Cultureta (1)

Dinamarca és un país petit, però des d'un campanar no es veu el campanar veí perquè tot està a la quinta punyeta. A aquestes alçades de la pel·lícula, crec que ja va sent hora de parlar sobre els detallets i la cultura d'aquesta terra (això ocuparà uns quants posts, d'aquí a un temps ja escriuré un Cultureta 2, i anar fent)

CLIMA:  la temperatura no és gaire inferior a la catalana. Quan fa calma. El problema és el vent, que és glaçat, i té una mania insistent en posar-se't en contra quan vas en bici (l'adjectiu més simpàtic que se m'acudeix per ell és "malparit"). La pluja també és força habitual.
Ara mateix, mai no es fa realment de nit: saps al vespre, quan encara veus llum del sol a l'horitzó? Doncs així fins al matí. A l'hivern serà ben diferent, quan a les sis de la tarda ja sigui negra nit i no vegis ni un pijo...

MENJAR:  els danesos esmorzen a l'hora que es llevin, a les 12-1 dinen (el més habitual és una mica de rugbrød, un pa fosc i dens que es cobreix amb mantega i "alguna cosa més". Aquesta cosa acostuma a ser una mena de paté del qual no recordo el nom, però que no sta mal) i a quarts de set sopen (l'àpat important del dia, quan menges plats calents). Normalment, abans d'anar a fer nones es menja alguna cosa dolça, com un pastisset o alguna galeta). No diuen "bon profit" abans de començar a menjar, sinó que diuen "Tak for mad" (gràcies per l'àpat) quan acaben. I, com que el pa és tan dens, mai no suquen el plat. Cosa que enyoro enormement (sobretot quan em queda força salsa davant i me la miro, impotent...)

TRANSPORT:  aquí tothom va en bici. De nens a avis, el 99% dels danesos pedalen habitualment. El país hi dóna molt de joc: és molt pla (la muntanya [ehem ehem] més alta fa uns 150 metres) i tenen carrils bici a tot arreu, paralels a la carretera. Crec que la xarxa de transport públic és prou bona, però per la distància que s'ha de recórrer habitualment n'hi ha prou amb la bicicleta.

Collons, com ocupa això!! Només un altre detall gastronòmic: he trobat una salsa que podria competir amb la Barbamai en l'escala de les sales més delicioses que es fan i es desfan (i això és dir molt!). Es diu REMOULADE, i és un nèctar dels déus exclusivament escandinau.

Malgrat la qualitat de la cuina danesa (no sé si és a cals Nickelsen i prou, però és realment molt bona), aquesta setmana vinent els faré un bon sopar a base de pa amb tomàquet, i se van a enterá! Bon profit!!!