Detallets 2: els "lindo gatitos"

Crec que després de tant de temps us ho he de comunicar: tinc dues amants. Una es diu Findus i l'altra no me'n recordo, i són dues gates de la casa que es barallen molt per la meva falda. No us he parlat gaire de la comunitat felina de la casa, que de fet és una parida però dóna força per explicar.

Quan vaig arribar eren 4 gates i 3 gats. Tots amb noms danesos estranys, cosa que em va portar a batejar-los amb noms normals i fàcils, com per exemple Poruga, Lleó o Punyeteru segons el seu caràcter. De zero a set, vinga! De cop i volta, era normal estar per casa, llegint un bon totxo, i que et saltés un animalot a sobre i t'arrugués les pàgines. Aviat els meus texans estaven microperforats per ungles gatunes, i va començar un seguit de relacions i interaccions amb cadascun d'ells. Com el Cor de la Ciutat, però més nòrdic i sense tanta gent que la palma.

Entre les històries personals que s'han succeït amb aquestes bèsties, podríem destacar el carinyu que m'ha agafat la Findus, la gata negra, el procés d'adaptació amb la Poruga i el dia que el Xaval em va llevar a les 5 del matí perquè li obrís la porta i pogués sortir a fora.

Sumat a això, fa gairebé un mes que una gata de la casa va tenir tres cadellets. I són la coseta més mona de les cosetes mones que es fan i es desfan. Tenen un afany una mica rarot per menjar-se'm els dits, i els dos matxus es barallen entre sí quan em pugen a la falda. El primer que puja fa la vida impossible a l'altre no deixant-lo escalar. En plan "muere, Mufasa" en miniatura. Amb això la població augmentava a 10 (o sigui, més o menys com la comunitat gatuna de la Girada, LOL).

En fi, que aquests males peces constitueixen bona part de l'acció de la casa. Un últim detall: òju quan busqueu coses al Google Imatges, us podeu trobar amb sorpreses sorprenents. Valgui la imatge de la dreta per donar-ne fe. Me pareció ver un lindo gatito!

Contrast

13NOV:  Feia més o menys uns quants segles que no escrivia al diari físic. M'ha fet gràcia, perqué sempre que escric estic content, i tal, bàsicament perquè els dies que no ho estic no em ve de gust escriure res. Lògica aplastant, oi? No és que tot siguin flors i violes, encara que sigui el més habitual (abans que res, el que sí que sóc és un paio força alegre). I m'ha agradat fer aquesta mena de contrast amb el bon humor habitual.

La nova setmana ens ha donat una mica de bonança amb el clima, no ha fet un fred tan bèstia com les anteriors. 'Malgré tout', les fulles cada dia volen més i els camps es tenyeixen d'hivern. El sol es pon a les 4, i a les 5 ja és ben fosc. L'ambient aquest, en plan nostàlgic i fosc. A vegades és molt guai i misteriós, i a vegades no mola tant. Pren-t'ho cada dia com vulguis.

Ja sé perquè no escric quan no estic de tan bon humor, no trobo gaire tema de xerrameca. O åptser sí que en trobo, però no em fa la sensació que valgui la pena explicar res. I a part d'això, em fa un pal increïble. O sigui que demà estaré més content i ja escriuré alguna coseta més alegre. Bon Nadal a tothom.

*******

Al blog també feia uns quants eons que no hi escrivia. Ep: no és que aquesta setmana hagi estat moix tota l'estona. Al contrari, no he parat! Hem tingut una "setmana de treballs" al gymnasium (aka l'institut), que és l'equivalent a la setmana d'examens habitual. Però com que aquí no fem examens, es tradueix en treballs molt grans (com els crèdits de síntesi de l'isntitut, per exemple, però molt més xungos i a estones avorrits). Això m'ha alegrat força la setmana. No no, no m'he tornat masoca, només és que per primer cop sé prou danès com per ajudar la classe en alguna cosa realment gran. I creieu-me: quan hi ha molts moments en què no rasques bola, sentir-te útil és de les coses més increïbles que et poden passar. però clar, estàs ocupat i no escrius al blog. És lu que hi ha.

A part d'això, el cap de setmana he començat a tocar en una mena de grup funky. L'altre dia em va trucar el meu profe de jazz perquè necessitava un teclista per una altra cosa que estava muntant. I jo, evidentment, encantat. Vaig tocar amb ells ahir a veure si rutllava la cosa, i sona de putíssima (a més, alguns dels música d'allà ja els coneixia d'aquest post). Total, fitxat. Toquem un parell de cops a Silkeborg en concerts així com de Nadal, i al gener toquem a Aalborg! (per fer-vos-en una idea, és un ciutat que està lluny i al nord, però no tant com la Vall d'Aran)

Collons, quanta teca que he escrit! Entre el tros vell i el d'avui, espero tenir la setmana inactiva perdonada. La veritat és que avui i demà tenim dies de "treballar a casa", i com que a Sinding no passa res estava un xic avorrit. Però ja va bé això de fer el gos una mica de tant en tant.

Acabo, que són quarts de 6 i hem de fer el sopar. Bona nit, cuquis!

Mortens Aften

Aquest article s'anava a escriure ahir, després de sopar, però no vaig preveure que no estaria en condicions. Saps aquells dinars de Nadal que s'acaben tard, t'embafen molt i que requereixen una bona migdiada després? Doncs clar, la migdiada va ser anar-se'n a dormir fins l'endemà. És la pega de que el sopar sigui l'àpat important del país.

I què celebràvem? Doncs el Mortens Aften (una conversa posterior ha revelat que és el "Sant Martí" danès), i té una història bastant curiosilla. Resulta que un bon dia hi havia un bon home anomenat Morten, que el perseguien (alguna trapelleria devia fer). El pobre home es va amagar en una granja, o algun lloc per l'estil, amb tan mala pata que va molestar unes oques. Aquestes es van posar a cridar, delatant-lo i provocant així la conseqüent pillada. Malasuerrrrte, Sant Martí...

Arran d'això, per venjar el sant de pega, els danesos (i de fet, uns quants més països del nord) aquest dia fan un sopar ben gros amb un ànec o una oca. El primer, suposo, d'una ronda de celebracions al voltant de Nadal, a base de sopars de postín i tal. Ja us deia que s'hi posaven d'hora!

A part d'aquesta "ànec-dota" (perdó), ara al novembre se'ns han presentat un parell de treballs a l'institut que pinten molt interessants. En lloc d'examens, fem uns quants treballs heavys que duren algunes setmanes. Ara mateix en tenim un de física/mates, que va de les forces i vectors aplicats a l'esport (quan corres, vas en bici o esquies, per exemple), que ha de durar tot el mes. L'altre és d'anglès/història i va de la Gran Bretanya a l'època de les colònies, de com es desenvolupava i especialment el cas d'Índia com a colònia britànica. Aquest dura un parell de setmanes, però és molt més intens, i per tant compta molt més a la valoració del curs.

Crec que això és tot, doncs. Ja aniré postejant la manera de celebrar el Nadal d'aquests nortenyus. Fins llavors!

Detallets 1: el telèfon

Comencem la col·lecció de "detallets". Avui explico una de les coses que m'han passat a l'institut que m'han fet més gràcia.

Resulta que (això és una altra teoria de les meves) abans, als instituts danesos, quan es volia cridar algú que estava a classe feien com als catalans: li deien al conserge i el pobre hi anava.

El pobre conserge va acabar molt cansadot d'anar fent tombs per les classes (a més, amb 1300 alumnes que té el meu institut devia anar de cul), i va dir "Cony, doncs posem telèfons a les classes, com als hotels!" I dit i fet; van instal·lar un telèfon en plan habitació d'hotel i llestos.

La cosa és que l'aparatu es fa servir. I de tant en tant, quan fem classe sona, i algú l'ha de respondre, clar. Aquest algú acostuma a ser l'afortunat que seu més a prop de l'artefacte. Doncs l'altre dia em va tocar a mi.

Jo, com en una prova de foc, vaig destapar una veu varonil "Hallo hallo? Her, Miki!", i en una converseta en un danès prou entenedor, suposo, vaig arribar a la conclusió que preguntaven per l'Emilie, una companya de classe. Li passo la trucada, i ja està.

És no-res, però mira, em va fer molta ilu. Mai no havia respost cap "telèfon de classe", perquè a casa no se'n gasten. Espero poder mostrar les meves dots de responedor de trucades importantíssimes un altre cop.

Cervesa de Nadal

Tinc una teoria molt interessant (comencem bé!). Resulta que aquí al Nord se celebra el Halloween, però abans hi havia una tradició més típica. No sé de què tracta, perquè ningú en parla, ni es veu res pel carrer. És com la Castanyada, però amb molta menys participació (t'imagines!?). Doncs bé; la meva teoria és que als danesos això els fa una mica de ràbia, i un cop ha passat el dia es concentren en una altra festa. Que diuen "vale vale, ja hem fet la comèdia aquesta del jalougüin, cap a una altra cosa." I degut a això celebren el Nadal abans d'hora.

I diràs, "però com es celebra el Nadal a principis de novembre?". Per favó, som a Dinamarca: amb Cervesa de Nadal!!

Julebryg pels amics i coneguts, la Cervesa de Nadal és una cervesa especial (res extraordinari, però és una mica més forteta que la normal, crec que porta una mica de regalèssia i va en una ampolleta tota nadalenca la mar de cuca, o sigui que mola) que només es troba a les botigues i bars des del 2 de novembre fins a cap d'any. Llavors, per celebrar que el Halloween s'ha acabat i que ve una altra cosa (això ve de la teoria, eh?) els bars fan una festeta el dia 2 de novembre, i de les 21:00 fins a les 22:00, serveixen aquesta cervesa (òju a lo que ve ara, que és un detall important) GRATIS.

Això dóna pas a situacions molt curioses, com per exemple la d'ahir. Estàvem per la ciutat amb uns quants intercanvistes de la zona, dient adéu a una companya que s'ha de mudar i canviar d'institut per temes de la seva organització (una finlandesa que està d'intercanvi amb YFU, però que malgrat això és una gran persona). Total, que ens trobem tots els bars amb cartells de birra a preu de xist en una hora determinada. "Doncs va, anem-hi!"

El problema és que, evidentment, comproven que tothom sigui major d'edat abans de regalar aquest néctar hivernal. Per tant, del nostre grup, després del xequeig van quedar dins del bar: els que realment tenien 18 anys (lògicament), els que podien fer algun "trapitxeo" (a Hongria, per exemple, pots tenir carnet de conduir des dels 17, i un company el va fer servir d'as a la màniga) i jo, que vaig ser l'únic al que van sudar de preguntar perquè amb una alçada, uns cabells i una barba més grans que el 90% dels joves aquí dalt els va fer una mica de cosa. Per sort, com que quan els dius "vinga va, quatre ampolles si-us-plau!" te les donen així tal qual, vam poder recollir beguda pels altres com a bons amics. I van ser feliços i van menjar anissos i beure julebryg. Bon Nadal a tothom!

En resum... (3/11: Octubre)

Després d'arreglar l'últim "En Resum" on posava 12 mesos en lloc d'11, toca fer el resumet del tercer mes. Que ha passat de pressa, eh? Vull dir, més que l'anterior (que ja és dir!). Dec haver fet coses més variades. Værsgo:

-Com s'agraeixen unes vacances al mig del no-res, per la cara. Fantàstiques Efterårsfeire.
-No hi ha res com els embotits de casons. Merci paputxis per un brutal enviament de xarcuteria pel meu sant. Alguna coseta tenen al Føtex (com un Esclat) de la ciutat, però no té res a veure.
-Aquí ja se't glacen els pebrotets, eh? Ja hem tingut la primera neu (un tastet de no-res, però ja és algu) i les primeres temperatures sota zero, durant la nit i no tan de nit...
-Per sort, com que ja tenim engegada l'estufeta de dins de casa fa una oloreta de comfortable i un caliu realment hyggelig.
-Això de canviar l'hora (que a la família ens en vam enterar una mica tard) ha estat molt curiós: ara quan surto de casa per pedalar cap a l'institut ja no és negra nit, cosa que va molt bé per no fotre-me-la (que algun cop vaig estar a punt, una setmana abans). Però tranquil Jordi tranquil, que ja tornarà la foscor matinera.
-A part, ara a quarts de sis ja és del tot del tot fosc. Temps de sortir de l'institut i fer un cafetó que ja corres el risc d'arribar a casa que ja s'ha post. Quin yuyu de cara als mesos que vénen!
-Ara els intercanvistes ja no som els reis del mambo per ser nous, eh? Ja requereix una mica més d'esforç, en plan socialitzar i tal. Que és més difícil, però que ja tocava.
-A partir d'ara, que ja estem tots més instal·lats i "a puestu", ja toca explorar una mica més enllà i trobar més coses per fer que anar a l'institut i aprendre danès, i aquestes coses. Involucrar-se en alguna cosa. Ja aniré postejant!

Ah, by the way (és que aquesta expressió m'encanta): aniré penjant posts molt curtets que seran "detallets" més que explicacions llargues. Anècdotes de cada dia, que normalment em fa mandra explicar perquè no ocupen un post sencer. Ja en tinc alguna de pensada i fa pinta de fresc i maco. Que si no el blog i tot plegat es veu molt buit, home!

Ja veurem, doncs, com es desenvolupa el novembre, el quart mes (que està aviat dit, eh? Collins). Com sempre, alguna cosa m'hauré deixat. Ja ho repararé, si de cas, a l'"En Resum...  (4/11): Novembre". Que no falta tant com això.

Capítol 2

Després de rumiar-hi una mica, crec que aquestes "vacances de tardor" (traducció literal de "Efterårsfeire") han estat un punt d'inflexió en el viatge danès. Saps quan puges de nivell al Wow, que et surten unes llumetes i uns colorins? Doncs igual, però de debò.

No és en plan de sonar èpic, però fa la pinta de que hagi passat una pàgina. Aquesta setmana va ser una mena de descans de l'intercanvi, tres dies fent de turista i tres dies fent de català. Després d'una pausa de la llengua i cultura danesa, tornem-hi que no ha estat res! Però l'entorn havia canviat una mica des del principi de la setmana: la Dinamarca de sempre em va rebre amb el terra ple de fulles, els camps verds pintats de color groc i un sol que no ha acabat de sortir del tot fins avui. El clima havia canviat radicalment en només sis dies, i ahir va ser definitiu: la primera neu de la temporada! No recordo si va ser dimecres o dijous, que vam començar a posar en marxa l'estufa de dins de casa, i portar la llenya que havíem tallat unes setmanes abans (ja us explicaré un altre dia com funsiona l'escalfament d'aquesta casa).

A més, aquesta pausa d'aprendre danès ha fet que torni a posar-me en marxa amb energies renovades, i tinc la sensació de que entenc les coses amb molta més claredat i que puc parlar-lo sense haver de rumiar tant (entenc la majoria de les converses que tenim a la sobretaula, i alguna broma he pogut fer avui, cosa que ha estat ultramegaxupi). Per tant, degut a la motivació que em provoca aquest fet, m'he concentrat a seguir la classe al 100% aquesta setmana. Una de les raons per la que no he posat res al blog, per cert: he dedicat força temps aquests dies a fer els treballs per entregar totalment en danès (especialment un d'història, que m'ha tocat bastant els cataplins però que per sort ja tinc gairebé acabat), i després d'escriure una parrafada consultant 7652987 vegades el diccionari no estava gaire per blogs i coses.

La relació amb els companys també ha canviat. Els estudiants d'intercanvi ja no som la "raresa", els nous que se'ls ha d'ajudar: ja som, en molts aspectes, un més del grup. Això té molts avantatges, en plan integració i tot plegat, però també un inconvenient clau: com que ja has d'anar-te espavilant, demana un esforç molt més gran que al principi, on tot se't donava mastegat. És per això que ens hem de tornar a posar les piles a l'hora de prendre la iniciativa davant de la gent. I és bastant cansat, la veritat sigui dita.

Total: ha estat un temps de canvis, i de recarregament de bateries. Sembla que tot el que queda abans de les vacances sigui molt llunyà: els dies que no coneixia el lloc, ni la gent, que no sabia parlar la seva llengua... comparat amb ara, la visió que tenia de les coses que m'envoltaven era extremadament diferent. Definitivament, el fet de tornar a la vida normal, de tornar a sentir l'olor de cals Nickelsen com una olor nova, com el primer dia la vaig sentir, és el principi del segon capítol d'aquest viatge.

Últim apunt: molt de temps dient que s'acosta l'hivern, però aquesta setmana per primer cop ens ha trepitjat la cua. Saps quan entres a la piscina o al mar a poc a poc, que dius "ai que em mullo ai que em mullo" però fins que l'aigua no et frega els pebrotets no fas un "hòsstiaaa!!"? Doncs en això és més o menys el mateix.

Espero tenir més pausetes per poder escriure al blog, i tal, que no el vull deixar tirat per res del món. Llegeixo els escrits antics i és molt bonic.