Special Thanks To

"Un blog? Però això no caducava?"

Després d'aquesta cita tan penosa, demano disculpes per no escriure en més d'un mes. Segurament un dels mesos en què podria haver explicat més coses, i en el que el temps i les ganes no m'han acompanyat gaire. M'ha agradat molt fer el Viatger, i al principi d'aquesta aventura va ser una eina clau en el dia a dia, però va arribar un punt on vaig voler dedicar tot el temps possible amb la gent autòctona (sobretot quan ja feia una miiiica més de bon temps) i ja no pensava gaire en els lectors. Em sap greu :(.

Jo torno en quatre dies, literalment. M'he deixat d'explicar, per tant, moltíssimes coses. Això inclou examens, concerts amb els Funktion, viatgets, partides de rol amb tanta improvisació com en un concert de jazz, segrests i algun altre detall. Ara ho enyoro una mica, la veritat, això d'anar explicant la meva vida, però no sé si continuaré el blog amb les "escenes no escrites". Quedaria una mica pòstum i no ho veig clar.

Per tant, vull que aquesta última entrada provisional sigui la canya, i de fet la porto preparant durant tot aquest any. Sí sí, des del primer dia. És com els crèdits de les pel·lícules: una llista de la gent que ha fet possible tot això, i on he posat especial atenció a la gent que no conec de res, als anònims que d'una manera o altra m'han ajudat o han compartit amb mi un trosset d'aquest viatge. Però d'entrada, moltíssimes gràcies a:

LA MEVA FAMÍLIA, la de debò, per no mirar-me com si estigués boig al comunicar-los les meves intencions.

LA FAMÍLIA DANESA, que ha tingut la bondat d'acollir-me i donar-me suport i carinyu durant aquest any,

A LA CLASSE 2.D DEL GYMNASIUM, per ser uns cracks i una de les principals raons per les què el meu any ha estat immensament bo.

ALS FUNKTION, per ser uns companys de grup amb un bon karma espectacular i ensenyar-nos mútuament a tenir el funk a les venes.

A LA RESTA DE GENT DEL GYMNASIUM, ALS INTERCANVISTES, I LA RESTA DE GENT AMB QUI M'HE ANAT VEIENT HABITUALMENT DURANT AQUEST ANY.

I ara, els "anònims". Prepareu-vos perquè la llista és llarga. Moltíssimes gràcies a:

-A la Berta i la Lídia, pels consells de "pre-danès"

-La Belén i el Walder (Espanya/Suïssa), la parella de l'avió Barcelona-Zurich que anaven de creuer, amb qui vaig seure i xerrar durant tot el vol.

-Al Lukas (suís) de l'avió Zurich-Copenhagen, més calladet i lector.

-Al becari de Zurich que ens va informar de que érem a Moscow (cosa que va fer que el Lukas i jo ens partíssim la caixa).

-A l'àvia del tren fins a Skanderborg que ens va ajudar amb les maletes d'AFS.

-A l'Ole, el veí, que em va visitar el primer dia i em va deixar la bici.

-A la noia que va baixar del cotxe per donar-me un cop de mà en el meu primer (i per sort últim) accident de bici.

-Al Torben, reparador de bicis, que de tant portar-la a arreglar ens vam fer amics (i que després em va
donar feina per fer pràctiques [no pagades])

-A la Mariette, la profe de danès més requeteguai de Silkeborg.

-Als músics de la jam session a la Ungdomsskole, per un cap de setmana de puta mare (i amb alguns dels quals formaria després el grup Funktion!)

-A la Vella dels Xiquets de alls, que em van portar la cultura gairebé a domicili i que no em van pegar al veure'm amb la camisa verda.

-A l'àvia de l'estació que esperava els seus néts en el seu primer viatge en bus i que em va explicar com anaven els bitllets.

-A tots els dependents de botigues que a partir de llavors em tractaven de danès.

-Al cambrer del bar musical Walthers, que és un simpaticot.

-Als treballadors de l'Spar que s'aguantaven el riure al veure'm comprant amb les orelles d'elf posades.

-Al Dromedari Diabòlic de la biblioteca, que per sort no em va incloure en els seus plans malèvols.

-A la gent que munta l'ølstafet, un dels esdeveniments més danesos del món cada mig any.

-Al predicador sonat d'Oslo, que em va regalar un pamfleto de l'apocalipsi perquè li vaig caure bé perquè m'assemblava a Jesús.

-Al conductor/moni del viatge a Oslo, que ens va fer una "sorpresa en gallumbus" a l'habitació del ferri, i que ens va proporcionar un moment de tensió en dubtar si les cerveses estaven ben amagades o no.

-A la mexicana que va fer servir la Mafalda (Portugal) de "model" perquè no volia emprovar-se res.

-Al Silvio i família, per oferir-me vàries vegades una casa per poder visitar Odense i una gran dosi de bona fe!

-Al pobre home d'Odense que es pensava que jo venia droga i me'n volia comprar.

-Al capullo del conductor que gairebé m'atropella a mi i a 2 cotxes més en menys de 50 metres.

-A la Núria, per fer-me sentir com a casa després de tres mesos de no sentir parlar el meu idioma cara a cara.

-A la gent que va portar camells a århus el dia que hi vam anar.

-A la família que em va acollir una setmana a Holbæk, una mica peculiars però molt acollidors - i uns cracks de jugar a la podrida!!

-Al profe de Holbæk que després de tenir-me 20 minuts a la classe em va dirigir un "hosti, què hi fots tu aquí?"

-Als catalans que estaven una setmana a Holbæk i que em van demanar ajuda per llegir la carta del bar on ens vam trobar (de tot això que posa aquí, què és el que més s'assembla a un colacao?)

-Al flipat que feia música experimental en els tallers musicals de l'institut.

-A l'astròloga que estava de pràctiques de profe i ens va fer una visita a la universitat d'århus

-A tothom que va formar part de Hair, segurament la cosa més brutal en la que mai m'he vist involucrat.

-A l'amic de Flamingo Pizza, per fer els segons kebabs més increïblement espectaculars del món (només superats per "Kebab Catalunya" del Carrer de les Mosques, que espero amb tota la meva ànima que no hagi tancat).

-A l'il·lusionista que va hipnotitzar deu persones de l'institut durant el seu espectacle.

-A la gent del curtmetratge "Jung", el meu primer salt a la gran pantalla (després de l'espectacular èxit de Altòvia!)

-A tothom que després de fer la flashmob Disney amb la classe em va reconèixer perquè "jo era el Tarzan".

-Als grangers simpàtics que em vaig trobar en la meva cursa contra-rellotge de 6 km per poder pillar un tren.

-A la treballadora tia-buena de Legoland que es va enamorar del meu cabell  <3

-A la parella de catalans que vivien al pis de la Sara, la cantant del grup, i que ens van venir a escoltar en el nostre primer concert (vam descobrir la nostra identitat dient "molt bé, tio")

-Al Thorbjørn, pianista brutal, que m'ha fet un entrenament del Déu Kaito.

-A qui sigui que es va inventar el joc øl-bowling.

-Als 5 grups de noruecs que es van interessar per si ja havia trobat a Jesús o encara no.

-Al Torben i l'Anders de Fri Bike Shop, on vaig fer pràctiques.

-A tota la gent encantadora i plena de punyetes que ens va venir a visitar a la botiga de bicis, especialment a l'home que em va ensenyar a tocar l'acordió i a l'altre que em va donar snus com a mètode per treballar millor.

-A la classe 2.D, un cop més, que em va "segrestar" per fer el millor comiat de danès del món.

-Al redactor de The Freak Times i de El Sistema D13, blogs excel·lents, actius i superfrikis!

-Al meu dau D20, per otorgar-me uns quants crítics en la lluita definitiva contra el mag usurpador.

-A l'Anna Sofie i la Livija, per segrestar-me (again) i portar-me per sospresa a Legoland :D

-Al GPS de l'Anna Sofie, que ens va fer caminar durant més d'una hora fent la volta a l'aeroport de Billund.

-Al Casper, que ens va venir a buscar en un moment de desesperació màxima (i de pasta freda amb pesto)

-Al borratxo de l'estació de tren, que em va explicar com dir-li guapa a una noia mentre jo m'anava llegint V de Vendetta.

-A tu, que has llegit aquesta entrada i probablement moltes altres entrades del blog.

-A tothom que m'he deixat i que per desgràcia no recordo.



-A ningú més. Apa. Aquí s'acaba (de moment) el relat d'aventures del Viatger de Silkeborg, declarat oficialment amb els títols Danès de Pura Ceba i Aquell Paio Guai que Ve de Catalunya. Ens veiem d'aquí a una setmaneta, gent, i gràcies per llegir-me i arribar al final d'aquesta entrada, que m'ha sortit una llista tremendament llarga. Moltes gràcies, perquè aquest ha estat el millor any de la meva vida fins ara, i perquè he crescut moltíssim i après moltes coses, i perquè...  hosti, perquè m'ho he passat de puta mare, siguem sincers. I ara toca anar a fondu amb la tornada. Espero estar al nivell!

Bona nit, cuquis.

L'últim de cada cosa

Apa, vinga. El curs ja gairebé està acabat. Demà passat tenim un examen bèstia d'anglès que dura tot el dia, i després vacances d'estiu. Iubi iubi, oi? De fet, ara que ja torna a fer caloreta d'una punyetera vegada tots estem més animadets! És que també, que sigui abril i estigui nevant desmotiva una mica...   però ara fa poquet va ploure uns quants dies seguits i de cop tot ha brotat de nou, que sorties a fora i deies, uala!! Que verd que està tot això!

Però avui hem començat a tenir allò tan especial i estranyot: l'"últim de cada cosa". L'última classe de música, l'última classe de física, i de danès, i tal, i amb els professors estàvem en plan "uenu, doncs ja no ens veiem més, oi?". Clar, els profes d'aquí sí que ho tinc una mica difícil per trobar-me'ls algun dia pel carrer. A més, hi tinc una relació un xic especial, ja que aquests m'han vist passar de ser un tontet que no entenia re fins al gran danès que sóc ara. Allò tan maco de dir adéu a algú i de no saber si no el tornaràs a veure, i dir "va, fem l'última encaixada, per si de cas". Fa yuyu, la cosa.

En fi. El cas és que tot plegat ja s'està acabant. A més, ahir vaig rebre l'última carta d'AFS Danmark, que a part de la xerrameca habitual (de debò, aquí dalt són molt molt pesats!!) venia amb alguna cosa interessant sobre vols amb avió, equipatge i aquestes coses. Perquè me'n vagi fent una mica la idea.

Ja us diré com va, això d'anar empaquetant-ho tot!

Examens i ølstafet

Comencen els examens. "Però no vas dir que no en teníeu, allà dalt?" No, FINS ARA. I ara vénen els xungos.

Va començar el dilluns, amb un examen de danès d'unes 4 hores. I després, una avaluació oral d'un treball de danès/música que havia presentat la setmana anterior. Toca't els webs. Per sort, el dimarts la cosa va ser més guai: vam anar de viatge, i entre moltes altres coses i meravelles del poble danès vam visitar Legoland (un lloc que mereix un post per si mateix). I la resta de la setmana, vès: força light.

Ens espera un cap de setmana llarg, ja que el dilluns és festa, i comença fort avui amb la ølstafet. Els lectors veterans sabreu què és, venint d'aquest post de fa mig any. Per sort fa bon dia, després d'una setmana de dia sí/dia no, i com hi ha un ventet que fa venir un xic de rasca, porto una barretina molt mona per tenir escalfor a la closca (és la bomba, això). Encara no sé què faré durant el cap de setmana, però serà més aviat tranquil. O com a mínim més que el passat, que vaig anar a Noruega!! [post-nota: ara m'adono que no he escrit res sobre el viatge. Veus? Ja tinc alguna cosa per fer el cap de setmana). Possiblement també faci una mica de rol, que tenim pendent un Cthulhu abans de que s'acabin les classes. Que, per cert, s'acaben a finals de maig!! Només em queden un parell de setmanes de classe, olé olé i olé, i després vindran els examens de tot l'any: cágate lorito.

En fi, la vida a Dinamarca segueix el seu ritme. L'estiu s'acosta, i en un mes i mig me'n vaig (buaaah). I mentrestant, arofito per passar-m'ho de conya. Bon cap de setmana, cuquis!

En resum... (9/11: abril)

Eh, que he escrit aquests dies, eh? Passa que com que sóc un megacrack es va guardar a esborranys en lloc de penjar-se.

Us deixo amb un text del 2 de maig. Ara me'n vaig a Noruega, que faig tard. Deu siau!

______________________________________________________________

Ahir tocava un ou En Resum, però què us pensàveu? Que era el dia del Treballador, eh! I encara que a Dinamarca la gent vagi a l'institut , el bloggaire també té un dret per prendre's una pauseta. (sí, el mes passat també se'm va passar, però això ja és una altra història).

El resum general, doncs, d'aquest mes d'abril i de març per rebot, és que no vull tornar. Així de cru i sense anestèsia, ha arribat un punt en què tinc una vida aquí dalt. I m'agrada, oi tant si m'agrada! L'abril, crec, ha estat com una mena de clímax del meu temps aquí, quan m'he dit (i m'han dit, sobretot) que ja era un danès de pura ceba. Sobretot per això de tocar a Hair, que ha estat el projecte més gran en el que m'he involucrat mentre he estat aquí, i probablement en tota la vida. La qüestió és que el fet de tornar em representa truncar en sec una vida collonuda que estic vivint aquí, i intentar recuperar l'antiga vida que tenia a casona, aquella per la que tots em coneixeu (perquè també he canviat un xic, jo, eh?). És veritat que a vegades m'obre algú per facebook, o algun puesto, i em diu "eh, miki, xaval, com va tot? quan tornes?" i llavors me'n recordo de la vida a casa i tinc una micona més de ganes de tornar. Això em causa un cacau mental del que no em recupero fins al cap d'unes hores, però ho aprecio molt igualment :) .

Però igualment és una putada haver de tornar amb el que tinc aquí. Avui al matí, de fet, a l'arribar a l'institut m'he trobat a la porta un company amb qui ens vam fer molt amics durant Hair, que m'ha proposat d'entrar en una mena de projecte teatral-musical que està intentant muntar. I no puc perquè sóc fora. Però mira, malassssuerte. També sus enyora, eh? (una mica i prou, no us penseu)

El Rei dels Punyeterus

Bé, ara ja estic millor. I per millor vull dir "no malalt". Després d'un cap de setmana bastant-molt calmat, arranquem demà un altre cop.

Un cap de setmana, per cert, una mica llarg. No només per mi, sinó per tothom: el divendres va ser festa! Una festa que es diu Skt. Bededag! (Dia de Sant Bede, o alguna cosa per l'estil). És una festa inventada per un rei danès, que potser es diu Bede però que jo he batejat personalment com el Rei dels Punyeterus. Per què? Doncs perquè va proposar aquest dia de festa a causa de que (atenció) hi havia massa festes. Pam, així de clar. Va decidir que per aquestes dates hi havia massa festes al calendari, i per tant va suprimir totes les altres i va proclamar la seva pròpia. Molt bé molt bé, estupendu.

Com a curiositat més enllà del "fet històric", aquest divendres és l'únic dia de festa pels forners danesos. I per compensar el dia de no currar, el dijous feien una quantitat immensa d'una mena de panets rodons típics d'aquest dia que la gent comprava per l'endemà (no em feu dir quin nom tenen, perquè no me'n recordo i segurament us quedaríeu igual). Són uns panets que aguanten bé fins el dia després de fer-los, que és quan la gent se'ls menjava. Maco, eh? Que molt de jiji jaja però de tant en tant una dada interessant també la trec, eh!

Bona arrencada de setmana a tothom!

Futbol, tites i cervesa

Avui estic malaltó, mira tu. Molt millor ara que al matí, però igualment no estic en ple rendiment. Per sort, estic prou bé com per aprofitar i escriure una entradeta.

Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2 (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.

I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).

El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.

La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.

Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!

Cabell i tal

Aquest és el cartell, toma ja!

Acabem de fer l'últim assaig de Hair. Aquest cop, amb uns 400 alumnes de 1r curs que feien d'espectadors. Durant la setmana passada i el que portem d'aquesta hem fet més que uns quants repassos de l'obra de cap a peus (amb un director una mica toca-pebrots), i com que sencera dura un parell d'horetea i mitja, ja n'estàvem una mica cansadets. És bo finalment tenir algú que escolta, carai!

Estrenem oficialment avui a la tarda, a dos quarts de 8. I demà, i demà passat. I per "colmu", el dissabte a les 3. Apa aquí!!

No escric més perquè en una estoneta ben curta torno a tenir classe. Que aquests dies sóc un home ocupat, com el Benvolgut dels Manel. (per cert, nou disc? jo des de que sóc al país dels vikings, que no m'entero de res...)