Detallets

A Dinamarca podrien substituir els homes del temps pel Sandro Rey (aquell endeví de pega que fa el paperina a la tele) i no passaria res. Ahir, per exemple: al matí hi ha boira a tot arreu, al migdia un sol que enamora, a la tarda comença a nevar i al vespre hi ha tempesta de neu. Avui, per sort, al matí feia solet i el xaval del camionet que dispersa la neu del camí s'havia llevat d'hora, per tant no me l'he fotut de camí cap a l'institut. Això sí, em sembla que encara falta una mica per poder dir primavera, ens ha deixat un paisatge nadalenc que fa enveja.

Però això m'ha recordat un dels momentets de plaer més grans dels últims mesos. Aquest post pretén ser una lliçó de vida, ja ho veureu. En el teu camí de la vida et trobaràs episodis de joia i plaer com per exemple la jam session a la que vaig anar el cap de setmana passat (molt guai, per cert, com en la que vaig participar en aquest post. Aquest cop, quedant-me a dormir al puestu i coneixent més la gent). Però aquests passatges són previstos; jo ja sabia un parell de setmanes abans, per exemple, que aquells dies m'ho passaria bomba.

Del que jo parlo són detallets petitons, però deliciosos. Espontanis, inesperats. Com un dia que vaig haver d'arribar uns 30 minutets abans a assaig amb el grup, perquè així em podien portar i m'estalviava el viatge en bici. Com que m'havia d'esperar, vaig anar a fer un volt al bosc del costat, ple de neu i ben bonic. Llavors, em va venir un impuls, un instint pur i humà, sortit de la meva essència: vaig dedicar-me aquest temps que em sobrava per buscar, dins del bosc, el millor raconet que mai hagués pogut imaginar...   i pixar a la neu. No només fer un riuet, sinó també seleccionar el racó adequat, prou amagat però prou obert, i va ser com un oooohh!! De debò, proveu-ho. Aneu un dia al bosc, passegeu un bon tros i busqueu el Racó (amb nom propi). I un cop allà pixeu una mica, i això és una delícia dels déus (si ets noia podé no tant, però els xicots ho gaudireu molt). I, com això, moltes altres coses que dius "quina parida, nano, no malgastaré temps en aquesta bestiesa", però que en realitat són una gran satisfacció sense ser realment gaire cosa. Prou lliçó de vida.

Mitges tintes

Estem a mitges tintes. La primavera ha vingut, però avui per exemple ha fet un vent brutal al matí i podé ve glaç al cap de setmana.Però per tota la resta, els camps van verdejant i el sol ja no ens fa un lleig. Avui no tenia la primera classe, i m'he llevat una miqueta més tard...  i ja havia sortit! Ueeeeeeeeno, ja és algu això.

Ja vaig entregar, a principis de setmana, el "ditxós" SRO. Que vindria a ser com un TREC, però més curt i en danès. Tries una de les dues assignatures de la teva línia d'estudis i et dónen un tema amb el que has de treballar, en què et concentres ja ho tries tu. Tens com a un mes per preparar-te, i en el següent et vas documentant i començant la feina (hehe he he). Fins i tot et dónen un parell de dies de festa a l'institut perquè puguis currar de valent, que és el període dijous-diumenge en el què tothom fot brot.

A banda del tema treball d'institut, aquest mes se'm gira feina. A primers d'abril toquem amb els Funkers (estem fent un debat intern per triar un nom millor) al Rampelys, una sala de concerts força guapa de Silkeborg. Però abans, a les vacances de Pasqua, gravarem un curt amb uns amics d'aquí que són directors amateurs de cine (però en sèrio, no com els vídeos frikis que jo acostumava a fer). Una tragèdia amorosa de la qual no puc revelar gaires detalls, perquè tampoc no en sé gaire. De fet, em van donar el paper de co-prota per les xolles, perquè després em diguin que tenir el cabell llarg no serveix per re.

I un cop acabat tot això, a mitjans d'abril, farem Hair a un teatre que està molt pepino. Estic com a teclat a la "Small Band", que vindria a ser la divisió musical a part de la Big Band. Ja veieu quin sentit de l'humor gasten els organitzadors, oi? O sigui que amb tot plegat ja tinc prou curro aquests dies. Que passaran volant, per cert, però això ja no em ve gaire de nou...

En resum... (7/11: Febrer)

1 de març. Avui és el primer dia del 2013 que a Dinamarca hem dit "collons, ja és primavera!". Però en lloc de poder gaudir del solano que feia a fora, he estat currant a dins amb un treball que m'ha ocupat tot ahir i tot avui (i probablement part de demà/demà passat també). Si ens han donat fins i tot dos dies de festa a l'institut per poder-lo acabar, casum dena! És una mena de TREC, però et dónen un tema de referència (en el meu cas, Pink Floyd - The Wall, que ha resultat ser una passada). A partir d'aquí, cadascú de la classe es concentra en la part que vulgui. M'ho estic passant molt molt bé fent aquest treball, però ha fet que m'hagués de quedar currant a casa en lloc d'anar fora a disfrutar del sol amb uns quants amics i unes quantes birres, to ca't els ous.

Per sort, de dies així ja en vindran. I abans de tornar-me a posar amb l'obra mestra del Roger Waters, escriuré el petit resumet del mes passat. Værsgo:

-Estic espantat. Em fa la pinta de que no parlo de res més, però és així, ras i curt: el temps em passa massa de pressa. Dels set mesos que porto aquí, la segona meitat m'ha durat tremendament poc en comparació amb la primera. Tinc massa coses per fer en aquests quatre mesos que em queden (que demà seran 3, ja vureu). Espero poder-les fer totes!

-Costa lo seu, eh, currar-s'ho del tot al gymnasium danès? Ara que fa força setmanes que vaig a totes a l'insti, deunidó! I encara sort que estic fent el treball gros ara, que si no hagués perdut un xic la pràctica de fotre brot a classe.

-Aviat tornarà a fer bo de debò un altre cop! Avui hem tingut el tast de primavera i hem dit "va, ja està!". Però encara queda camí per córrer per tornar al bon temps de quan vaig venir.

-Sé obrir cerveses amb el mòbil!!! Això em dóna el carnet virtual de "danès en tota regla, per la glòria de Thor". És la fita que m'enorgulleix més d'aquest últim mes.

-Paro, que si no no em concentraré mai en el TREC danès (o SRO, per anomenar-lo pel seu nom). Bona nit, cuquis!

On ets, hivern?

Ja t'has acabat, estació hivernal? De cop, quan torno de l'institut veig des de la bici que els camps ja no són blancs, i que en canvi són de color groc un altre cop, amb una punteta de verd que diu: ei que vinc!

A part de que ja no és habitual trobar-se el camí nevat, ara quan surto de casa ja és gairebé de dia! Quan em llevo encara fot molt pal no veure el sol ni de casualitat, però a la que passa una estoneta ja et diu hola, i com a mínim puc veure el camí! Això és molt útil per a la seguretat vial dels ciclistes, per cert. Com que el paisatge ara està a mitges tintes, no és gaire maco, però com a mínim no tinc el típic dia de "em cago en tots i cada un dels putus flocs de neu que hi ha al camí, que faig tard a classe casumdena!!", que n'he passat algun i no és una experiència agradable.

Però en sèrio, això de que comenci a fer solano (o com a mínim a insinuar-se) ja es trobava a faltar. Aquesta setmana, per cert, tenim dijous i divendres lliures, yayy!!!  Però no ens alegrem abans del compte, que durant aquests dies m'he de currar el SRO, que seria una mena de TREC però es fa en poc temps. El tema és Pink Floyd: The Wall, i suposo que el faré en danès (però si vaig molt de cul, ja m'han dit que anglès i tira milles, la qüestió és fer-lo).

Ja susplicaré com va, no?

Recuperant

 Ressucito aquest erm de posts. Que si faig un blog durant sis mesos, no fotem que el deixo estar a mitges tintes, home! (ho reconec, he tingut moltíssima mandra). Faig un escrit més aviat grosset per compensar.

Cabell

Doncs he passat les proves per fer Hair, el musical, amb l'institut!! S'ha muntat un tinglado de cal déu, i entre actors, gent que canta i toca instruments, decorat, disfresses i alguna cosa més que em deixo som unes 150 persones. Que no està malament, trobo jo. 150 alumnes ganàpies muntarem el pollastre de l'any als teatres durant una setmana sencera a mitjans d'abril. Per sort toco el teclat, i no hauré de cantar en danès. De moment assagem els dimecres, però algun cap de setmana intensiu també farem: són unes 24 cançons, podé que les tinguem sabudes totes, oi?

Temps

Fot cosa posar-se a pensar que ràpid que va el temps. O sigui, al principi ja corria, però ara és més aviat exagerat. Si ahir estàvem traient la decoració de Nadal i no havíem arribat ni a la meitat de l'intercanvi...   ara ja falta l'esgarrifosa xifra de quatre mesets i mig. Què ha passat? Tampoc no he fet tantes coses des de llavors, carai! Ara que ja estic en la salsa, vull que tot plegat em duri, hòstipa! ("en la salsa" em refereixo a fer deures, parlar danès 100% i no fer pena, i aquestes coses). En fi, m'han passat com a dos mesos de cop i espero que els quatre i escaig que queden no em passin amb la mateixa rapidesa.

I tal

Doncs creia que en trauria molt de suc, de tant de temps sense posar res, com per explicar coses durant unes quantes parrafades. Però com deia abans, ara que estic "en la salsa" ja és com si no passéssin tantes coses dignes d'explicar. Vull dir, dubto que a la meva vida normal i corrent de català de soca-rel escrivís gaire sovint de les tonteries que em passen, perquè seria una vida (gairebé) normal, i no em diu res això d'escriure per escriure. I així és com em sento ara, ja molt poques coses són noves i ser creatiu al blog es torna força difícil. Suposo que és per això que la última temporada m'ha fet més aviat mandra. En fi, miraré de ser creatiu i posar alguna cosa interessant. Bona nit, cuquis!

En resum... (6/11: Gener)

Una mica endarrerit (últimament el blog el porto una xic de baixa), però aquí està el perspicaç resumet mensual del que ha passat i deixat de passar a Silkeborg l'últim mes:

- La conclusió general és que l'hivern aquí és com un refredat de Nadal: el tens uns dies, després creus que se n'ha anat però et torna igualment. Aquí, tens una setmana de gel a la carretera, el dissabte et plou tot el dia i la neu es desglaça, però el diumenge torna a nevar fins al dilluns al migdia, i llavors fa calor i plou una mica i la neu està desfeta un altre cop a la tarda. Així anem fent.
-Per tant, al principi és maco i meravellós, però ara ja comença a cansar. Com diria cert monologuista argentí, "e'toy un poco cansado de apalear nieve".
-Això de posar-se les piles a l'institut danès és una mica cansat. Ara sí que he dit "va, a partir d'ara a totes!!". Que, de fet, és el que em deia cada cop que acabava unes vacances, per exemple, però aquest cop va més en sèrio, en plan d'entregar tots els exercicis i presentar-se a algun examen en danès a final de curs.
-Per cert, un altre punt genial del sistema educatiu danès: tot és molt a base de responsabilitat pròpia. Els deures i treballs estan penjats a internet, i tu ja saps què has d'entregar i quan. Si no ho fas, allà tu. Ningú no t'anirà el darrera i no et faràs pregar, però la nota depèn de tu.
-I ja de pas, faré una mena de TREC per l'institut, que dura uns 3-4 mesos i es diu SRO (d'aquest ja en faré un altre post)

-Aquest mes és el primer cop que he pogut dir:  "Collons!! Ara ja em falta menys temps del que porto aquí", i t'agafa com un tremolor i acabes una mica escagallonat de com de ràpid passa el temps. Mare meva, de debò! Aviam com es desenvolupa els propers cinc mesos.

O de fet, menys de cinc mesos...  la mare que em va parir!!

Gener poc productiu

Doncs això. Amb aquest, arribo els 7 posts del mes, que comparat amb els anteriors doncs diguem que és poca cosa.

Suposo que el fet d'haver-se de posar les piles en serio a l'institut (ens vénen uns quants treballs que són una galleda d'aigua freda) i la mandra que et porta no haver-ne de fer un cada dia m'estan podent.

Bé, el cas és que avui me'n vaig d'aquí a no-res a un seminari amb l'institut, a Århus, una excursioneta de música / física, i després vaig directe al campament d'AFS (sí, un altre), que dura fins al diumenge.

El post de "En Resum", doncs, tocarà fer-lo quan torni en lloc de demà, però crec que serà extens i tal.

Ara poso velocitat mode on, que no vull fer tard enlloc! Bon dia, cuquis!!