hàbit mínimament regular poden passar dues coses: o bé avorreixes el dia a dia o bé vas observant com canvia a mesura que passa el temps. Per exemple, ara n'estic fins als pebrots del Leverpostej (és bo, però a còpia de menjar-ne cada dia al final l'avorreixes  hahahahahah). D'altra banda, cada dia al dematí surt el gall a fer pipí faig la mateixa ruta en bici cap a l'institut, passant per algun poble i un fotimer de camps. És molt divertit, perquè vas veient com canvia a mesura que avança l'any. Just al sortir del meu poble es veu un camp a l'esquerra que semblava molt deixat i descuidat. Avui me l'he trobat ple de boles de palla, totes recollidetes. Ha passat de ser una sala d'estar desendreçada a una plena de regals de Nadal. Nu sé, m'ha fet gràcia.

*******

He trobat una altra pega a això de seguir un hàbit: cada vegada hi ha menys novetats i m'he d'esforçar més per explicar coses rellevants al blog (podria escriure coses tipus "avui hem fet química i hem estudiat els àtoms", però llavors seria un rotllo com un piano). Malgrat tot, segur que vaig trobant temes, i de tant en tant em guardo alguna cosa per explicar més endavant.

Crec que encara no he parlat dels habitants no-humans de la casa on visc: els animalons! Sí sí, n'hi ha uns quants: els gats (7 gats, concretament) són molt útils perquè els puc parlar en català i m'entenen igual. Ells parlen l'idioma gat, i normalment diuen "Mèu, mèu; mèu!", cosa que jo tradueixo com a "necessito carinyo" i llavors els dóno molt de carinyo, fins que els vénen arcades del fàstic. Nogensmenys, tenen dues pegues: els seus noms són danesos i molt difícils de recordar (jo els hi dic el Simpàtic, la Poruga, etc.) i et deixen els patalons fets una mè de tant d'asseure's a la teva falda. A part d'aquests, hi ha 4 gallines i 1 gallo clàudio (els 5 pollastres) que em cauen molt bé perquè s'espanten molt fàcilment. A ells no els caic tan bé, perquè s'acostumaven a alimentar de les sobres del menjar...  i amb mi a la casa, de sobres n'hi ha poques. I també tenim un rusc d'abelles, aviam si en podem treure mel. Com que n'hi ha unes set mil, no les hem anomenat. I crec que ja està.

Ah...  i ja he trobat un nom pel tigre de la meva habitació! Es diu Albus Shere Khan (picada d'ullet harrypottera i disneyil a la vegada...  a que és xulu?)