Sempre és maco veure gent que està a la mateixa fase que tu. Bàsicament el campament tractava d'això, de donar a conèixer el que has fet i les experiències que has passat. Comprovar que les coses que se't fan difícils no només et passen a tu, sinó que també preocupen a molta gent més. Hem fet unes quantes xerrades parlant de diversos temes (família, amics, idioma, temps lliure...) i hem comentat el que anava bé, i com potenciar-ho, i el que no anava tan bé, i com millorar-ho. I també allò tan divertit d'escriure's una carta a un mateix, que ens la donaran al pròxim campament, per les vacances de Nadal. Fa un temps en vaig una altra a Catalunya, que em donaran quan torni! No me'n recordo gens del que vaig posar, ha de ser genial quan ho tornes a llegir i veus com pensaves, abans de començar-ho tot.
Ja no me'n recordava de com eren de genials els altres intercanvistes i voluntaris, però quan tornem a estar plegats, fent pinya, fem un grup increïble i ens ho sabem passar espantosament bé. Vaig fer de director en una edició internacional del "tren de l'Espluga", i després vam cantar, tots i cadascun dels més de 50 que érem allà, l'himne del seu país. A la vegada, per no perdre temps. Una olla de grills, i preciós a la vegada. Ah, i em vaig trobar la Núria, la primera persona amb qui he pogut parlar català, cara a cara i una bona estona des de que sóc aquí! Una noia fantàstica que ve de prop de València i que s'està aquí pel programa de tres mesos. Mira, m'ha fet ilu. A més, hem tingut una conversa amb els latinos sobre com es deien les coses en el castellà de cada regió. Molt divertit!
En fi, diria centenars de coses més sobre el campament, però n'hi ha massa i seria avorrit i molt llarg. Per tant, resumeixo: un cap de setmana de puta ma... ai perdó, de *campamentos*!!
He vist els tres últims escrits. Aquests En resum són increïbles, això del vocabulari ho he trobat divertit i interesantíssim, i els campamentos una bona experiència. Em sembla que t’ho estàs passant molt bé, amb alguns moments no tan bons, però en general experiència ultrapositiva i estimulant.
ResponEliminaAhir a Vilafranca vam arribar a 27 graus i avui si fa o no fa, sembla que a partir del cap de setmana es “normalitzarà” la temperatura, és a dir 22-23. Quina enveja oi? Cada dia quan miro el temps a TV3 em fixo en la península de Jutlandia i la majoria de vegades hi circulen depressions i taques blaves. Però ja sabem que de tant en tant les coses s’inverteixen i l’anticicló es posa a sobre i la depressió a sota: és el que ens convé que passi, aquí dalt perquè tingueu un xic de bonança i aquí al sud perquè plogui tres dies seguits d’una punyetera vegada que tot està sec com un os i no es troben rovellons.
Suposo que ja t’has assabentat del triomf dels verds al concurs: després d’un inici dubitatius ja que el 4 i el 3 amb agulla només es van poder carregar, van descarregar la torre de vuit neta i el quatre de nou net: brutal. La Jove i la Vella de Valls van quedar empatades en el segon lloc i nosaltres els més que doblàvem de punts (o sigui que ni sumades ens atrapaven).
Llàstima que el Barça només va poder empatar amb el Madrid però al minut 17 amb 14 segons (1714, ho pilles?) tot el camp es va posar a cridar “independència” i a brandar banderes estelades davant de 400 milions d’espectadors d’arreu del món: pell de gallina i la nostra causa que avança imparable.
Passa-t’ho bé
Manu
M'encanta veure que el blog agrada i que no escric en va. Per aquí dalt em vaig assabetnant de tot plegat, i de que la cosa treu fum i que estem en fase de "avera què passa".
EliminaRecords i vagi béé!