Bé, ara ja estic millor. I per millor vull dir "no malalt". Després d'un cap de setmana bastant-molt calmat, arranquem demà un altre cop.
Un cap de setmana, per cert, una mica llarg. No només per mi, sinó per tothom: el divendres va ser festa! Una festa que es diu Skt. Bededag! (Dia de Sant Bede, o alguna cosa per l'estil). És una festa inventada per un rei danès, que potser es diu Bede però que jo he batejat personalment com el Rei dels Punyeterus. Per què? Doncs perquè va proposar aquest dia de festa a causa de que (atenció) hi havia massa festes. Pam, així de clar. Va decidir que per aquestes dates hi havia massa festes al calendari, i per tant va suprimir totes les altres i va proclamar la seva pròpia. Molt bé molt bé, estupendu.
Com a curiositat més enllà del "fet històric", aquest divendres és l'únic dia de festa pels forners danesos. I per compensar el dia de no currar, el dijous feien una quantitat immensa d'una mena de panets rodons típics d'aquest dia que la gent comprava per l'endemà (no em feu dir quin nom tenen, perquè no me'n recordo i segurament us quedaríeu igual). Són uns panets que aguanten bé fins el dia després de fer-los, que és quan la gent se'ls menjava. Maco, eh? Que molt de jiji jaja però de tant en tant una dada interessant també la trec, eh!
Bona arrencada de setmana a tothom!
diumenge, 28 d’abril del 2013
dimarts, 23 d’abril del 2013
Futbol, tites i cervesa
Avui estic malaltó, mira tu. Molt millor ara que al matí, però igualment no estic en ple rendiment. Per sort, estic prou bé com per aprofitar i escriure una entradeta.
Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2 (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.
I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).
El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.
La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.
Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!
Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2 (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.
I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).
El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.
La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.
Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!
dimecres, 17 d’abril del 2013
Cabell i tal
 |
| Aquest és el cartell, toma ja! |
Acabem de fer l'últim assaig de Hair. Aquest cop, amb uns 400 alumnes de 1r curs que feien d'espectadors. Durant la setmana passada i el que portem d'aquesta hem fet més que uns quants repassos de l'obra de cap a peus (amb un director una mica toca-pebrots), i com que sencera dura un parell d'horetea i mitja, ja n'estàvem una mica cansadets. És bo finalment tenir algú que escolta, carai!
Estrenem oficialment avui a la tarda, a dos quarts de 8. I demà, i demà passat. I per "colmu", el dissabte a les 3. Apa aquí!!
dimecres, 10 d’abril del 2013
Patapum
Aaaaaaaaaaææææææææææææææææææeeehh!!
El Miki no s'ha mort. Sóc jo, i estic escrivint això. O sigui que no m'ha passat res de dolent. Més aviat al contrari, m'ha passat de tot i més, i per això no he escrit gaire. M'explico:
A part del curru habitual de l'institut (que allò de posar-se en sèrio amb els treballs i tal, anava de debò), hem tocat amb el grup (que hem decidit per anomenar-nos Funktion) al Rampelys, una sala de concerts bastant brutal de Silkeborg. Hem hagut de preparar-nos alguna cançó de més a última hora, i repassar-nos les antigues. Després, hem muntat un parell de tardes roleres amb uns companys. Encara que no hem despertat al Gran Cthulhu, hem passat una mica de grima, que d'això es tracta. He de donar, per cert, moltíssimes gràcies al Rocker per deixar-me adaptar la seva partida. I, mentrestant, estem tenint assajos a punta pala amb el musical de l'institut, Hair. Al final, entre tots els que estem dins del cotarro, som uns 150. I l'espectacle dura un parell d'hores i mitja, o sigui que no és "moc de pav". Aquest, el toquem el dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve.
O sigui que aquestes últimes setmanes, quan estava avorrit, en lloc de posar-me a escriure al blog em dedicava a preparar-me una partida de rol / practicar peces de funk / assajar per tocar Hair / preparar-me per una possible prova d'accés l'any que ve, quan torni a casa. I ara, de fer, tampoc no tinc més temps per allargar-me més, o sigui que si he d'explicar alguna cosa més extensament ja faré un escrit a part. Només dir que no m'he mort pas, ni res d'això. Lo siento. Me he retrasado. Potser no volverá a ocurrir.
El Miki no s'ha mort. Sóc jo, i estic escrivint això. O sigui que no m'ha passat res de dolent. Més aviat al contrari, m'ha passat de tot i més, i per això no he escrit gaire. M'explico:
A part del curru habitual de l'institut (que allò de posar-se en sèrio amb els treballs i tal, anava de debò), hem tocat amb el grup (que hem decidit per anomenar-nos Funktion) al Rampelys, una sala de concerts bastant brutal de Silkeborg. Hem hagut de preparar-nos alguna cançó de més a última hora, i repassar-nos les antigues. Després, hem muntat un parell de tardes roleres amb uns companys. Encara que no hem despertat al Gran Cthulhu, hem passat una mica de grima, que d'això es tracta. He de donar, per cert, moltíssimes gràcies al Rocker per deixar-me adaptar la seva partida. I, mentrestant, estem tenint assajos a punta pala amb el musical de l'institut, Hair. Al final, entre tots els que estem dins del cotarro, som uns 150. I l'espectacle dura un parell d'hores i mitja, o sigui que no és "moc de pav". Aquest, el toquem el dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve.
O sigui que aquestes últimes setmanes, quan estava avorrit, en lloc de posar-me a escriure al blog em dedicava a preparar-me una partida de rol / practicar peces de funk / assajar per tocar Hair / preparar-me per una possible prova d'accés l'any que ve, quan torni a casa. I ara, de fer, tampoc no tinc més temps per allargar-me més, o sigui que si he d'explicar alguna cosa més extensament ja faré un escrit a part. Només dir que no m'he mort pas, ni res d'això. Lo siento. Me he retrasado. Potser no volverá a ocurrir.
dimecres, 13 de març del 2013
Detallets
A Dinamarca podrien substituir els homes del temps pel Sandro Rey (aquell endeví de pega que fa el paperina a la tele) i no passaria res. Ahir, per exemple: al matí hi ha boira a tot arreu, al migdia un sol que enamora, a la tarda comença a nevar i al vespre hi ha tempesta de neu. Avui, per sort, al matí feia solet i el xaval del camionet que dispersa la neu del camí s'havia llevat d'hora, per tant no me l'he fotut de camí cap a l'institut. Això sí, em sembla que encara falta una mica per poder dir primavera, ens ha deixat un paisatge nadalenc que fa enveja.
Però això m'ha recordat un dels momentets de plaer més grans dels últims mesos. Aquest post pretén ser una lliçó de vida, ja ho veureu. En el teu camí de la vida et trobaràs episodis de joia i plaer com per exemple la jam session a la que vaig anar el cap de setmana passat (molt guai, per cert, com en la que vaig participar en aquest post. Aquest cop, quedant-me a dormir al puestu i coneixent més la gent). Però aquests passatges són previstos; jo ja sabia un parell de setmanes abans, per exemple, que aquells dies m'ho passaria bomba.
Del que jo parlo són detallets petitons, però deliciosos. Espontanis, inesperats. Com un dia que vaig haver d'arribar uns 30 minutets abans a assaig amb el grup, perquè així em podien portar i m'estalviava el viatge en bici. Com que m'havia d'esperar, vaig anar a fer un volt al bosc del costat, ple de neu i ben bonic. Llavors, em va venir un impuls, un instint pur i humà, sortit de la meva essència: vaig dedicar-me aquest temps que em sobrava per buscar, dins del bosc, el millor raconet que mai hagués pogut imaginar... i pixar a la neu. No només fer un riuet, sinó també seleccionar el racó adequat, prou amagat però prou obert, i va ser com un oooohh!! De debò, proveu-ho. Aneu un dia al bosc, passegeu un bon tros i busqueu el Racó (amb nom propi). I un cop allà pixeu una mica, i això és una delícia dels déus (si ets noia podé no tant, però els xicots ho gaudireu molt). I, com això, moltes altres coses que dius "quina parida, nano, no malgastaré temps en aquesta bestiesa", però que en realitat són una gran satisfacció sense ser realment gaire cosa. Prou lliçó de vida.
dijous, 7 de març del 2013
Mitges tintes
Estem a mitges tintes. La primavera ha vingut, però avui per exemple ha fet un vent brutal al matí i podé ve glaç al cap de setmana.Però per tota la resta, els camps van verdejant i el sol ja no ens fa un lleig. Avui no tenia la primera classe, i m'he llevat una miqueta més tard... i ja havia sortit! Ueeeeeeeeno, ja és algu això.
Ja vaig entregar, a principis de setmana, el "ditxós" SRO. Que vindria a ser com un TREC, però més curt i en danès. Tries una de les dues assignatures de la teva línia d'estudis i et dónen un tema amb el que has de treballar, en què et concentres ja ho tries tu. Tens com a un mes per preparar-te, i en el següent et vas documentant i començant la feina (hehe he he). Fins i tot et dónen un parell de dies de festa a l'institut perquè puguis currar de valent, que és el període dijous-diumenge en el què tothom fot brot.
A banda del tema treball d'institut, aquest mes se'm gira feina. A primers d'abril toquem amb els Funkers (estem fent un debat intern per triar un nom millor) al Rampelys, una sala de concerts força guapa de Silkeborg. Però abans, a les vacances de Pasqua, gravarem un curt amb uns amics d'aquí que són directors amateurs de cine (però en sèrio, no com els vídeos frikis que jo acostumava a fer). Una tragèdia amorosa de la qual no puc revelar gaires detalls, perquè tampoc no en sé gaire. De fet, em van donar el paper de co-prota per les xolles, perquè després em diguin que tenir el cabell llarg no serveix per re.
I un cop acabat tot això, a mitjans d'abril, farem Hair a un teatre que està molt pepino. Estic com a teclat a la "Small Band", que vindria a ser la divisió musical a part de la Big Band. Ja veieu quin sentit de l'humor gasten els organitzadors, oi? O sigui que amb tot plegat ja tinc prou curro aquests dies. Que passaran volant, per cert, però això ja no em ve gaire de nou...
Ja vaig entregar, a principis de setmana, el "ditxós" SRO. Que vindria a ser com un TREC, però més curt i en danès. Tries una de les dues assignatures de la teva línia d'estudis i et dónen un tema amb el que has de treballar, en què et concentres ja ho tries tu. Tens com a un mes per preparar-te, i en el següent et vas documentant i començant la feina (hehe he he). Fins i tot et dónen un parell de dies de festa a l'institut perquè puguis currar de valent, que és el període dijous-diumenge en el què tothom fot brot.
A banda del tema treball d'institut, aquest mes se'm gira feina. A primers d'abril toquem amb els Funkers (estem fent un debat intern per triar un nom millor) al Rampelys, una sala de concerts força guapa de Silkeborg. Però abans, a les vacances de Pasqua, gravarem un curt amb uns amics d'aquí que són directors amateurs de cine (però en sèrio, no com els vídeos frikis que jo acostumava a fer). Una tragèdia amorosa de la qual no puc revelar gaires detalls, perquè tampoc no en sé gaire. De fet, em van donar el paper de co-prota per les xolles, perquè després em diguin que tenir el cabell llarg no serveix per re.
I un cop acabat tot això, a mitjans d'abril, farem Hair a un teatre que està molt pepino. Estic com a teclat a la "Small Band", que vindria a ser la divisió musical a part de la Big Band. Ja veieu quin sentit de l'humor gasten els organitzadors, oi? O sigui que amb tot plegat ja tinc prou curro aquests dies. Que passaran volant, per cert, però això ja no em ve gaire de nou...
divendres, 1 de març del 2013
En resum... (7/11: Febrer)
1 de març. Avui és el primer dia del 2013 que a Dinamarca hem dit "collons, ja és primavera!". Però en lloc de poder gaudir del solano que feia a fora, he estat currant a dins amb un treball que m'ha ocupat tot ahir i tot avui (i probablement part de demà/demà passat també). Si ens han donat fins i tot dos dies de festa a l'institut per poder-lo acabar, casum dena! És una mena de TREC, però et dónen un tema de referència (en el meu cas, Pink Floyd - The Wall, que ha resultat ser una passada). A partir d'aquí, cadascú de la classe es concentra en la part que vulgui. M'ho estic passant molt molt bé fent aquest treball, però ha fet que m'hagués de quedar currant a casa en lloc d'anar fora a disfrutar del sol amb uns quants amics i unes quantes birres, to ca't els ous.
Per sort, de dies així ja en vindran. I abans de tornar-me a posar amb l'obra mestra del Roger Waters, escriuré el petit resumet del mes passat. Værsgo:
-Estic espantat. Em fa la pinta de que no parlo de res més, però és així, ras i curt: el temps em passa massa de pressa. Dels set mesos que porto aquí, la segona meitat m'ha durat tremendament poc en comparació amb la primera. Tinc massa coses per fer en aquests quatre mesos que em queden (que demà seran 3, ja vureu). Espero poder-les fer totes!
-Costa lo seu, eh, currar-s'ho del tot al gymnasium danès? Ara que fa força setmanes que vaig a totes a l'insti, deunidó! I encara sort que estic fent el treball gros ara, que si no hagués perdut un xic la pràctica de fotre brot a classe.
-Aviat tornarà a fer bo de debò un altre cop! Avui hem tingut el tast de primavera i hem dit "va, ja està!". Però encara queda camí per córrer per tornar al bon temps de quan vaig venir.
-Sé obrir cerveses amb el mòbil!!! Això em dóna el carnet virtual de "danès en tota regla, per la glòria de Thor". És la fita que m'enorgulleix més d'aquest últim mes.
-Paro, que si no no em concentraré mai en el TREC danès (o SRO, per anomenar-lo pel seu nom). Bona nit, cuquis!
Per sort, de dies així ja en vindran. I abans de tornar-me a posar amb l'obra mestra del Roger Waters, escriuré el petit resumet del mes passat. Værsgo:
-Estic espantat. Em fa la pinta de que no parlo de res més, però és així, ras i curt: el temps em passa massa de pressa. Dels set mesos que porto aquí, la segona meitat m'ha durat tremendament poc en comparació amb la primera. Tinc massa coses per fer en aquests quatre mesos que em queden (que demà seran 3, ja vureu). Espero poder-les fer totes!
-Costa lo seu, eh, currar-s'ho del tot al gymnasium danès? Ara que fa força setmanes que vaig a totes a l'insti, deunidó! I encara sort que estic fent el treball gros ara, que si no hagués perdut un xic la pràctica de fotre brot a classe.
-Aviat tornarà a fer bo de debò un altre cop! Avui hem tingut el tast de primavera i hem dit "va, ja està!". Però encara queda camí per córrer per tornar al bon temps de quan vaig venir.
-Sé obrir cerveses amb el mòbil!!! Això em dóna el carnet virtual de "danès en tota regla, per la glòria de Thor". És la fita que m'enorgulleix més d'aquest últim mes.
-Paro, que si no no em concentraré mai en el TREC danès (o SRO, per anomenar-lo pel seu nom). Bona nit, cuquis!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)