"Un blog? Però això no caducava?"
Després d'aquesta cita tan penosa, demano disculpes per no escriure en més d'un mes. Segurament un dels mesos en què podria haver explicat més coses, i en el que el temps i les ganes no m'han acompanyat gaire. M'ha agradat molt fer el Viatger, i al principi d'aquesta aventura va ser una eina clau en el dia a dia, però va arribar un punt on vaig voler dedicar tot el temps possible amb la gent autòctona (sobretot quan ja feia una miiiica més de bon temps) i ja no pensava gaire en els lectors. Em sap greu :(.
Jo torno en quatre dies, literalment. M'he deixat d'explicar, per tant, moltíssimes coses. Això inclou examens, concerts amb els Funktion, viatgets, partides de rol amb tanta improvisació com en un concert de jazz, segrests i algun altre detall. Ara ho enyoro una mica, la veritat, això d'anar explicant la meva vida, però no sé si continuaré el blog amb les "escenes no escrites". Quedaria una mica pòstum i no ho veig clar.
Per tant, vull que aquesta última entrada provisional sigui la canya, i de fet la porto preparant durant tot aquest any. Sí sí, des del primer dia. És com els crèdits de les pel·lícules: una llista de la gent que ha fet possible tot això, i on he posat especial atenció a la gent que no conec de res, als anònims que d'una manera o altra m'han ajudat o han compartit amb mi un trosset d'aquest viatge. Però d'entrada, moltíssimes gràcies a:
LA MEVA FAMÍLIA, la de debò, per no mirar-me com si estigués boig al comunicar-los les meves intencions.
LA FAMÍLIA DANESA, que ha tingut la bondat d'acollir-me i donar-me suport i carinyu durant aquest any,
A LA CLASSE 2.D DEL GYMNASIUM, per ser uns cracks i una de les principals raons per les què el meu any ha estat immensament bo.
ALS FUNKTION, per ser uns companys de grup amb un bon karma espectacular i ensenyar-nos mútuament a tenir el funk a les venes.
A LA RESTA DE GENT DEL GYMNASIUM, ALS INTERCANVISTES, I LA RESTA DE GENT AMB QUI M'HE ANAT VEIENT HABITUALMENT DURANT AQUEST ANY.
I ara, els "anònims". Prepareu-vos perquè la llista és llarga. Moltíssimes gràcies a:
-A la Berta i la Lídia, pels consells de "pre-danès"
-La Belén i el Walder (Espanya/Suïssa), la parella de l'avió Barcelona-Zurich que anaven de creuer, amb qui vaig seure i xerrar durant tot el vol.
-Al Lukas (suís) de l'avió Zurich-Copenhagen, més calladet i lector.
-Al becari de Zurich que ens va informar de que érem a Moscow (cosa que va fer que el Lukas i jo ens partíssim la caixa).
-A l'àvia del tren fins a Skanderborg que ens va ajudar amb les maletes d'AFS.
-A l'Ole, el veí, que em va visitar el primer dia i em va deixar la bici.
-A la noia que va baixar del cotxe per donar-me un cop de mà en el meu primer (i per sort últim) accident de bici.
-Al Torben, reparador de bicis, que de tant portar-la a arreglar ens vam fer amics (i que després em va
donar feina per fer pràctiques [no pagades])
-A la Mariette, la profe de danès més requeteguai de Silkeborg.
-Als músics de la jam session a la Ungdomsskole, per un cap de setmana de puta mare (i amb alguns dels quals formaria després el grup Funktion!)
-A la Vella dels Xiquets de alls, que em van portar la cultura gairebé a domicili i que no em van pegar al veure'm amb la camisa verda.
-A l'àvia de l'estació que esperava els seus néts en el seu primer viatge en bus i que em va explicar com anaven els bitllets.
-A tots els dependents de botigues que a partir de llavors em tractaven de danès.
-Al cambrer del bar musical Walthers, que és un simpaticot.
-Als treballadors de l'Spar que s'aguantaven el riure al veure'm comprant amb les orelles d'elf posades.
-Al Dromedari Diabòlic de la biblioteca, que per sort no em va incloure en els seus plans malèvols.
-A la gent que munta l'ølstafet, un dels esdeveniments més danesos del món cada mig any.
-Al predicador sonat d'Oslo, que em va regalar un pamfleto de l'apocalipsi perquè li vaig caure bé perquè m'assemblava a Jesús.
-Al conductor/moni del viatge a Oslo, que ens va fer una "sorpresa en gallumbus" a l'habitació del ferri, i que ens va proporcionar un moment de tensió en dubtar si les cerveses estaven ben amagades o no.
-A la mexicana que va fer servir la Mafalda (Portugal) de "model" perquè no volia emprovar-se res.
-Al Silvio i família, per oferir-me vàries vegades una casa per poder visitar Odense i una gran dosi de bona fe!
-Al pobre home d'Odense que es pensava que jo venia droga i me'n volia comprar.
-Al capullo del conductor que gairebé m'atropella a mi i a 2 cotxes més en menys de 50 metres.
-A la Núria, per fer-me sentir com a casa després de tres mesos de no sentir parlar el meu idioma cara a cara.
-A la gent que va portar camells a århus el dia que hi vam anar.
-A la família que em va acollir una setmana a Holbæk, una mica peculiars però molt acollidors - i uns cracks de jugar a la podrida!!
-Al profe de Holbæk que després de tenir-me 20 minuts a la classe em va dirigir un "hosti, què hi fots tu aquí?"
-Als catalans que estaven una setmana a Holbæk i que em van demanar ajuda per llegir la carta del bar on ens vam trobar (de tot això que posa aquí, què és el que més s'assembla a un colacao?)
-Al flipat que feia música experimental en els tallers musicals de l'institut.
-A l'astròloga que estava de pràctiques de profe i ens va fer una visita a la universitat d'århus
-A tothom que va formar part de Hair, segurament la cosa més brutal en la que mai m'he vist involucrat.
-A l'amic de Flamingo Pizza, per fer els segons kebabs més increïblement espectaculars del món (només superats per "Kebab Catalunya" del Carrer de les Mosques, que espero amb tota la meva ànima que no hagi tancat).
-A l'il·lusionista que va hipnotitzar deu persones de l'institut durant el seu espectacle.
-A la gent del curtmetratge "Jung", el meu primer salt a la gran pantalla (després de l'espectacular èxit de Altòvia!)
-A tothom que després de fer la flashmob Disney amb la classe em va reconèixer perquè "jo era el Tarzan".
-Als grangers simpàtics que em vaig trobar en la meva cursa contra-rellotge de 6 km per poder pillar un tren.
-A la treballadora tia-buena de Legoland que es va enamorar del meu cabell <3
-A la parella de catalans que vivien al pis de la Sara, la cantant del grup, i que ens van venir a escoltar en el nostre primer concert (vam descobrir la nostra identitat dient "molt bé, tio")
-Al Thorbjørn, pianista brutal, que m'ha fet un entrenament del Déu Kaito.
-A qui sigui que es va inventar el joc øl-bowling.
-Als 5 grups de noruecs que es van interessar per si ja havia trobat a Jesús o encara no.
-Al Torben i l'Anders de Fri Bike Shop, on vaig fer pràctiques.
-A tota la gent encantadora i plena de punyetes que ens va venir a visitar a la botiga de bicis, especialment a l'home que em va ensenyar a tocar l'acordió i a l'altre que em va donar snus com a mètode per treballar millor.
-A la classe 2.D, un cop més, que em va "segrestar" per fer el millor comiat de danès del món.
-Al redactor de The Freak Times i de El Sistema D13, blogs excel·lents, actius i superfrikis!
-Al meu dau D20, per otorgar-me uns quants crítics en la lluita definitiva contra el mag usurpador.
-A l'Anna Sofie i la Livija, per segrestar-me (again) i portar-me per sospresa a Legoland :D
-Al GPS de l'Anna Sofie, que ens va fer caminar durant més d'una hora fent la volta a l'aeroport de Billund.
-Al Casper, que ens va venir a buscar en un moment de desesperació màxima (i de pasta freda amb pesto)
-Al borratxo de l'estació de tren, que em va explicar com dir-li guapa a una noia mentre jo m'anava llegint V de Vendetta.
-A tu, que has llegit aquesta entrada i probablement moltes altres entrades del blog.
-A tothom que m'he deixat i que per desgràcia no recordo.
-A ningú més. Apa. Aquí s'acaba (de moment) el relat d'aventures del Viatger de Silkeborg, declarat oficialment amb els títols Danès de Pura Ceba i Aquell Paio Guai que Ve de Catalunya. Ens veiem d'aquí a una setmaneta, gent, i gràcies per llegir-me i arribar al final d'aquesta entrada, que m'ha sortit una llista tremendament llarga. Moltes gràcies, perquè aquest ha estat el millor any de la meva vida fins ara, i perquè he crescut moltíssim i après moltes coses, i perquè... hosti, perquè m'ho he passat de puta mare, siguem sincers. I ara toca anar a fondu amb la tornada. Espero estar al nivell!
Bona nit, cuquis.
