L'últim de cada cosa

Apa, vinga. El curs ja gairebé està acabat. Demà passat tenim un examen bèstia d'anglès que dura tot el dia, i després vacances d'estiu. Iubi iubi, oi? De fet, ara que ja torna a fer caloreta d'una punyetera vegada tots estem més animadets! És que també, que sigui abril i estigui nevant desmotiva una mica...   però ara fa poquet va ploure uns quants dies seguits i de cop tot ha brotat de nou, que sorties a fora i deies, uala!! Que verd que està tot això!

Però avui hem començat a tenir allò tan especial i estranyot: l'"últim de cada cosa". L'última classe de música, l'última classe de física, i de danès, i tal, i amb els professors estàvem en plan "uenu, doncs ja no ens veiem més, oi?". Clar, els profes d'aquí sí que ho tinc una mica difícil per trobar-me'ls algun dia pel carrer. A més, hi tinc una relació un xic especial, ja que aquests m'han vist passar de ser un tontet que no entenia re fins al gran danès que sóc ara. Allò tan maco de dir adéu a algú i de no saber si no el tornaràs a veure, i dir "va, fem l'última encaixada, per si de cas". Fa yuyu, la cosa.

En fi. El cas és que tot plegat ja s'està acabant. A més, ahir vaig rebre l'última carta d'AFS Danmark, que a part de la xerrameca habitual (de debò, aquí dalt són molt molt pesats!!) venia amb alguna cosa interessant sobre vols amb avió, equipatge i aquestes coses. Perquè me'n vagi fent una mica la idea.

Ja us diré com va, això d'anar empaquetant-ho tot!