Gran Viena

Viena és tan maco, rebonic i preciós com el Reial Cul de Sa Majestat l'Emperadriu Sissí (que, per cert, patrocina la consulta del 9 de novembre).

Només arribar ja m'esperava, a dos-cents metres de l'estació, l'alberg Do Step Inn. Els treballadors de la companyia italiana de ferrocarrils estaven de vaga i vaig haver de trobar una ruta alternativa per arribar al meu destí. Però per sort vaig poder arribar a l'alberg abans que tanquessin el check-in. Allà he estat compartint habitació amb 4 noies i un noi mooolt molt poc comunicatius (una mica massa poc). Com que no sé els seus noms, els he batejat com les Presumides, l'Excursionista i el Mandrós. L'alberg és molt maju i acollidor, amb habitacions barates, cuina perquè et puguis fer el menjar i dependents simpaticots (per cert, records de l'encantadora Lena, que despatxa a la recepció els matins i que li sembla molt txatxi piruli que escrigui un blog quan viatjo (encara que no el pugui llegir).

Aquests dies que he estat a Viena he tret el nas pel Schloß Schönbrunn (la casa d'estiueig de la família imperial) i la seva infinitat de jardins, on he conegut l'esquirol Josep. També he comprovat que el carrer Mariahilfestraße no s'acaba mai, que l'òpera vienesa és brutal, que la ciutat té uns parcs que ni te'ls acabes i que el transport públic és prou polit. Ah, i que els venedors de souvenirs són uns pesats, pesats, pesadíssims amb el bust de Mozart, les samarretes de Mozart, les xocolatines de Mozart, els clauers de Mozart, els imants de nevera de Mozart, els preservatius de Mozart i les estatuetes de Johann Strauss...      i de Mozart!!! Ja me la sé de memòria, l'Eine Kleine Nachtmusik!

Pel que fa a la ciutat, me l'he patejat de dalt a baix (ahir les cames em feien mal) i he de dir que té un encant particular. T'hi pots perdre amb molta facilitat, i vagis on vagis acabaràs topant amb un parc de gespa la mar de bufó. Com per exemple l'Stadtspark, ple de llacs, gent estirada a la gespa, estàtues de compositors i noies maques fent ioga. Tot plegat transpira música, i és un lloc que, simplement, inspira. Tinc massa fotos com perquè la wifi de l'alberg sigui capaç de processar-les totes, i ja m'ha donat problemes uns quants cops. Ja les penjaré quan tingui un Internet més sòlid!

Avui a la tarda, abans d'anar al supermercat a comprar el sopar (que guai que l'alberg tingui cuina pels clients!) volia comprovar que el Danubi era blau. Mira, m'ha vingut molt de gust. Si aquest riu va inspirar el gran Strauss a fer un vals, què m'inspirarà a mi? Però a mig camí s'ha posat a ploure, i malgrat que he mirat de córrer com un esperitat per poder-hi arribar, aviat s'hi ha posat massa fort com per continuar. He decidit refugiar-me a l'estació de metro i tornar a l'alberg, ja que a la bossa hi portava la llibreta, mapes, el bitllet de l'Interrail i partitures (ordenat per ordre d'importància) i s'haguessin mullat. És la manera que té Viena de dir-me que hauré de tornar un altre dia? Doncs m'ha convençut.

En una horeta agafo el tren cap a Berlin. Aquest cop, sense transbords (oh YEAH). Ja faré la crònica corresponent.

Coi, m'ha quedat un post ben llarg!! Serà que la capital austríaca té molt a dir...

Bona nit, cuquis!

Entre muntanyes

Penjo el post ara, a causa de problemes amb la wifi de la (ja mítica) estació d'Innsbruck. Hi havia massa fotos i n'he tret unes quantes.

*******

Perdó, és que abans no tenia gens de temps d'escriure més. Després d'aquests dies més aviat mogudets, torno a pujar dalt d'un tren. Aquest es dirigeix cap a Innsbruck (l'estació on vaig passar la nit el dia 10, de les 2 a les 5 de la matinada), i després faré cap a Viena!

Pel que sembla, la Renfe no té gaire a envejar amb la companyia de trens italiana. Es veu que avui estaven de vaga i la majoria de trens que no funcionaven en hora punta estaven cancel·lats. Normalment, tenen el detall d'anunciar-ho una horeta abans... menys en casos com el meu tren, que ens han avisat que el cancel·laven UN MINUT abans de que marxés. Una mica penós, tot plegat, esperant el tren que estava anunciat però que mai no ha vingut. Què hi farem.

D'entrada, no semblava que pogués agafar cap altre tren fins les 9 del vespre. Afortunadament, els trens austríacs són menys propensos a estar de vaga i he pogut trobar un camí alternatiu a la ruta que tenia planejada. Una mica més tard del previst, però arribaré avui al vespre a Àustria, on m'allotjaré a l'alberg Do Step Inn. Ja us informaré sobre la qualitat dels lavabos.

Com a mínim, aquest petit retard en els horaris planejats m'ha permès fer un tast del que és (segons l'Ale) el millor gelat de Bolzano. Ah, Bolzano...    una comarca vitivinícola dins d'una regió que té una cultura força diferent de la del país on pertany. Fins i tot tenen crema catalana! Sembla que allò de "com el Penedès no hi ha res" ja no és del tot cert, oi?

Excel·lent primera parada del viatge. He conegut gent molt guai, he sentit grups de rock molt bons, he passejat entre muntanyes i he après a fer una mena de pasta d'espinacs molt típica d'aquesta regió que té un gust meravellós. I encara em queda una mica de fornatge parmesà! Auf wiedersehen, Sauftirol! L'aventura cap al nord segueix. I està valent la pena!!!

Oi! Das ist rock'n roll

Ja he tornat del festival. Ara torno a fer coses normals com ara dormir les hores que cal, anar sobri pel món i canviar-me els calçotets. Faré un petit resum conceptual de la festa del Rock:

Tenda com un forn, futbolí, Borratxos Sense Fronteres, passejades de plou-i-fa-sol, piràmides de sorra, suor, fornatge parmesà, lavabos decents (!??), muntanyes tiroleses, cabra solitària, dependents de botiga guais, remullada fangosa els dos últims concerts i quantitats ingents de birra i de rock'n roll!!!

Ens n'hem d'anar corrents, perquè si no perdrem el bus (i conseqüentment jo perdré el tren). Escriuré un altre post al tren i aprofitaré el punt de wifi gratis que vaig trobar a l'estació d'Innsbruck per penjar-lo a la xarxa. Fins ara!!!

Tirol Tirol!!

10JULIOL
Quan em van dir que el lloc on anava estava al sud del Tirol no em pensava que realment estaria A LA FALDA de les muntanyes!!!

A les 5 del matí he abandonat el punt de wifi de l'estació d'Innsbruck per agafar el penúltim tren, i després de dormir mitja horeta de manera patosa i febril, m'he llevat que ja era de dia i el verd dels prats tirolesos esclatava als primers raigs de sol. Fuck, that's beautiful.

Bolzano, una ciutat petita i bonica de la zona del Sauftirol, va ser destinada a ser una part important de la "italianització" planejada per Mussolini. La seva intenció era fer que aquesta part de les muntanyes fos el més "italiana" possible, però la gent era massa austríaca com per pensar d'aquesta manera. Així doncs, va decidir construir una zona força gran de la ciutat i fer que italians de la ceba vinguessin a viure-hi. És molt curiós veure clarament distingides les dues parts de la ciutat quan fas una passejadeta, perquè la zona més cèntrica és plena de cases bufones i de colorets, super tiroleses, mentre que si camines un parell de carrers més enllà veus edificis alts, grisos, plens de columnes, d'aspecte bastant fatxa. És divertit.

*******

Crec que ja he recuperat les hores de son que li devia al meu pobre cos. Ahir vam fer una sessió culinària típicament italiana (he après ben ràpid a amassar una bona massa de pizza) i avui farem alguna cosa més típica del Tirol, per veure alguna cosa més pròpia del lloc. És curiós: són bilingües, parlen un alemany dialectal entre ells però també saben italià, i tenen una cultura pròpia més enllà de la típica i tòpica italiana (me sssuena de algo...). Al vespre, vaig descobrir que la mare de l'Ale (l'amiga que m'acull aquests dies) és tan friki dels jocs de taula com jo, i una excel·lent contrincant al Blokus.

Avui comença el festival de rock al qual anirem amb l'Ale, i ara ens disposem a anar a comprar tot el que ens fa falta per passar un parell de nits allà. Tot apunta a que no tindré wifi ni res que si assembli fins el dia 13, o sigui que...  Ens veiem després del Rock im Ring!!!

(Fotos: paisatge tirolès vist des del poble, des de l'estació de Brennero i els quadres immensos de l'estació d'Innsbruck)

"Perdoni, que va cap a Àustria aquest coi de tren?"

Sóc a Innsbruck, Àustria. Fa gairebé un dia i mig que he marxat de casa i ja he passat per sis trens diferents. He passat de dir "merci bucó" a dir "dankeshön", mira que bé. Cada vegada el paisatge i el clima s'assemblen més als de la meva estimada Dinamarca...   però encara falta un llarg camí fins a arribar-hi! De moment, em queden dues hores en aquesta estació fins que arribi el proper tren, i arribaré a Bolzano a les 8 del mati.
Com que els recorreguts que he fet no duraven pas més de tres horetes, he hagut de dormir en petites estones durant ens viatges. Total, que són les tres de la matinada i porto uns horaris de son molt estranys. I, mentre espero a l'estació, he tingut la divertida pensada de fer una petita comparació dels trens pels quals he passat, a tall de notes d'escola:

RENFE BARCELONA-CERBERE
Velocitat:  BÉ    Comoditat:  SUFICIENT    Polidesa:  BÉ    Vistes: NOTABLE    Qualitat dels lavabos:  INSUFICIENT

TER CERBERE-MONTPELLIER
Velocitat:  BÉ    Comoditat:  NOTABLE    Polidesa:  NOTABLE    Vistes: EXCEL·LENT

TGV MONTPELLIER-DIJON
Velocitat:  NOTABLE ALT    Comoditat:  EXCEL·LENT    Polidesa:  EXCEL·LENT    Vistes: NOTABLE    Qualitat dels lavabos:  NOTABLE (?!???!)    * S'ha de pagar una (cara) reserva

TGV DIJON-ZUERICH
Velocitat:  NOTABLE    Comoditat:  EXCEL·LENT    Polidesa:  EXCEL·LENT    Vistes: NOTABLE    Intel·ligència del revisor: SUFICIENT    * S'ha de pagar una (encara més cara) reserva

EN ZUERICH-INNSBRUCK

Velocitat:  NOTABLE    Comoditat:  NOTABLE    Polidesa:  NOTABLE    Vistes: NS/NC (ja és negra nit)    Per dormir:  EXCEL·LENT

Dit això, vaig a esperar el tren de matinada ple de borratxos que tornen de party hard. Alles gutte!!!

(Fotos: l'estació de Montpeller i les peazo vistes que té, el paisatge dels llacs pantanosos del Llenguadoc i els meus fidels companys de viatge...  No em puc queixar!!!)

Again

9:16. Com cada dia de la setmana laboral, sóc a Barcelona i em disposo a baixar del tren. Aquest cop, però, no em dirigeixo a l'estació de metro de Canyelles, sinó força més lluny. Sembla mentida, oi, que hi hagi alguna cosa més lluny que Canyelles? Doncs sí: es diu Europa!

Aprofitant les últimes hores que em queden de 3G abans de marxar del país, declaro oficialment inaugurat el Viatger de Silkeborg 2.0, on aniré penjant cosetes quan pugui i em doni la gana (i tingui wifi). Més que re per anar dient hola, perquè veieu que no estic mort, i també per si a algú de vosaltres li mola i decideix acompanyar-me l'any que ve, o quan torni a viatjar (mulleu-vos, carai!!!).

Vaig direcció Itàlia, cap a Bolzano. A la zona del sud del Tirol, és una ciutat que es caracteritza per...   ehm...     vale, no en tinc ni idea, només vaig allà perquè conec penya que hi viu! Però ja us en parlaré quan ho hagi visitat. Al capdavall, es tracta d'aprendre coses, oi? Si ja ho sabés tot, dels llocs on vaig, no viatjaria, punyeta!

Va, que ja m'estic clapant. Suposo que em despertaré prop de Cervera, França, on no tindré Internet. Alea iacta est! A veure si no hi ha imprevistos i puc arribar a Bolzano en les meravelloses 23 hores previstes :')

Bon estiu a tothom...   stay tuned!

Special Thanks To

"Un blog? Però això no caducava?"

Després d'aquesta cita tan penosa, demano disculpes per no escriure en més d'un mes. Segurament un dels mesos en què podria haver explicat més coses, i en el que el temps i les ganes no m'han acompanyat gaire. M'ha agradat molt fer el Viatger, i al principi d'aquesta aventura va ser una eina clau en el dia a dia, però va arribar un punt on vaig voler dedicar tot el temps possible amb la gent autòctona (sobretot quan ja feia una miiiica més de bon temps) i ja no pensava gaire en els lectors. Em sap greu :(.

Jo torno en quatre dies, literalment. M'he deixat d'explicar, per tant, moltíssimes coses. Això inclou examens, concerts amb els Funktion, viatgets, partides de rol amb tanta improvisació com en un concert de jazz, segrests i algun altre detall. Ara ho enyoro una mica, la veritat, això d'anar explicant la meva vida, però no sé si continuaré el blog amb les "escenes no escrites". Quedaria una mica pòstum i no ho veig clar.

Per tant, vull que aquesta última entrada provisional sigui la canya, i de fet la porto preparant durant tot aquest any. Sí sí, des del primer dia. És com els crèdits de les pel·lícules: una llista de la gent que ha fet possible tot això, i on he posat especial atenció a la gent que no conec de res, als anònims que d'una manera o altra m'han ajudat o han compartit amb mi un trosset d'aquest viatge. Però d'entrada, moltíssimes gràcies a:

LA MEVA FAMÍLIA, la de debò, per no mirar-me com si estigués boig al comunicar-los les meves intencions.

LA FAMÍLIA DANESA, que ha tingut la bondat d'acollir-me i donar-me suport i carinyu durant aquest any,

A LA CLASSE 2.D DEL GYMNASIUM, per ser uns cracks i una de les principals raons per les què el meu any ha estat immensament bo.

ALS FUNKTION, per ser uns companys de grup amb un bon karma espectacular i ensenyar-nos mútuament a tenir el funk a les venes.

A LA RESTA DE GENT DEL GYMNASIUM, ALS INTERCANVISTES, I LA RESTA DE GENT AMB QUI M'HE ANAT VEIENT HABITUALMENT DURANT AQUEST ANY.

I ara, els "anònims". Prepareu-vos perquè la llista és llarga. Moltíssimes gràcies a:

-A la Berta i la Lídia, pels consells de "pre-danès"

-La Belén i el Walder (Espanya/Suïssa), la parella de l'avió Barcelona-Zurich que anaven de creuer, amb qui vaig seure i xerrar durant tot el vol.

-Al Lukas (suís) de l'avió Zurich-Copenhagen, més calladet i lector.

-Al becari de Zurich que ens va informar de que érem a Moscow (cosa que va fer que el Lukas i jo ens partíssim la caixa).

-A l'àvia del tren fins a Skanderborg que ens va ajudar amb les maletes d'AFS.

-A l'Ole, el veí, que em va visitar el primer dia i em va deixar la bici.

-A la noia que va baixar del cotxe per donar-me un cop de mà en el meu primer (i per sort últim) accident de bici.

-Al Torben, reparador de bicis, que de tant portar-la a arreglar ens vam fer amics (i que després em va
donar feina per fer pràctiques [no pagades])

-A la Mariette, la profe de danès més requeteguai de Silkeborg.

-Als músics de la jam session a la Ungdomsskole, per un cap de setmana de puta mare (i amb alguns dels quals formaria després el grup Funktion!)

-A la Vella dels Xiquets de alls, que em van portar la cultura gairebé a domicili i que no em van pegar al veure'm amb la camisa verda.

-A l'àvia de l'estació que esperava els seus néts en el seu primer viatge en bus i que em va explicar com anaven els bitllets.

-A tots els dependents de botigues que a partir de llavors em tractaven de danès.

-Al cambrer del bar musical Walthers, que és un simpaticot.

-Als treballadors de l'Spar que s'aguantaven el riure al veure'm comprant amb les orelles d'elf posades.

-Al Dromedari Diabòlic de la biblioteca, que per sort no em va incloure en els seus plans malèvols.

-A la gent que munta l'ølstafet, un dels esdeveniments més danesos del món cada mig any.

-Al predicador sonat d'Oslo, que em va regalar un pamfleto de l'apocalipsi perquè li vaig caure bé perquè m'assemblava a Jesús.

-Al conductor/moni del viatge a Oslo, que ens va fer una "sorpresa en gallumbus" a l'habitació del ferri, i que ens va proporcionar un moment de tensió en dubtar si les cerveses estaven ben amagades o no.

-A la mexicana que va fer servir la Mafalda (Portugal) de "model" perquè no volia emprovar-se res.

-Al Silvio i família, per oferir-me vàries vegades una casa per poder visitar Odense i una gran dosi de bona fe!

-Al pobre home d'Odense que es pensava que jo venia droga i me'n volia comprar.

-Al capullo del conductor que gairebé m'atropella a mi i a 2 cotxes més en menys de 50 metres.

-A la Núria, per fer-me sentir com a casa després de tres mesos de no sentir parlar el meu idioma cara a cara.

-A la gent que va portar camells a århus el dia que hi vam anar.

-A la família que em va acollir una setmana a Holbæk, una mica peculiars però molt acollidors - i uns cracks de jugar a la podrida!!

-Al profe de Holbæk que després de tenir-me 20 minuts a la classe em va dirigir un "hosti, què hi fots tu aquí?"

-Als catalans que estaven una setmana a Holbæk i que em van demanar ajuda per llegir la carta del bar on ens vam trobar (de tot això que posa aquí, què és el que més s'assembla a un colacao?)

-Al flipat que feia música experimental en els tallers musicals de l'institut.

-A l'astròloga que estava de pràctiques de profe i ens va fer una visita a la universitat d'århus

-A tothom que va formar part de Hair, segurament la cosa més brutal en la que mai m'he vist involucrat.

-A l'amic de Flamingo Pizza, per fer els segons kebabs més increïblement espectaculars del món (només superats per "Kebab Catalunya" del Carrer de les Mosques, que espero amb tota la meva ànima que no hagi tancat).

-A l'il·lusionista que va hipnotitzar deu persones de l'institut durant el seu espectacle.

-A la gent del curtmetratge "Jung", el meu primer salt a la gran pantalla (després de l'espectacular èxit de Altòvia!)

-A tothom que després de fer la flashmob Disney amb la classe em va reconèixer perquè "jo era el Tarzan".

-Als grangers simpàtics que em vaig trobar en la meva cursa contra-rellotge de 6 km per poder pillar un tren.

-A la treballadora tia-buena de Legoland que es va enamorar del meu cabell  <3

-A la parella de catalans que vivien al pis de la Sara, la cantant del grup, i que ens van venir a escoltar en el nostre primer concert (vam descobrir la nostra identitat dient "molt bé, tio")

-Al Thorbjørn, pianista brutal, que m'ha fet un entrenament del Déu Kaito.

-A qui sigui que es va inventar el joc øl-bowling.

-Als 5 grups de noruecs que es van interessar per si ja havia trobat a Jesús o encara no.

-Al Torben i l'Anders de Fri Bike Shop, on vaig fer pràctiques.

-A tota la gent encantadora i plena de punyetes que ens va venir a visitar a la botiga de bicis, especialment a l'home que em va ensenyar a tocar l'acordió i a l'altre que em va donar snus com a mètode per treballar millor.

-A la classe 2.D, un cop més, que em va "segrestar" per fer el millor comiat de danès del món.

-Al redactor de The Freak Times i de El Sistema D13, blogs excel·lents, actius i superfrikis!

-Al meu dau D20, per otorgar-me uns quants crítics en la lluita definitiva contra el mag usurpador.

-A l'Anna Sofie i la Livija, per segrestar-me (again) i portar-me per sospresa a Legoland :D

-Al GPS de l'Anna Sofie, que ens va fer caminar durant més d'una hora fent la volta a l'aeroport de Billund.

-Al Casper, que ens va venir a buscar en un moment de desesperació màxima (i de pasta freda amb pesto)

-Al borratxo de l'estació de tren, que em va explicar com dir-li guapa a una noia mentre jo m'anava llegint V de Vendetta.

-A tu, que has llegit aquesta entrada i probablement moltes altres entrades del blog.

-A tothom que m'he deixat i que per desgràcia no recordo.



-A ningú més. Apa. Aquí s'acaba (de moment) el relat d'aventures del Viatger de Silkeborg, declarat oficialment amb els títols Danès de Pura Ceba i Aquell Paio Guai que Ve de Catalunya. Ens veiem d'aquí a una setmaneta, gent, i gràcies per llegir-me i arribar al final d'aquesta entrada, que m'ha sortit una llista tremendament llarga. Moltes gràcies, perquè aquest ha estat el millor any de la meva vida fins ara, i perquè he crescut moltíssim i après moltes coses, i perquè...  hosti, perquè m'ho he passat de puta mare, siguem sincers. I ara toca anar a fondu amb la tornada. Espero estar al nivell!

Bona nit, cuquis.