Em queda un mes clavat per agafar l'avió que em portarà a fer un viatge estrany i molt llunyà. Per tant, aprofito la data per començar aquest blog, on penjaré informació, fotos i coses sobre el que faig i desfaig durant el meu any a Dinamarca.
Repàs ràpid: vaig a passar un període d'onze mesos allà dalt, gràcies a la companyia AFS Intercultura, que m'hi enviarà, i a família Nickelsen, que m'acollirà a casa seva. Aniré a l'institut de Silkeborg (una ciutat amb poca més gent que Vilafranca, però quatre vegades més gran). Menjaré molta mantega, però ensenyaré als danesos a fer pa amb tomàquet. I a pujar castells.
A aquells indecisos que us fa gràcia viatjar: feu-ho, això d'anar una temporadeta fora. Potser tres, sis mesos, si és un any millor. La por que tens de marxar es veu recompensada per tot el que aprens i guanyes com a persona. Encara he de començar l'experiència, però només en aquests mesos previs ja he anat aprenent moltes coses. Sense anar més lluny, he començat a aprendre danès, un idioma que així d'entrada em sona igual que l'èlfic però tancant més la boca i afegint-li 10 vocals. Però a part de la llengua, quan estàs a punt d'anar-te'n vas aprenent el valor de les coses que tens aquí. Detallets que allà fora no tindràs. I sobretot, el valor de l'amistat (una cursilada, si tu vols, però que a l'hora de la veritat és enorme). Aprens que en realitat ets un ciutadà del món (sona superhippie, però no va en conya).
Per ara, res més. Hala. Primer post. Ja aniré penjant notícies i coses, recomanant-vos reiteradament que viatgeu pel món i amb les picades d'ullet frikis habituals.
Nedtællingen begynder!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada