L'últim de cada cosa

Apa, vinga. El curs ja gairebé està acabat. Demà passat tenim un examen bèstia d'anglès que dura tot el dia, i després vacances d'estiu. Iubi iubi, oi? De fet, ara que ja torna a fer caloreta d'una punyetera vegada tots estem més animadets! És que també, que sigui abril i estigui nevant desmotiva una mica...   però ara fa poquet va ploure uns quants dies seguits i de cop tot ha brotat de nou, que sorties a fora i deies, uala!! Que verd que està tot això!

Però avui hem començat a tenir allò tan especial i estranyot: l'"últim de cada cosa". L'última classe de música, l'última classe de física, i de danès, i tal, i amb els professors estàvem en plan "uenu, doncs ja no ens veiem més, oi?". Clar, els profes d'aquí sí que ho tinc una mica difícil per trobar-me'ls algun dia pel carrer. A més, hi tinc una relació un xic especial, ja que aquests m'han vist passar de ser un tontet que no entenia re fins al gran danès que sóc ara. Allò tan maco de dir adéu a algú i de no saber si no el tornaràs a veure, i dir "va, fem l'última encaixada, per si de cas". Fa yuyu, la cosa.

En fi. El cas és que tot plegat ja s'està acabant. A més, ahir vaig rebre l'última carta d'AFS Danmark, que a part de la xerrameca habitual (de debò, aquí dalt són molt molt pesats!!) venia amb alguna cosa interessant sobre vols amb avió, equipatge i aquestes coses. Perquè me'n vagi fent una mica la idea.

Ja us diré com va, això d'anar empaquetant-ho tot!

Examens i ølstafet

Comencen els examens. "Però no vas dir que no en teníeu, allà dalt?" No, FINS ARA. I ara vénen els xungos.

Va començar el dilluns, amb un examen de danès d'unes 4 hores. I després, una avaluació oral d'un treball de danès/música que havia presentat la setmana anterior. Toca't els webs. Per sort, el dimarts la cosa va ser més guai: vam anar de viatge, i entre moltes altres coses i meravelles del poble danès vam visitar Legoland (un lloc que mereix un post per si mateix). I la resta de la setmana, vès: força light.

Ens espera un cap de setmana llarg, ja que el dilluns és festa, i comença fort avui amb la ølstafet. Els lectors veterans sabreu què és, venint d'aquest post de fa mig any. Per sort fa bon dia, després d'una setmana de dia sí/dia no, i com hi ha un ventet que fa venir un xic de rasca, porto una barretina molt mona per tenir escalfor a la closca (és la bomba, això). Encara no sé què faré durant el cap de setmana, però serà més aviat tranquil. O com a mínim més que el passat, que vaig anar a Noruega!! [post-nota: ara m'adono que no he escrit res sobre el viatge. Veus? Ja tinc alguna cosa per fer el cap de setmana). Possiblement també faci una mica de rol, que tenim pendent un Cthulhu abans de que s'acabin les classes. Que, per cert, s'acaben a finals de maig!! Només em queden un parell de setmanes de classe, olé olé i olé, i després vindran els examens de tot l'any: cágate lorito.

En fi, la vida a Dinamarca segueix el seu ritme. L'estiu s'acosta, i en un mes i mig me'n vaig (buaaah). I mentrestant, arofito per passar-m'ho de conya. Bon cap de setmana, cuquis!

En resum... (9/11: abril)

Eh, que he escrit aquests dies, eh? Passa que com que sóc un megacrack es va guardar a esborranys en lloc de penjar-se.

Us deixo amb un text del 2 de maig. Ara me'n vaig a Noruega, que faig tard. Deu siau!

______________________________________________________________

Ahir tocava un ou En Resum, però què us pensàveu? Que era el dia del Treballador, eh! I encara que a Dinamarca la gent vagi a l'institut , el bloggaire també té un dret per prendre's una pauseta. (sí, el mes passat també se'm va passar, però això ja és una altra història).

El resum general, doncs, d'aquest mes d'abril i de març per rebot, és que no vull tornar. Així de cru i sense anestèsia, ha arribat un punt en què tinc una vida aquí dalt. I m'agrada, oi tant si m'agrada! L'abril, crec, ha estat com una mena de clímax del meu temps aquí, quan m'he dit (i m'han dit, sobretot) que ja era un danès de pura ceba. Sobretot per això de tocar a Hair, que ha estat el projecte més gran en el que m'he involucrat mentre he estat aquí, i probablement en tota la vida. La qüestió és que el fet de tornar em representa truncar en sec una vida collonuda que estic vivint aquí, i intentar recuperar l'antiga vida que tenia a casona, aquella per la que tots em coneixeu (perquè també he canviat un xic, jo, eh?). És veritat que a vegades m'obre algú per facebook, o algun puesto, i em diu "eh, miki, xaval, com va tot? quan tornes?" i llavors me'n recordo de la vida a casa i tinc una micona més de ganes de tornar. Això em causa un cacau mental del que no em recupero fins al cap d'unes hores, però ho aprecio molt igualment :) .

Però igualment és una putada haver de tornar amb el que tinc aquí. Avui al matí, de fet, a l'arribar a l'institut m'he trobat a la porta un company amb qui ens vam fer molt amics durant Hair, que m'ha proposat d'entrar en una mena de projecte teatral-musical que està intentant muntar. I no puc perquè sóc fora. Però mira, malassssuerte. També sus enyora, eh? (una mica i prou, no us penseu)

El Rei dels Punyeterus

Bé, ara ja estic millor. I per millor vull dir "no malalt". Després d'un cap de setmana bastant-molt calmat, arranquem demà un altre cop.

Un cap de setmana, per cert, una mica llarg. No només per mi, sinó per tothom: el divendres va ser festa! Una festa que es diu Skt. Bededag! (Dia de Sant Bede, o alguna cosa per l'estil). És una festa inventada per un rei danès, que potser es diu Bede però que jo he batejat personalment com el Rei dels Punyeterus. Per què? Doncs perquè va proposar aquest dia de festa a causa de que (atenció) hi havia massa festes. Pam, així de clar. Va decidir que per aquestes dates hi havia massa festes al calendari, i per tant va suprimir totes les altres i va proclamar la seva pròpia. Molt bé molt bé, estupendu.

Com a curiositat més enllà del "fet històric", aquest divendres és l'únic dia de festa pels forners danesos. I per compensar el dia de no currar, el dijous feien una quantitat immensa d'una mena de panets rodons típics d'aquest dia que la gent comprava per l'endemà (no em feu dir quin nom tenen, perquè no me'n recordo i segurament us quedaríeu igual). Són uns panets que aguanten bé fins el dia després de fer-los, que és quan la gent se'ls menjava. Maco, eh? Que molt de jiji jaja però de tant en tant una dada interessant també la trec, eh!

Bona arrencada de setmana a tothom!

Futbol, tites i cervesa

Avui estic malaltó, mira tu. Molt millor ara que al matí, però igualment no estic en ple rendiment. Per sort, estic prou bé com per aprofitar i escriure una entradeta.

Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2 (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.

I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).

El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.

La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.

Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!

Cabell i tal

Aquest és el cartell, toma ja!

Acabem de fer l'últim assaig de Hair. Aquest cop, amb uns 400 alumnes de 1r curs que feien d'espectadors. Durant la setmana passada i el que portem d'aquesta hem fet més que uns quants repassos de l'obra de cap a peus (amb un director una mica toca-pebrots), i com que sencera dura un parell d'horetea i mitja, ja n'estàvem una mica cansadets. És bo finalment tenir algú que escolta, carai!

Estrenem oficialment avui a la tarda, a dos quarts de 8. I demà, i demà passat. I per "colmu", el dissabte a les 3. Apa aquí!!

No escric més perquè en una estoneta ben curta torno a tenir classe. Que aquests dies sóc un home ocupat, com el Benvolgut dels Manel. (per cert, nou disc? jo des de que sóc al país dels vikings, que no m'entero de res...)

Patapum

Aaaaaaaaaaææææææææææææææææææeeehh!!

El Miki no s'ha mort. Sóc jo, i estic escrivint això. O sigui que no m'ha passat res de dolent. Més aviat al contrari, m'ha passat de tot i més, i per això no he escrit gaire. M'explico:

A part del curru habitual de l'institut (que allò de posar-se en sèrio amb els treballs i tal, anava de debò), hem tocat amb el grup (que hem decidit per anomenar-nos Funktion) al Rampelys, una sala de concerts bastant brutal de Silkeborg. Hem hagut de preparar-nos alguna cançó de més a última hora, i repassar-nos les antigues. Després, hem muntat un parell de tardes roleres amb uns companys. Encara que no hem despertat al Gran Cthulhu, hem passat una mica de grima, que d'això es tracta. He de donar, per cert, moltíssimes gràcies al Rocker per deixar-me adaptar la seva partida. I, mentrestant, estem tenint assajos a punta pala amb el musical de l'institut, Hair. Al final, entre tots els que estem dins del cotarro, som uns 150. I l'espectacle dura un parell d'hores i mitja, o sigui que no és "moc de pav". Aquest, el toquem el dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve.

O sigui que aquestes últimes setmanes, quan estava avorrit, en lloc de posar-me a escriure al blog em dedicava a preparar-me una partida de rol / practicar peces de funk / assajar per tocar Hair / preparar-me per una possible prova d'accés l'any que ve, quan torni a casa. I ara, de fer, tampoc no tinc més temps per allargar-me més, o sigui que si he d'explicar alguna cosa més extensament ja faré un escrit a part. Només dir que no m'he mort pas, ni res d'això. Lo siento. Me he retrasado. Potser no volverá a ocurrir.