tag:blogger.com,1999:blog-36310890077397146442024-02-07T01:14:11.741-08:00El Viatger de SilkeborgMikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.comBlogger87125tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-6073001461863598402014-07-24T11:48:00.001-07:002014-07-25T15:42:46.161-07:00A casa<p dir=ltr>21 de juliol,   14:20</p>
<p dir=ltr>Cinc trens i tretze hores separen Bonn de Silkeborg. A dos quarts de dues de la matinada he agafat el primer tren (que ja és tenir moral) i des de llavors que vaig fent camí. </p>
<p dir=ltr>A la frontera entre Alemanya i Dinamarca, he hagut d'agafar un bus. El conductor se m'ha dirigit en danès. Gairebé li faig un petó al front, al pobre home...</p>
<p dir=ltr>Sóc a l'estació de Skanderborg.  Justament és el lloc on em van venir a buscar els Nickelsen ara farà un parell d'anys. Tampoc no ha canviat gran cosa, no us penseu. Ara arriba l'últim tren que agafaré avui, cap a Silkeborg. Penso mirar per la finestra tota l'estona, recordant. I sentint-me com a casa un altre cop. <br>
(sí, ara sí: hola, Dinamarca!!!)</p>
<p dir=ltr>*******</p>
<p dir=ltr>Bufa!!! Feia temps que no escrivia, eh! </p>
<p dir=ltr>Aquests dies estic vivint a la Cripta d'en Sune, en un poblet ben bonic a uns 20 quilòmetres de Silkeborg. El mes de juliol és molt important pels danesos...   és el mes en què tothom és de vacances :( :( :( per tant, no he pogut veure tothom qui volia. Però, per sort, encara hi ha molta gent que he pogut veure i visitar. Realment, em sento del tot com a casa. Tot està tal i com ho vaig deixar. He anat a saludar el venedor de kebabs, per exemple, i m'ha reconegut! I encara recordava el meu plat preferit ♡♡♡</p>
<p dir=ltr>Han estat uns dies plens de bicicleta, jocs de taula, pastissets danesos i tallers de cuina on la gent aprenia a fer pa amb tomàquet. Crec que és el que necessitava fer a Dinamarca: tornar, simplement per dir hola a la gent, per demostrar-los que encara els recordo, perquè ells em demostressin que encara sóc un d'ells, i per comprovar que tot és al seu lloc. Un any després. </p>
<p dir=ltr>Bona nit, cuquis, des de la terra dels vikinga un altre cop! </p>
Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-84382947509632721112014-07-20T10:02:00.001-07:002014-07-20T10:02:59.336-07:00Bonn dia<p dir=ltr>Avui m'he llevat i he dit: bonn dia!!!</p>
<p dir=ltr>Efectivament, em trobo a Bonn, Alemanya, ciutat natal del mestre Ludvig van Beethoven. Misteri resolt! Simplement, com que em sobraven dies de viatge i no sabia què fer-ne, he decidit posar els peus en aquesta ciutat. No crec que torni a tenir la oportunitat de visitar-la gaire aviat.</p>
<p dir=ltr>La veritat, tampoc no és que sigui la bomba de ciutat ni que sigui ultra mega interessant, però... Mira tu, hi ha la casa de Beethoven i està la mar de bé, què carai. </p>
<p dir=ltr>A punt per agafar el tren aquesta nit cap a la dolça i estimada Dinamarca. Ara sí que hauré arribat al nord!!!</p>
Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-13954779298810902882014-07-19T13:57:00.001-07:002014-07-19T13:57:36.086-07:00Ines-parada<p dir=ltr>A causa d'un petit imprevist en el viatge, la meva ruta ha donat un gir imprevist i si més no força interessant. Podríem dir que he fet una parada una mica...  ines-parada!</p>
<p dir=ltr>Demà penjaré alguna foto d'aquest poble tan bufó on em trobo.</p>
<p dir=ltr>Les últimes 24 hores han estat farcides d'experiències gastronòmiques: a ca la Cille ham descobert el pa amb tomàquet i la truita, i jo he descobert el currywurst. Quina manera d'acabar la parada berlinenca!!!</p>
<p dir=ltr>El dia 21 arribo a Dinamarca després d'una nit de trens. Però, pel que sembla, la penya danesa no em deixarà ni un sol segon per descansar. Quines ganes...</p>
Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-51252815946124341022014-07-18T13:47:00.001-07:002014-07-18T14:15:31.597-07:00Des de la Deutsche land<p dir=ltr>Hola de nou! Escric des de la gran Alemanya!! M'allotjo a ca la Cille, en un barri de Werder que es diu Glindow, a la regió plena de llacs de Havel. Quants noms, oi? Ah, i està a 20 minuts en tren Berlin. Us faig cinc cèntims de la situació:</p>
<p dir=ltr>La casa on estic és molt molt guai, d'aspecte rústic i amb un jardí enorme. Allà hi viu la Cille, una gran amiga, espavilada i alegre, que va viure a Dinamarca el mateix any que jo...   concretament en una part molt interessant de Dinamarca que es diu Groenlàndia. Té el curiós costum d'anar sense sabates pel món (no només per casa seva), hàbit que he adoptat durant aquests dies que he dormit sota el seu sostre. Mira, som així de hípils. Sa mare és una dona divertida que només parla alemany, però que a base de signes i onomatopeies es fa entendre d'una manera brutal. Son pare és una mena de "jo" d'aquí a vint-i-cinc anys. Ja sabeu: cabells llargs, cara allargada...   si no fos perquè no estudia música i porta bigoti, seríem bastant clavats. </p>
<p dir=ltr>Aquests dies han estat força variats. Vaig arribar el dimecres al matí, després de dormir en un tren estranyament còmode, i vam aprofitar el dia per veure Potsdam, una ciutat ben important i plena de castells. En un d'ells, hi va viure Frederic el Gran, el governador que va portar les patates a Europa (raó per la qual li estaré eternament agraït). També vam anar a torrar-nos i banyar-nos una mica al llac. Ahir vam fer el que tocava fer, o sigui: el guiri per Berlin. Sightseeing, que en diuen. Vaig quedar impressionat de la quantitat de street art que hi ha per allà. La ciutat bull d'activitat, tot amanit amb uns edificis immensos i imponents. És molt gran. Avui, la Cille ha estat molt malaltona i he aprofitat per agafar la bici i anar a fer un tomb per la regió. Amb un mapa, una ampolla d'aigua i un llibre ben gros a la bossa (sí, definitivament estic re-enganxat a Dansa amb Dracs!). Si més no, he de posar-me les piles amb la bicicleta per poder fer una mica de ruta aquest mes que ve (oi, pare?). Per acabar l'experiència alemanya, què millor que preparar un bon pa amb tomàquet i una truita de patates per als amfitrions? </p>
<p dir=ltr>Podé no estic gaire inspirat, però és que em moro de son. Per cert, els meus contactes a Copenhaguen m'han fallat, cosa que suposarà un gir inesperat en el meu viatge...  Ja us n'explicaré algun detallet quan arribi el moment ;)</p>
<p dir=ltr>Bona nit!!! (cuquis)</p>
Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-1977687768077093352014-07-15T12:46:00.001-07:002014-07-15T12:46:53.322-07:00Gran Viena<p dir=ltr>Viena és tan maco, rebonic i preciós com el Reial Cul de Sa Majestat l'Emperadriu Sissí (que, per cert, patrocina la consulta del 9 de novembre).</p>
<p dir=ltr>Només arribar ja m'esperava, a dos-cents metres de l'estació, l'alberg Do Step Inn. Els treballadors de la companyia italiana de ferrocarrils estaven de vaga i vaig haver de trobar una ruta alternativa per arribar al meu destí. Però per sort vaig poder arribar a l'alberg abans que tanquessin el check-in. Allà he estat compartint habitació amb 4 noies i un noi mooolt molt poc comunicatius (una mica massa poc). Com que no sé els seus noms, els he batejat com les Presumides, l'Excursionista i el Mandrós. L'alberg és molt maju i acollidor, amb habitacions barates, cuina perquè et puguis fer el menjar i dependents simpaticots (per cert, records de l'encantadora Lena, que despatxa a la recepció els matins i que li sembla molt txatxi piruli que escrigui un blog quan viatjo (encara que no el pugui llegir).</p>
<p dir=ltr>Aquests dies que he estat a Viena he tret el nas pel Schloß Schönbrunn (la casa d'estiueig de la família imperial) i la seva infinitat de jardins, on he conegut l'esquirol Josep. També he comprovat que el carrer Mariahilfestraße no s'acaba mai, que l'òpera vienesa és brutal, que la ciutat té uns parcs que ni te'ls acabes i que el transport públic és prou polit. Ah, i que els venedors de souvenirs són uns pesats, pesats, pesadíssims amb el bust de Mozart, les samarretes de Mozart, les xocolatines de Mozart, els clauers de Mozart, els imants de nevera de Mozart, els preservatius de Mozart i les estatuetes de Johann Strauss...      i de Mozart!!! Ja me la sé de memòria, l'Eine Kleine Nachtmusik!</p>
<p dir=ltr>Pel que fa a la ciutat, me l'he patejat de dalt a baix (ahir les cames em feien mal) i he de dir que té un encant particular. T'hi pots perdre amb molta facilitat, i vagis on vagis acabaràs topant amb un parc de gespa la mar de bufó. Com per exemple l'Stadtspark, ple de llacs, gent estirada a la gespa, estàtues de compositors i noies maques fent ioga. Tot plegat transpira música, i és un lloc que, simplement, inspira. Tinc massa fotos com perquè la wifi de l'alberg sigui capaç de processar-les totes, i ja m'ha donat problemes uns quants cops. Ja les penjaré quan tingui un Internet més sòlid! </p>
<p dir=ltr>Avui a la tarda, abans d'anar al supermercat a comprar el sopar (que guai que l'alberg tingui cuina pels clients!) volia comprovar que el Danubi era blau. Mira, m'ha vingut molt de gust. Si aquest riu va inspirar el gran Strauss a fer un vals, què m'inspirarà a mi? Però a mig camí s'ha posat a ploure, i malgrat que he mirat de córrer com un esperitat per poder-hi arribar, aviat s'hi ha posat massa fort com per continuar. He decidit refugiar-me a l'estació de metro i tornar a l'alberg, ja que a la bossa hi portava la llibreta, mapes, el bitllet de l'Interrail i partitures (ordenat per ordre d'importància) i s'haguessin mullat. És la manera que té Viena de dir-me que hauré de tornar un altre dia? Doncs m'ha convençut. </p>
<p dir=ltr>En una horeta agafo el tren cap a Berlin. Aquest cop, sense transbords (oh YEAH). Ja faré la crònica corresponent. </p>
<p dir=ltr>Coi, m'ha quedat un post ben llarg!! Serà que la capital austríaca té molt a dir...</p>
<p dir=ltr>Bona nit, cuquis!</p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5w4t0nN86VOVN9X4yRcYVUQSSnR_1Hx5AnsEsqQ-23WEKnKvaVecUcYRvm_1HtCh4PsPrpiuUwVbjOZzAH00y3vKOhZVnWkm_m8rmCyR8i_6sLk-ukbKpoz2f4KAU1Up3tHC5b1VX5nOF/s1600/20140714_124944.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5w4t0nN86VOVN9X4yRcYVUQSSnR_1Hx5AnsEsqQ-23WEKnKvaVecUcYRvm_1HtCh4PsPrpiuUwVbjOZzAH00y3vKOhZVnWkm_m8rmCyR8i_6sLk-ukbKpoz2f4KAU1Up3tHC5b1VX5nOF/s640/20140714_124944.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvpawGZVpoXsEfLi8pQc516yCTXFtVdxZQTrDDBqv5UhmBwNOPUhRWevkFfZODmIJluQIlxnawLIHS-bDEzIhfILe9AIOGkdNcmkrjSt64PwTwX3J5gJsKq4GZR34xALNfxpQPOOub5XSM/s1600/20140714_141653.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvpawGZVpoXsEfLi8pQc516yCTXFtVdxZQTrDDBqv5UhmBwNOPUhRWevkFfZODmIJluQIlxnawLIHS-bDEzIhfILe9AIOGkdNcmkrjSt64PwTwX3J5gJsKq4GZR34xALNfxpQPOOub5XSM/s640/20140714_141653.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBPuFIoYlQRiaQ7nLSw64LMpc9dd-fblPM_WK_H8uPg2VFIycftm3VS54j-j9cB9dZFhewtWrWYicl0ROcdDE0TxLEUWrRgrVJLTz1tOD38LeXuHyrr4YKughec3gqlds05QxlNJW6oIai/s1600/20140714_155452.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBPuFIoYlQRiaQ7nLSw64LMpc9dd-fblPM_WK_H8uPg2VFIycftm3VS54j-j9cB9dZFhewtWrWYicl0ROcdDE0TxLEUWrRgrVJLTz1tOD38LeXuHyrr4YKughec3gqlds05QxlNJW6oIai/s640/20140714_155452.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6TKmG-7j6VwuD-hL2I2g5Z8qugKu2l2WNjBOByGQwtBmUAfzK6CDmGHjDBxzSnGmy8R5Be202Bg1tzPnS5bixdzw3cqoPzqAnyFlANJi3pLR4neg4YMNfinLDlJr3bVptXDuyGFLfU6IO/s1600/20140714_200037.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6TKmG-7j6VwuD-hL2I2g5Z8qugKu2l2WNjBOByGQwtBmUAfzK6CDmGHjDBxzSnGmy8R5Be202Bg1tzPnS5bixdzw3cqoPzqAnyFlANJi3pLR4neg4YMNfinLDlJr3bVptXDuyGFLfU6IO/s640/20140714_200037.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm1QqfLj2Y8m5-NpwPpE3K6LTzVPAxXivphedrRWQU0sAiQKpQnBH783Z-VrGt3ukGww_mhwNIPAzknFSPVAEOq0vgAXtOdYfe2t2taS_CTcGZeaRKjK4lm5y6kXgA-lFXpNgKbFgcZz9J/s1600/20140715_120000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm1QqfLj2Y8m5-NpwPpE3K6LTzVPAxXivphedrRWQU0sAiQKpQnBH783Z-VrGt3ukGww_mhwNIPAzknFSPVAEOq0vgAXtOdYfe2t2taS_CTcGZeaRKjK4lm5y6kXgA-lFXpNgKbFgcZz9J/s640/20140715_120000.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6cFlcIYOD_V0F0dexqeIyfYJpKZosr-ick1-OOCGFjNuWCflKOMg2Nlqu8uw3322uHQ0UJJ37gf8szxmrqs96B-watqR_n6UfIzfzEHNjZA7Tl5L0GXNWRAwapHLwYNFed4ay6X5TtW3v/s1600/20140715_132932.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6cFlcIYOD_V0F0dexqeIyfYJpKZosr-ick1-OOCGFjNuWCflKOMg2Nlqu8uw3322uHQ0UJJ37gf8szxmrqs96B-watqR_n6UfIzfzEHNjZA7Tl5L0GXNWRAwapHLwYNFed4ay6X5TtW3v/s640/20140715_132932.jpg"> </a> </div>Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-46281396828026580222014-07-14T00:41:00.001-07:002014-07-14T00:41:34.996-07:00Entre muntanyes<p dir=ltr>Penjo el post ara, a causa de problemes amb la wifi de la (ja mítica) estació d'Innsbruck. Hi havia massa fotos i n'he tret unes quantes. </p>
<p dir=ltr>*******</p>
<p dir=ltr>Perdó, és que abans no tenia gens de temps d'escriure més. Després d'aquests dies més aviat mogudets, torno a pujar dalt d'un tren. Aquest es dirigeix cap a Innsbruck (l'estació on vaig passar la nit el dia 10, de les 2 a les 5 de la matinada), i després faré cap a Viena! </p>
<p dir=ltr>Pel que sembla, la Renfe no té gaire a envejar amb la companyia de trens italiana. Es veu que avui estaven de vaga i la majoria de trens que no funcionaven en hora punta estaven cancel·lats. Normalment, tenen el detall d'anunciar-ho una horeta abans... menys en casos com el meu tren, que ens han avisat que el cancel·laven UN MINUT abans de que marxés. Una mica penós, tot plegat, esperant el tren que estava anunciat però que mai no ha vingut. Què hi farem. </p>
<p dir=ltr>D'entrada, no semblava que pogués agafar cap altre tren fins les 9 del vespre. Afortunadament, els trens austríacs són menys propensos a estar de vaga i he pogut trobar un camí alternatiu a la ruta que tenia planejada. Una mica més tard del previst, però arribaré avui al vespre a Àustria, on m'allotjaré a l'alberg Do Step Inn. Ja us informaré sobre la qualitat dels lavabos. </p>
<p dir=ltr>Com a mínim, aquest petit retard en els horaris planejats m'ha permès fer un tast del que és (segons l'Ale) el millor gelat de Bolzano. Ah, Bolzano...    una comarca vitivinícola dins d'una regió que té una cultura força diferent de la del país on pertany. Fins i tot tenen crema catalana! Sembla que allò de "com el Penedès no hi ha res" ja no és del tot cert, oi? </p>
<p dir=ltr>Excel·lent primera parada del viatge. He conegut gent molt guai, he sentit grups de rock molt bons, he passejat entre muntanyes i he après a fer una mena de pasta d'espinacs molt típica d'aquesta regió que té un gust meravellós. I encara em queda una mica de fornatge parmesà! Auf wiedersehen, Sauftirol! L'aventura cap al nord segueix. I està valent la pena!!!</p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitbFZyy74PpmGWmyhV4PYtUgtrGExVij9JceJeqgwkOuarj7NipvxHxA7erb53zV_Ff1YFWvxRzZCOC1sWBYWFclxmIbe-PodBmP2DjzJyyCXuyY4IifVOp-37Sgu3T2ybF0AlYMe0Hyjj/s1600/20140710_091005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitbFZyy74PpmGWmyhV4PYtUgtrGExVij9JceJeqgwkOuarj7NipvxHxA7erb53zV_Ff1YFWvxRzZCOC1sWBYWFclxmIbe-PodBmP2DjzJyyCXuyY4IifVOp-37Sgu3T2ybF0AlYMe0Hyjj/s640/20140710_091005.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAhS98TIg6daPqiILBeqKsthEm200hSeWv1EfMpNEG2DnUrHUeByxM1p4il3lKaqB5ig1mDgIYK3BcEobROb7uYZhd5h_KYRtYqsGHx1_Wtv0j6uBY9JNhGoDpUMA4TXwaid9-roqcOsmz/s1600/20140711_162545.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAhS98TIg6daPqiILBeqKsthEm200hSeWv1EfMpNEG2DnUrHUeByxM1p4il3lKaqB5ig1mDgIYK3BcEobROb7uYZhd5h_KYRtYqsGHx1_Wtv0j6uBY9JNhGoDpUMA4TXwaid9-roqcOsmz/s640/20140711_162545.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8NQTzXLxQHmjuGMNVraZPqkuIuhEQaKpFW_HHOPt7ELD7Ilg-OVEeO0Xt6mWgCOJ7O2fNBQ6x2mpaA9OiezU8OWcYoROhh9wsm42dGwA_eZw9El-wg8jvB8B3ZWKC9_Rmiqf_i4kWJLvc/s1600/20140711_205556.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg8NQTzXLxQHmjuGMNVraZPqkuIuhEQaKpFW_HHOPt7ELD7Ilg-OVEeO0Xt6mWgCOJ7O2fNBQ6x2mpaA9OiezU8OWcYoROhh9wsm42dGwA_eZw9El-wg8jvB8B3ZWKC9_Rmiqf_i4kWJLvc/s640/20140711_205556.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi5ZvP_oU3V-6SiOzhDT5B5_M62u-Oo9cM_bvF0GhswrhotbSH6C8XEKkzAgHhroMaHL7NnX9UwLsoXMIINmmd5MK8Xqci1jDiligwULYwqnqBmh0nmhE1XphN5NCjx4s0Y8u-0FSuk96x/s1600/20140712_111527.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgi5ZvP_oU3V-6SiOzhDT5B5_M62u-Oo9cM_bvF0GhswrhotbSH6C8XEKkzAgHhroMaHL7NnX9UwLsoXMIINmmd5MK8Xqci1jDiligwULYwqnqBmh0nmhE1XphN5NCjx4s0Y8u-0FSuk96x/s640/20140712_111527.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbJsltYj6mUhyphenhyphenA2FoTofZCaFKDfdFzxsb8vNxNY2F4-5YSYJyFgasdgyVE6i1VKajzbxkxEGrhohkC_hb4zxE23yUxkqKWrRs0dzMI7EyLWg-6jIgfzmQQIxLiuvv6g49aqiGdEpiVDKt0/s1600/20140712_111537.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbJsltYj6mUhyphenhyphenA2FoTofZCaFKDfdFzxsb8vNxNY2F4-5YSYJyFgasdgyVE6i1VKajzbxkxEGrhohkC_hb4zxE23yUxkqKWrRs0dzMI7EyLWg-6jIgfzmQQIxLiuvv6g49aqiGdEpiVDKt0/s640/20140712_111537.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwkIp_xZNd2JFyHg9-3GAMoN_aOh5C5FmNsbIprHp9f2OEMgqxQxuBI3WPh5UAMmxLC3QycRH-od0O2j8TMngOXwDqH9W2WUFZWcGhzMOenl-8_amQ7uyKRyOYzfyJlGEv8cWT5aM-fhXt/s1600/20140712_153649.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwkIp_xZNd2JFyHg9-3GAMoN_aOh5C5FmNsbIprHp9f2OEMgqxQxuBI3WPh5UAMmxLC3QycRH-od0O2j8TMngOXwDqH9W2WUFZWcGhzMOenl-8_amQ7uyKRyOYzfyJlGEv8cWT5aM-fhXt/s640/20140712_153649.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3cvxMmX4RqrgP9Yl5hsOiRPWvF9WIb0UUcgbEGKW6GNt7PiG-GYPrGWRUGh7tyaa0UTvxSAxi3wyEmB9XHHfpLPx2ZAu_qLf82UKX2zFUYIfDMQAdWMSs_HjAy_uL_zufIdLGZIfYShTT/s1600/20140712_225832.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3cvxMmX4RqrgP9Yl5hsOiRPWvF9WIb0UUcgbEGKW6GNt7PiG-GYPrGWRUGh7tyaa0UTvxSAxi3wyEmB9XHHfpLPx2ZAu_qLf82UKX2zFUYIfDMQAdWMSs_HjAy_uL_zufIdLGZIfYShTT/s640/20140712_225832.jpg"> </a> </div>Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-40300735895250837002014-07-13T03:20:00.001-07:002014-07-13T05:16:13.603-07:00Oi! Das ist rock'n roll<p dir=ltr>Ja he tornat del festival. Ara torno a fer coses normals com ara dormir les hores que cal, anar sobri pel món i canviar-me els calçotets. Faré un petit resum conceptual de la festa del Rock:</p>
<p dir=ltr>Tenda com un forn, futbolí, Borratxos Sense Fronteres, passejades de plou-i-fa-sol, piràmides de sorra, suor, fornatge parmesà, lavabos decents (!??), muntanyes tiroleses, cabra solitària, dependents de botiga guais, remullada fangosa els dos últims concerts i quantitats ingents de birra i de rock'n roll!!!</p>
<p dir=ltr>Ens n'hem d'anar corrents, perquè si no perdrem el bus (i conseqüentment jo perdré el tren). Escriuré un altre post al tren i aprofitaré el punt de wifi gratis que vaig trobar a l'estació d'Innsbruck per penjar-lo a la <u>xarxa</u>. Fins ara!!!</p>
Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-59947360064059710842014-07-10T09:38:00.001-07:002014-07-11T02:23:56.856-07:00Tirol Tirol!!<p dir=ltr>10JULIOL<br>
Quan em van dir que el lloc on anava estava al sud del Tirol no em pensava que realment estaria A LA FALDA de les muntanyes!!!</p>
<p dir=ltr>A les 5 del matí he abandonat el punt de wifi de l'estació d'Innsbruck per agafar el penúltim tren, i després de dormir mitja horeta de manera patosa i febril, m'he llevat que ja era de dia i el verd dels prats tirolesos esclatava als primers raigs de sol. Fuck, that's beautiful.</p>
<p dir=ltr>Bolzano, una ciutat petita i bonica de la zona del Sauftirol, va ser destinada a ser una part important de la "italianització" planejada per Mussolini. La seva intenció era fer que aquesta part de les muntanyes fos el més "italiana" possible, però la gent era massa austríaca com per pensar d'aquesta manera. Així doncs, va decidir construir una zona força gran de la ciutat i fer que italians de la ceba vinguessin a viure-hi. És molt curiós veure clarament distingides les dues parts de la ciutat quan fas una passejadeta, perquè la zona més cèntrica és plena de cases bufones i de colorets, super tiroleses, mentre que si camines un parell de carrers més enllà veus edificis alts, grisos, plens de columnes, d'aspecte bastant fatxa. És divertit.</p>
<p dir=ltr>*******</p>
<p dir=ltr>Crec que ja he recuperat les hores de son que li devia al meu pobre cos. Ahir vam fer una sessió culinària típicament italiana (he après ben ràpid a amassar una bona massa de pizza) i avui farem alguna cosa més típica del Tirol, per veure alguna cosa més pròpia del lloc. És curiós: són bilingües, parlen un alemany dialectal entre ells però també saben italià, i tenen una cultura pròpia més enllà de la típica i tòpica italiana (me sssuena de algo...). Al vespre, vaig descobrir que la mare de l'Ale (l'amiga que m'acull aquests dies) és tan friki dels jocs de taula com jo, i una excel·lent contrincant al Blokus.</p>
<p dir=ltr>Avui comença el festival de rock al qual anirem amb l'Ale, i ara ens disposem a anar a comprar tot el que ens fa falta per passar un parell de nits allà. Tot apunta a que no tindré wifi ni res que si assembli fins el dia 13, o sigui que...  Ens veiem després del Rock im Ring!!!</p>
<p dir=ltr>(Fotos: paisatge tirolès vist des del poble, des de l'estació de Brennero i els quadres immensos de l'estació d'Innsbruck)</p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx3nPzJSXKvFOSzxoGT4o0K9wyM1GYqdLmPLBaziT6pMt2DjyTwgrRXGoqvXnjVjdq6QfPUu-8guhyphenhyphenaGKX4EkTETHEHt8JErSA5MvcrS9Bl33Lw8TuxyGnkbPbecx5n9i4Vzc6Bi8ZthPg/s1600/20140710_102845.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx3nPzJSXKvFOSzxoGT4o0K9wyM1GYqdLmPLBaziT6pMt2DjyTwgrRXGoqvXnjVjdq6QfPUu-8guhyphenhyphenaGKX4EkTETHEHt8JErSA5MvcrS9Bl33Lw8TuxyGnkbPbecx5n9i4Vzc6Bi8ZthPg/s640/20140710_102845.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGncXW5xrdTr1sPdIgBSpnEIrUqiuR2EGPh1-kVr976Ymj6PPMtqYY-j-Y_uVypR5AQGqeQSpmisN-2kPEuzrJwBahy7OGU_GYDSYdruqaVRF1cIu35gmxlJEOXreHEkMuAM-OF2usfa2N/s1600/20140710_102838.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGncXW5xrdTr1sPdIgBSpnEIrUqiuR2EGPh1-kVr976Ymj6PPMtqYY-j-Y_uVypR5AQGqeQSpmisN-2kPEuzrJwBahy7OGU_GYDSYdruqaVRF1cIu35gmxlJEOXreHEkMuAM-OF2usfa2N/s640/20140710_102838.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsJBXdOILzn2cGG_LGWQdL8fKX9TOu4xke38QG41dxhgYlmTgc-ew78Yjim9-FvWhvNzyz3x_n_SDLg_PhRN8U1dpe20UiTG0at4uGigw-__CVBmANqWwXSVMia8hShdQqNQuHOtZ1-hR_/s1600/20140710_085531.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsJBXdOILzn2cGG_LGWQdL8fKX9TOu4xke38QG41dxhgYlmTgc-ew78Yjim9-FvWhvNzyz3x_n_SDLg_PhRN8U1dpe20UiTG0at4uGigw-__CVBmANqWwXSVMia8hShdQqNQuHOtZ1-hR_/s640/20140710_085531.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7f0lF1NUguRdRCac1bcfLoDtX0FQy61QApRxzzddC4OIXOZPNaP5OIHPmMZdJMZS53pWwSSqf65g7QmovLifMmXIQCTb4vU_3PdJWMFft0n9_EO0QpfJXKxUQBGWpVWM_q34gNEC1UF7G/s1600/20140710_061212.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7f0lF1NUguRdRCac1bcfLoDtX0FQy61QApRxzzddC4OIXOZPNaP5OIHPmMZdJMZS53pWwSSqf65g7QmovLifMmXIQCTb4vU_3PdJWMFft0n9_EO0QpfJXKxUQBGWpVWM_q34gNEC1UF7G/s640/20140710_061212.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeoUK0q_Hz1NLl-WNxhtoKKntUgb21pXIKEldGbiwmZBsRmOmgmnYiab2p0Bycw3hAUJhPF4lf-xAjTY2ZT1wvcVXxH_SKx3NzrxaojMhERjYsoYVtMhdcAZUpkQi2XJW_g8_LXdm3aylS/s1600/20140710_050749.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeoUK0q_Hz1NLl-WNxhtoKKntUgb21pXIKEldGbiwmZBsRmOmgmnYiab2p0Bycw3hAUJhPF4lf-xAjTY2ZT1wvcVXxH_SKx3NzrxaojMhERjYsoYVtMhdcAZUpkQi2XJW_g8_LXdm3aylS/s640/20140710_050749.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHnsJHE8hCsATvUeTCPPq2fJ6hI_qQONNCXYc3xLCKshUvNLlUdPLdgvX8kMlW0vSg6EciBRYRcf2mRi9lSm5kk_bdcacX5g9RjlawCRIF5mcNENYxRst6JX3WJyT9JMQ_A4kRChqDuhZJ/s1600/20140710_045619.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHnsJHE8hCsATvUeTCPPq2fJ6hI_qQONNCXYc3xLCKshUvNLlUdPLdgvX8kMlW0vSg6EciBRYRcf2mRi9lSm5kk_bdcacX5g9RjlawCRIF5mcNENYxRst6JX3WJyT9JMQ_A4kRChqDuhZJ/s640/20140710_045619.jpg"> </a> </div>Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-89803466038936712014-07-09T18:00:00.001-07:002014-07-09T18:07:25.327-07:00"Perdoni, que va cap a Àustria aquest coi de tren?"<p dir="ltr">Sóc a Innsbruck, Àustria. Fa gairebé un dia i mig que he marxat de casa i ja he passat per sis trens diferents. He passat de dir "merci bucó" a dir "dankeshön", mira que bé. Cada vegada el paisatge i el clima s'assemblen més als de la meva estimada Dinamarca... però encara falta un llarg camí fins a arribar-hi! De moment, em queden dues hores en aquesta estació fins que arribi el proper tren, i arribaré a Bolzano a les 8 del mati.<br>
Com que els recorreguts que he fet no duraven pas més de tres horetes, he hagut de dormir en petites estones durant ens viatges. Total, que són les tres de la matinada i porto uns horaris de son molt estranys. I, mentre espero a l'estació, he tingut la divertida pensada de fer una petita comparació dels trens pels quals he passat, a tall de notes d'escola:</p>
<p dir="ltr">RENFE BARCELONA-CERBERE<br>
Velocitat: BÉ Comoditat: SUFICIENT Polidesa: BÉ Vistes: NOTABLE Qualitat dels lavabos: INSUFICIENT</p>
<p dir="ltr">TER CERBERE-MONTPELLIER<br>
Velocitat: BÉ Comoditat: NOTABLE Polidesa: NOTABLE Vistes: EXCEL·LENT</p>
<p dir="ltr">TGV MONTPELLIER-DIJON<br>
Velocitat: NOTABLE ALT Comoditat: EXCEL·LENT Polidesa: EXCEL·LENT Vistes: NOTABLE Qualitat dels lavabos: NOTABLE (?!???!) * S'ha de pagar una (cara) reserva</p>
<p dir="ltr">TGV DIJON-ZUERICH<br>
Velocitat: NOTABLE Comoditat: EXCEL·LENT Polidesa: EXCEL·LENT Vistes: NOTABLE Intel·ligència del revisor: SUFICIENT * S'ha de pagar una (encara més cara) reserva</p><p dir="ltr">EN ZUERICH-INNSBRUCK</p><p dir="ltr">Velocitat: NOTABLE Comoditat: NOTABLE Polidesa: NOTABLE Vistes: NS/NC (ja és negra nit) Per dormir: EXCEL·LENT</p>
<p dir="ltr">Dit això, vaig a esperar el tren de matinada ple de borratxos que tornen de party hard. Alles gutte!!!</p>
<p dir="ltr">(Fotos: l'estació de Montpeller i les peazo vistes que té, el paisatge dels llacs pantanosos del Llenguadoc i els meus fidels companys de viatge... No em puc queixar!!!)</p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUrNRSezZ8WR2Q0gJNxQs3FCcMT-btOsFoDMUuzVJLJ8sdcZfrPn_AM4G-Uw_rD75_CJZOAl_koLmcgblJvjbjBNC_ElzX0ov_YCclfEt0ncekThBNdmWiWI4pIDA4F2V17CY5RtF2_w-C/s1600/20140709_152726.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUrNRSezZ8WR2Q0gJNxQs3FCcMT-btOsFoDMUuzVJLJ8sdcZfrPn_AM4G-Uw_rD75_CJZOAl_koLmcgblJvjbjBNC_ElzX0ov_YCclfEt0ncekThBNdmWiWI4pIDA4F2V17CY5RtF2_w-C/s640/20140709_152726.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibFQ7pr-v3fzegYrxG5Y_CbrnohtK63-toONOgGSto73vgnKdFXnJzqXHASuRD9dzNVrWZFYsnn0kzigrpONwCXKe_YErLMmb5WjhpbN92Q2v8nr_9xB0LHf2H9-nY8Lo4f7JIAY3kq8Da/s1600/20140709_151129.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibFQ7pr-v3fzegYrxG5Y_CbrnohtK63-toONOgGSto73vgnKdFXnJzqXHASuRD9dzNVrWZFYsnn0kzigrpONwCXKe_YErLMmb5WjhpbN92Q2v8nr_9xB0LHf2H9-nY8Lo4f7JIAY3kq8Da/s640/20140709_151129.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggbtSI9EuT2yn50XTgmgt-MrycvWKakqe-_9EnvWLlzoPZaosx6oc7P0rbDk1zxBJnNEXkMHJ3wcYDHe-Bb20q8eTOf9TBAK9hzDN5638dvHvGWcIGFZou1v8urkVxHO40IqXbZkQQ7fk9/s1600/20140709_135353.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggbtSI9EuT2yn50XTgmgt-MrycvWKakqe-_9EnvWLlzoPZaosx6oc7P0rbDk1zxBJnNEXkMHJ3wcYDHe-Bb20q8eTOf9TBAK9hzDN5638dvHvGWcIGFZou1v8urkVxHO40IqXbZkQQ7fk9/s640/20140709_135353.jpg"> </a> </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZvwF9gapjRBr3F5xx3nnkROEP-sTtxN_xFekyXYpnbvD_mj9x-oApLikgTPkCe042YlJPDwc-_18rxiMGksoS8Q_bOetm1DnBam7Ez9du2u48LtMDeStHc5YPxpLKsVQpjgKEg2ABNL2N/s1600/20140709_210308.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZvwF9gapjRBr3F5xx3nnkROEP-sTtxN_xFekyXYpnbvD_mj9x-oApLikgTPkCe042YlJPDwc-_18rxiMGksoS8Q_bOetm1DnBam7Ez9du2u48LtMDeStHc5YPxpLKsVQpjgKEg2ABNL2N/s640/20140709_210308.jpg"> </a> </div>Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0Innsbruck, Innsbruck47.26921 11.404102tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-53415028639743300362014-07-08T22:47:00.001-07:002014-07-09T00:39:20.156-07:00Again<p dir=ltr>9:16. Com cada dia de la setmana laboral, sóc a Barcelona i em disposo a baixar del tren. Aquest cop, però, no em dirigeixo a l'estació de metro de Canyelles, sinó força més lluny. Sembla mentida, oi, que hi hagi alguna cosa més lluny que Canyelles? Doncs sí: es diu Europa!</p>
<p dir=ltr>Aprofitant les últimes hores que em queden de 3G abans de marxar del país, declaro oficialment inaugurat el Viatger de Silkeborg 2.0, on aniré penjant cosetes quan pugui i em doni la gana (i tingui wifi). Més que re per anar dient hola, perquè veieu que no estic mort, i també per si a algú de vosaltres li mola i decideix acompanyar-me l'any que ve, o quan torni a viatjar (mulleu-vos, carai!!!).</p>
<p dir=ltr>Vaig direcció Itàlia, cap a Bolzano. A la zona del sud del Tirol, és una ciutat que es caracteritza per... ehm... vale, no en tinc ni idea, només vaig allà perquè conec penya que hi viu! Però ja us en parlaré quan ho hagi visitat. Al capdavall, es tracta d'aprendre coses, oi? Si ja ho sabés tot, dels llocs on vaig, no viatjaria, punyeta! </p>
<p dir=ltr>Va, que ja m'estic clapant. Suposo que em despertaré prop de Cervera, França, on no tindré Internet. Alea iacta est! A veure si no hi ha imprevistos i puc arribar a Bolzano en les meravelloses 23 hores previstes :')</p>
<p dir=ltr>Bon estiu a tothom... stay tuned!</p>
Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-31937924142730457772013-06-27T14:28:00.000-07:002013-06-27T14:28:08.441-07:00Special Thanks To"Un blog? Però això no caducava?"<br />
<br />
Després d'aquesta cita tan penosa, demano disculpes per no escriure en més d'un mes. Segurament un dels mesos en què podria haver explicat més coses, i en el que el temps i les ganes no m'han acompanyat gaire. M'ha agradat molt fer el Viatger, i al principi d'aquesta aventura va ser una eina clau en el dia a dia, però va arribar un punt on vaig voler dedicar tot el temps possible amb la gent autòctona (sobretot quan ja feia una miiiica més de bon temps) i ja no pensava gaire en els lectors. Em sap greu :(.<br />
<br />
Jo torno en quatre dies, literalment. M'he deixat d'explicar, per tant, moltíssimes coses. Això inclou examens, concerts amb els Funktion, viatgets, partides de rol amb tanta improvisació com en un concert de jazz, segrests i algun altre detall. Ara ho enyoro una mica, la veritat, això d'anar explicant la meva vida, però no sé si continuaré el blog amb les "escenes no escrites". Quedaria una mica pòstum i no ho veig clar.<br />
<br />
Per tant, vull que aquesta última entrada provisional sigui la canya, i de fet la porto preparant durant tot aquest any. Sí sí, des del primer dia. És com els crèdits de les pel·lícules: una llista de la gent que ha fet possible tot això, i on he posat especial atenció a la gent que no conec de res, als anònims que d'una manera o altra m'han ajudat o han compartit amb mi un trosset d'aquest viatge. Però d'entrada, moltíssimes gràcies a:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
LA MEVA FAMÍLIA, la de debò, per no mirar-me com si estigués boig al comunicar-los les meves intencions.</div>
<div style="text-align: center;">
LA FAMÍLIA DANESA, que ha tingut la bondat d'acollir-me i donar-me suport i carinyu durant aquest any,</div>
<div style="text-align: center;">
A LA CLASSE 2.D DEL GYMNASIUM, per ser uns cracks i una de les principals raons per les què el meu any ha estat immensament bo.</div>
<div style="text-align: center;">
ALS FUNKTION, per ser uns companys de grup amb un bon karma espectacular i ensenyar-nos mútuament a tenir el funk a les venes.</div>
<div style="text-align: center;">
A LA RESTA DE GENT DEL GYMNASIUM, ALS INTERCANVISTES, I LA RESTA DE GENT AMB QUI M'HE ANAT VEIENT HABITUALMENT DURANT AQUEST ANY.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
I ara, els "anònims". Prepareu-vos perquè la llista és llarga. Moltíssimes gràcies a:<br />
<br />
-A la Berta i la Lídia, pels consells de "pre-danès"<br />
<br />
-La Belén i el Walder (Espanya/Suïssa), la parella de l'avió Barcelona-Zurich que anaven de creuer, amb qui vaig seure i xerrar durant tot el vol.<br />
<br />
-Al Lukas (suís) de l'avió Zurich-Copenhagen, més calladet i lector.<br />
<br />
-Al becari de Zurich que ens va informar de que érem a Moscow (cosa que va fer que el Lukas i jo ens partíssim la caixa).<br />
<br />
-A l'àvia del tren fins a Skanderborg que ens va ajudar amb les maletes d'AFS.<br />
<br />
-A l'Ole, el veí, que em va visitar el primer dia i em va deixar la bici.<br />
<br />
-A la noia que va baixar del cotxe per donar-me un cop de mà en el meu primer (i per sort últim) accident de bici.<br />
<br />
-Al Torben, reparador de bicis, que de tant portar-la a arreglar ens vam fer amics (i que després em va<br />
donar feina per fer pràctiques [no pagades])<br />
<br />
-A la Mariette, la profe de danès més requeteguai de Silkeborg.<br />
<br />
-Als músics de la jam session a la Ungdomsskole, per un cap de setmana de puta mare (i amb alguns dels quals formaria després el grup Funktion!)<br />
<br />
-A la Vella dels Xiquets de alls, que em van portar la cultura gairebé a domicili i que no em van pegar al veure'm amb la camisa verda.<br />
<br />
-A l'àvia de l'estació que esperava els seus néts en el seu primer viatge en bus i que em va explicar com anaven els bitllets.<br />
<br />
-A tots els dependents de botigues que a partir de llavors em tractaven de danès.<br />
<br />
-Al cambrer del bar musical Walthers, que és un simpaticot.<br />
<br />
-Als treballadors de l'Spar que s'aguantaven el riure al veure'm comprant amb les orelles d'elf posades.<br />
<br />
-Al Dromedari Diabòlic de la biblioteca, que per sort no em va incloure en els seus plans malèvols.<br />
<br />
-A la gent que munta l'ølstafet, un dels esdeveniments més danesos del món cada mig any.<br />
<br />
-Al predicador sonat d'Oslo, que em va regalar un pamfleto de l'apocalipsi perquè li vaig caure bé perquè m'assemblava a Jesús.<br />
<br />
-Al conductor/moni del viatge a Oslo, que ens va fer una "sorpresa en gallumbus" a l'habitació del ferri, i que ens va proporcionar un moment de tensió en dubtar si les cerveses estaven ben amagades o no.<br />
<br />
-A la mexicana que va fer servir la Mafalda (Portugal) de "model" perquè no volia emprovar-se res.<br />
<br />
-Al Silvio i família, per oferir-me vàries vegades una casa per poder visitar Odense i una gran dosi de bona fe!<br />
<br />
-Al pobre home d'Odense que es pensava que jo venia droga i me'n volia comprar.<br />
<br />
-Al capullo del conductor que gairebé m'atropella a mi i a 2 cotxes més en menys de 50 metres.<br />
<br />
-A la Núria, per fer-me sentir com a casa després de tres mesos de no sentir parlar el meu idioma cara a cara.<br />
<br />
-A la gent que va portar camells a århus el dia que hi vam anar.<br />
<br />
-A la família que em va acollir una setmana a Holbæk, una mica peculiars però molt acollidors - i uns cracks de jugar a la podrida!!<br />
<br />
-Al profe de Holbæk que després de tenir-me 20 minuts a la classe em va dirigir un "hosti, què hi fots tu aquí?"<br />
<br />
-Als catalans que estaven una setmana a Holbæk i que em van demanar ajuda per llegir la carta del bar on ens vam trobar (de tot això que posa aquí, què és el que més s'assembla a un colacao?)<br />
<br />
-Al flipat que feia música experimental en els tallers musicals de l'institut.<br />
<br />
-A l'astròloga que estava de pràctiques de profe i ens va fer una visita a la universitat d'århus<br />
<br />
-A tothom que va formar part de Hair, segurament la cosa més brutal en la que mai m'he vist involucrat.<br />
<br />
-A l'amic de Flamingo Pizza, per fer els segons kebabs més increïblement espectaculars del món (només superats per "Kebab Catalunya" del Carrer de les Mosques, que espero amb tota la meva ànima que no hagi tancat).<br />
<br />
-A l'il·lusionista que va hipnotitzar deu persones de l'institut durant el seu espectacle.<br />
<br />
-A la gent del curtmetratge "Jung", el meu primer salt a la gran pantalla (després de l'espectacular èxit de Altòvia!)<br />
<br />
-A tothom que després de fer la flashmob Disney amb la classe em va reconèixer perquè "jo era el Tarzan".<br />
<br />
-Als grangers simpàtics que em vaig trobar en la meva cursa contra-rellotge de 6 km per poder pillar un tren.<br />
<br />
-A la treballadora tia-buena de Legoland que es va enamorar del meu cabell <3<br />
<br />
-A la parella de catalans que vivien al pis de la Sara, la cantant del grup, i que ens van venir a escoltar en el nostre primer concert (vam descobrir la nostra identitat dient "molt bé, tio")<br />
<br />
-Al Thorbjørn, pianista brutal, que m'ha fet un entrenament del Déu Kaito.<br />
<br />
-A qui sigui que es va inventar el joc øl-bowling.<br />
<br />
-Als 5 grups de noruecs que es van interessar per si ja havia trobat a Jesús o encara no.<br />
<br />
-Al Torben i l'Anders de Fri Bike Shop, on vaig fer pràctiques.<br />
<br />
-A tota la gent encantadora i plena de punyetes que ens va venir a visitar a la botiga de bicis, especialment a l'home que em va ensenyar a tocar l'acordió i a l'altre que em va donar snus com a mètode per treballar millor.<br />
<br />
-A la classe 2.D, un cop més, que em va "segrestar" per fer el millor comiat de danès del món.<br />
<br />
-Al redactor de The Freak Times i de El Sistema D13, blogs excel·lents, actius i superfrikis!<br />
<br />
-Al meu dau D20, per otorgar-me uns quants crítics en la lluita definitiva contra el mag usurpador.<br />
<br />
-A l'Anna Sofie i la Livija, per segrestar-me (again) i portar-me per sospresa a Legoland :D<br />
<br />
-Al GPS de l'Anna Sofie, que ens va fer caminar durant més d'una hora fent la volta a l'aeroport de Billund.<br />
<br />
-Al Casper, que ens va venir a buscar en un moment de desesperació màxima (i de pasta freda amb pesto)<br />
<br />
-Al borratxo de l'estació de tren, que em va explicar com dir-li guapa a una noia mentre jo m'anava llegint V de Vendetta.<br />
<br />
-A tu, que has llegit aquesta entrada i probablement moltes altres entrades del blog.<br />
<br />
-A tothom que m'he deixat i que per desgràcia no recordo.<br />
<br />
<br />
<br />
-A ningú més. Apa. Aquí s'acaba (de moment) el relat d'aventures del Viatger de Silkeborg, declarat oficialment amb els títols Danès de Pura Ceba i Aquell Paio Guai que Ve de Catalunya. Ens veiem d'aquí a una setmaneta, gent, i gràcies per llegir-me i arribar al final d'aquesta entrada, que m'ha sortit una llista tremendament llarga. Moltes gràcies, perquè aquest ha estat el millor any de la meva vida fins ara, i perquè he crescut moltíssim i après moltes coses, i perquè... hosti, perquè m'ho he passat de puta mare, siguem sincers. I ara toca anar a fondu amb la tornada. Espero estar al nivell!<br />
<br />
Bona nit, cuquis.Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-81187271286862567522013-05-28T10:24:00.001-07:002013-05-28T10:24:50.634-07:00L'últim de cada cosaApa, vinga. El curs ja gairebé està acabat. Demà passat tenim un examen bèstia d'anglès que dura tot el dia, i després vacances d'estiu. Iubi iubi, oi? De fet, ara que ja torna a fer caloreta <strike>d'una punyetera vegada</strike> tots estem més animadets! És que també, que sigui abril i estigui nevant desmotiva una mica... però ara fa poquet va ploure uns quants dies seguits i de cop tot ha brotat de nou, que sorties a fora i deies, uala!! Que verd que està tot això!<br />
<br />
Però avui hem començat a tenir allò tan especial i estranyot: l'"últim de cada cosa". L'última classe de música, l'última classe de física, i de danès, i tal, i amb els professors estàvem en plan "uenu, doncs ja no ens veiem més, oi?". Clar, els profes d'aquí sí que ho tinc una mica difícil per trobar-me'ls algun dia pel carrer. A més, hi tinc una relació un xic especial, ja que aquests m'han vist passar de ser un tontet que no entenia re fins al gran danès que sóc ara. Allò tan maco de dir adéu a algú i de no saber si no el tornaràs a veure, i dir "va, fem l'última encaixada, per si de cas". Fa yuyu, la cosa.<br />
<br />
En fi. El cas és que tot plegat ja s'està acabant. A més, ahir vaig rebre l'última carta d'AFS Danmark, que a part de la xerrameca habitual (de debò, aquí dalt són molt molt pesats!!) venia amb alguna cosa interessant sobre vols amb avió, equipatge i aquestes coses. Perquè me'n vagi fent una mica la idea.<br />
<br />
Ja us diré com va, això d'anar empaquetant-ho tot!<br />
<br />
<br />Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-31907685665156641502013-05-17T07:13:00.000-07:002013-05-17T07:13:04.875-07:00Examens i ølstafetComencen els examens. "Però no vas dir que no en teníeu, allà dalt?" No, FINS ARA. I ara vénen els xungos.<br />
<br />
Va començar el dilluns, amb un examen de danès d'unes 4 hores. I després, una avaluació oral d'un treball de danès/música que havia presentat la setmana anterior. Toca't els webs. Per sort, el dimarts la cosa va ser més guai: vam anar de viatge, i entre moltes altres coses i meravelles del poble danès vam visitar Legoland (un lloc que mereix un post per si mateix). I la resta de la setmana, vès: força <i>light</i>.<br />
<br />
Ens espera un cap de setmana llarg, ja que el dilluns és festa, i comença fort avui amb la ølstafet. Els lectors veterans sabreu què és, venint d'<a href="http://elviatgerdesilkeborg.blogspot.dk/2012/09/bon-temps-i-cervesa.html" target="_blank">aquest post de fa mig any</a>. Per sort fa bon dia, després d'una setmana de dia sí/dia no, i com hi ha un ventet que fa venir un xic de rasca, porto una barretina molt mona per tenir escalfor a la closca (és la bomba, això). Encara no sé què faré durant el cap de setmana, però serà més aviat tranquil. O com a mínim més que el passat, que vaig anar a Noruega!! [post-nota: ara m'adono que no he escrit res sobre el viatge. Veus? Ja tinc alguna cosa per fer el cap de setmana). Possiblement també faci una mica de rol, que tenim pendent un Cthulhu abans de que s'acabin les classes. Que, per cert, s'acaben a finals de maig!! Només em queden un parell de setmanes de classe, olé olé i olé, i després vindran els examens de tot l'any: cágate lorito.<br />
<br />
En fi, la vida a Dinamarca segueix el seu ritme. L'estiu s'acosta, i en un mes i mig me'n vaig (buaaah). I mentrestant, arofito per passar-m'ho de conya. Bon cap de setmana, cuquis!Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-58441319875896659962013-05-08T22:17:00.001-07:002013-05-08T22:17:27.021-07:00En resum... (9/11: abril)Eh, que he escrit aquests dies, eh? Passa que com que sóc un megacrack es va guardar a esborranys en lloc de penjar-se.<br />
<br />
Us deixo amb un text del <u>2 de maig</u>. Ara me'n vaig a Noruega, que faig tard. Deu siau!<br />
<br />
______________________________________________________________<br />
<br />
Ahir tocava un ou En Resum, però què us pensàveu? Que era el dia del Treballador, eh! I encara que a Dinamarca la gent vagi a l'institut , el bloggaire també té un dret per prendre's una pauseta. (sí, el mes passat també se'm va passar, però això ja és una altra història).<br />
<br />
El resum general, doncs, d'aquest mes d'abril i de març per rebot, és que no vull tornar. Així de cru i sense anestèsia, ha arribat un punt en què tinc una vida aquí dalt. I m'agrada, oi tant si m'agrada! L'abril, crec, ha estat com una mena de clímax del meu temps aquí, quan m'he dit (i m'han dit, sobretot) que ja era un danès de pura ceba. Sobretot per això de tocar a Hair, que ha estat el projecte més gran en el que m'he involucrat mentre he estat aquí, i probablement en tota la vida. La qüestió és que el fet de tornar em representa truncar en sec una vida collonuda que estic vivint aquí, i intentar recuperar l'antiga vida que tenia a casona, aquella per la que tots em coneixeu (perquè també he canviat un xic, jo, eh?). És veritat que a vegades m'obre algú per facebook, o algun puesto, i em diu "eh, miki, xaval, com va tot? quan tornes?" i llavors me'n recordo de la vida a casa i tinc una micona més de ganes de tornar. Això em causa un cacau mental del que no em recupero fins al cap d'unes hores, però ho aprecio molt igualment :) .<br />
<br />
Però igualment és una putada haver de tornar amb el que tinc aquí. Avui al matí, de fet, a l'arribar a l'institut m'he trobat a la porta un company amb qui ens vam fer molt amics durant Hair, que m'ha proposat d'entrar en una mena de projecte teatral-musical que està intentant muntar. I no puc perquè sóc fora. Però mira, malassssuerte. També sus enyora, eh? (una mica i prou, no us penseu)Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-2718698049333269602013-04-28T12:48:00.001-07:002013-04-28T12:48:34.962-07:00El Rei dels PunyeterusBé, ara ja estic millor. I per millor vull dir "no malalt". Després d'un cap de setmana bastant-molt calmat, arranquem demà un altre cop.<br />
<br />
Un cap de setmana, per cert, una mica llarg. No només per mi, sinó per tothom: el divendres va ser festa! Una festa que es diu Skt. Bededag! (Dia de Sant Bede, o alguna cosa per l'estil). És una festa inventada per un rei danès, que potser es diu Bede però que jo he batejat personalment com el Rei dels Punyeterus. Per què? Doncs perquè va proposar aquest dia de festa a causa de que (atenció) hi havia massa festes. Pam, així de clar. Va decidir que per aquestes dates hi havia massa festes al calendari, i per tant va suprimir totes les altres i va proclamar la seva pròpia. Molt bé molt bé, estupendu.<br />
<br />
Com a curiositat més enllà del "fet històric", aquest divendres és l'únic dia de festa pels forners danesos. I per compensar el dia de no currar, el dijous feien una quantitat immensa d'una mena de panets rodons típics d'aquest dia que la gent comprava per l'endemà (no em feu dir quin nom tenen, perquè no me'n recordo i segurament us quedaríeu igual). Són uns panets que aguanten bé fins el dia després de fer-los, que és quan la gent se'ls menjava. Maco, eh? Que molt de jiji jaja però de tant en tant una dada interessant també la trec, eh!<br />
<br />
Bona arrencada de setmana a tothom!Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-92107248387818557262013-04-23T09:21:00.000-07:002013-04-23T09:21:22.096-07:00Futbol, tites i cervesaAvui estic malaltó, mira tu. Molt millor ara que al matí, però igualment no estic en ple rendiment. Per sort, estic prou bé com per aprofitar i escriure una entradeta.<br />
<br />
Hem acabat Hair!! Després de més d'una setmana fotent-li molta canya cada dia, el dissabte passat vam fer l'última funció del musical. L'hem fet entre 140 alumnes (sense comptar alguns "instructors", tant d'actors com de músics), dura tres horetes i és probablement la cosa més genial que he tingut l'oportunitat de fer des que sóc aquí. De debò, ha estat al·lucinant. M'estic trencant una mica les banyes per trobar alguna gravació perquè veieu de què va. I sé del cert que hi ha fotos, però estan en un àlbum del Picasa que ara mateix no té ànsia de funcionar. Uenu, com a mínim tinc <a href="http://www.tv2oj.dk/arkiv/2013/4/16?video_id=36112&autoplay=1" target="_blank">un link d'un dia on van parlar de nosaltres un minutet a les notícies de TV2</a> (la danesa, per suposat). Si no sabeu danès, no entendreu ni papa, però entendreu de què va.<br />
<br />
I és que la música uneix, hosti! Ara som amics amb moltíssima més gent! Abans de tocar plegats ja en coneixia uns 20 o 30, dels que estaven al cotarro, però me'n faltaven més de cent per conèixer! Perquè veieu l'ambient de germanor entre els participants, us posaré l'exemple de la festorra que vam muntar després de l'última funció de dissabte (i descobrireu per fi el sentit d'aquest títol tan estrambòtic).<br />
<br />
El dissabte vam acabar l'última representació del musical cap a les 6 de la tarda. Però clar, havíem de desmuntar l'escenari. Imagineu-vos, per posar un exemple, desmuntar la renglera de cadires de l'Auditori de Vila i entaforar-la en una furgoneta força grossa. Doncs una feina similar. Per sort, vam repartir la feina entre unes 100 persones i en un parell d'horetes ja estava fet. Podeu comprendre que vam acabar bruts com uns "tossinos" i ens van donar permís per anar-nos a dutxar abans del sopar / party hard. I com que dutxar-se i prou és avorrit, els matxus vam agafar una pilota de futbol i ens vam posar a fer tocs a les dutxes, cadascú amb la seva birreta al costat (perquè recordeu que som a Dinamarca i la cultura ja ho té, això). O sigui que vam acabar en un panorama de futbol, tites i cervesa espectacular.<br />
<br />
La resta de la tarda va ser una de les més genials fins ara (el moment en què els professors van pujar a l'escenari de la cantina i van parodiar els alumnes actors va ser suprem...). Ara vindria el moment de dir moltes gràcies a tothom que va formar part del muntatge, però com que no n'hi ha cap que sàpiga llegir català, nem malament.<br />
<br />
Amb aquest post, per cert, dóno per (mig) ressucitat el blog. Ah, i bon Sant Jordi a tothom i a totdon!! Pàssiu bé, cuquis!Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-39616021343935939742013-04-17T04:32:00.000-07:002013-04-17T04:41:16.226-07:00Cabell i tal<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYgyY5DXvFM4Oj6pVtARhneThZD99ZQ5U7VoQ7d4o9q_qbUkSahrvqnlfll1rpqv0_A438qTSHRKszha7_6mN0YjxGRNegs3ISq2YSbS_PWJpzqxRQn_3D9xIVDH9f2lMOcrJyoLlIVwi-/s1600/hair.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYgyY5DXvFM4Oj6pVtARhneThZD99ZQ5U7VoQ7d4o9q_qbUkSahrvqnlfll1rpqv0_A438qTSHRKszha7_6mN0YjxGRNegs3ISq2YSbS_PWJpzqxRQn_3D9xIVDH9f2lMOcrJyoLlIVwi-/s1600/hair.jpg" dua="true" height="640" width="451" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aquest és el cartell, toma ja!</td></tr>
</tbody></table>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Acabem de fer l'últim assaig de Hair. Aquest cop, amb uns 400 alumnes de 1r curs que feien d'espectadors. Durant la setmana passada i el que portem d'aquesta hem fet més que uns quants repassos de l'obra de cap a peus (amb un director una mica toca-pebrots), i com que sencera dura un parell d'horetea i mitja, ja n'estàvem una mica cansadets. És bo finalment tenir algú que escolta, carai!</div>
<br />
Estrenem oficialment avui a la tarda, a dos quarts de 8. I demà, i demà passat. I per "colmu", el dissabte a les 3. Apa aquí!!<br />
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
No escric més perquè en una estoneta ben curta torno a tenir classe. Que aquests dies sóc un home ocupat, com el Benvolgut dels Manel. (per cert, nou disc? jo des de que sóc al país dels vikings, que no m'entero de res...)Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-10083708991009074342013-04-10T06:09:00.000-07:002013-04-10T06:09:09.158-07:00PatapumAaaaaaaaaaææææææææææææææææææeeehh!!<br />
<br />
El Miki no s'ha mort. Sóc jo, i estic escrivint això. O sigui que no m'ha passat res de dolent. Més aviat al contrari, m'ha passat de tot i més, i per això no he escrit gaire. M'explico:<br />
<br />
A part del curru habitual de l'institut (que allò de posar-se en sèrio amb els treballs i tal, anava de debò), hem tocat amb el grup (que hem decidit per anomenar-nos Funktion) al Rampelys, una sala de concerts bastant brutal de Silkeborg. Hem hagut de preparar-nos alguna cançó de més a última hora, i repassar-nos les antigues. Després, hem muntat un parell de tardes roleres amb uns companys. Encara que no hem despertat al Gran Cthulhu, hem passat una mica de grima, que d'això es tracta. He de donar, per cert, moltíssimes gràcies al Rocker per deixar-me adaptar la seva partida. I, mentrestant, estem tenint assajos a punta pala amb el musical de l'institut, Hair. Al final, entre tots els que estem dins del cotarro, som uns 150. I l'espectacle dura un parell d'hores i mitja, o sigui que no és "moc de pav". Aquest, el toquem el dimecres, dijous, divendres i dissabte de la setmana que ve.<br />
<br />
O sigui que aquestes últimes setmanes, quan estava avorrit, en lloc de posar-me a escriure al blog em dedicava a preparar-me una partida de rol / practicar peces de funk / assajar per tocar Hair / preparar-me per una possible prova d'accés l'any que ve, quan torni a casa. I ara, de fer, tampoc no tinc més temps per allargar-me més, o sigui que si he d'explicar alguna cosa més extensament ja faré un escrit a part. Només dir que no m'he mort pas, ni res d'això. Lo siento. Me he retrasado. Potser no volverá a ocurrir.Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-12302485520342238942013-03-13T14:45:00.002-07:002013-03-13T14:45:43.764-07:00DetalletsA Dinamarca podrien substituir els homes del temps pel Sandro Rey (aquell endeví de pega que fa el paperina a la tele) i no passaria res. Ahir, per exemple: al matí hi ha boira a tot arreu, al migdia un sol que enamora, a la tarda comença a nevar i al vespre hi ha tempesta de neu. Avui, per sort, al matí feia solet i el xaval del camionet que dispersa la neu del camí s'havia llevat d'hora, per tant no me l'he fotut de camí cap a l'institut. Això sí, em sembla que encara falta una mica per poder dir primavera, ens ha deixat un paisatge nadalenc que fa enveja.<div>
<br /></div>
<div>
Però això m'ha recordat un dels momentets de plaer més grans dels últims mesos. Aquest post pretén ser una lliçó de vida, ja ho veureu. En el teu camí de la vida et trobaràs episodis de joia i plaer com per exemple la jam session a la que vaig anar el cap de setmana passat (molt guai, per cert, com en la que vaig participar en <a href="http://v/" target="_blank">aquest post</a>. Aquest cop, quedant-me a dormir al puestu i coneixent més la gent). Però aquests passatges són previstos; jo ja sabia un parell de setmanes abans, per exemple, que aquells dies m'ho passaria bomba.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Del que jo parlo són detallets petitons, però deliciosos. Espontanis, inesperats. Com un dia que vaig haver d'arribar uns 30 minutets abans a assaig amb el grup, perquè així em podien portar i m'estalviava el viatge en bici. Com que m'havia d'esperar, vaig anar a fer un volt al bosc del costat, ple de neu i ben bonic. Llavors, em va venir un impuls, un instint pur i humà, sortit de la meva essència: vaig dedicar-me aquest temps que em sobrava per buscar, dins del bosc, el millor raconet que mai hagués pogut imaginar... i pixar a la neu. No només fer un riuet, sinó també seleccionar el racó adequat, prou amagat però prou obert, i va ser com un oooohh!! De debò, proveu-ho. Aneu un dia al bosc, passegeu un bon tros i busqueu el Racó (amb nom propi). I un cop allà pixeu una mica, i això és una delícia dels déus (si ets noia podé no tant, però els xicots ho gaudireu molt). I, com això, moltes altres coses que dius "quina parida, nano, no malgastaré temps en aquesta bestiesa", però que en realitat són una gran satisfacció sense ser realment gaire cosa. Prou lliçó de vida.</div>
Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-58364402471108431972013-03-07T11:01:00.002-08:002013-03-07T11:01:49.915-08:00Mitges tintesEstem a mitges tintes. La primavera ha vingut, però avui per exemple ha fet un vent brutal al matí i podé ve glaç al cap de setmana.Però per tota la resta, els camps van verdejant i el sol ja no ens fa un lleig. Avui no tenia la primera classe, i m'he llevat una miqueta més tard... i ja havia sortit! Ueeeeeeeeno, ja és algu això.<br />
<br />
Ja vaig entregar, a principis de setmana, el "ditxós" SRO. Que vindria a ser com un TREC, però més curt i en danès. Tries una de les dues assignatures de la teva línia d'estudis i et dónen un tema amb el que has de treballar, en què et concentres ja ho tries tu. Tens com a un mes per preparar-te, i en el següent et vas documentant i començant la feina (hehe he he). Fins i tot et dónen un parell de dies de festa a l'institut perquè puguis currar de valent, que és el període dijous-diumenge en el què tothom fot brot.<br />
<br />
A banda del tema treball d'institut, aquest mes se'm gira feina. A primers d'abril toquem amb els Funkers (estem fent un debat intern per triar un nom millor) al Rampelys, una sala de concerts força guapa de Silkeborg. Però abans, a les vacances de Pasqua, gravarem un curt amb uns amics d'aquí que són directors amateurs de cine (però en sèrio, no com els vídeos frikis que jo acostumava a fer). Una tragèdia amorosa de la qual no puc revelar gaires detalls, perquè tampoc no en sé gaire. De fet, em van donar el paper de co-prota per les xolles, perquè després em diguin que tenir el cabell llarg no serveix per re.<br />
<br />
I un cop acabat tot això, a mitjans d'abril, farem Hair a un teatre que està molt pepino. Estic com a teclat a la "Small Band", que vindria a ser la divisió musical a part de la Big Band. Ja veieu quin sentit de l'humor gasten els organitzadors, oi? O sigui que amb tot plegat ja tinc prou curro aquests dies. Que passaran volant, per cert, però això ja no em ve gaire de nou...Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-56327637282539395182013-03-01T13:02:00.000-08:002013-03-01T13:02:10.172-08:00En resum... (7/11: Febrer)1 de març. Avui és el primer dia del 2013 que a Dinamarca hem dit "collons, ja és primavera!". Però en lloc de poder gaudir del solano que feia a fora, he estat currant a dins amb un treball que m'ha ocupat tot ahir i tot avui (i probablement part de demà/demà passat també). Si ens han donat fins i tot dos dies de festa a l'institut per poder-lo acabar, casum dena! És una mena de TREC, però et dónen un tema de referència (en el meu cas, Pink Floyd - The Wall, que ha resultat ser una passada). A partir d'aquí, cadascú de la classe es concentra en la part que vulgui. M'ho estic passant molt molt bé fent aquest treball, però ha fet que m'hagués de quedar currant a casa en lloc d'anar fora a disfrutar del sol amb uns quants amics i unes quantes birres, to ca't els ous.<br />
<br />
Per sort, de dies així ja en vindran. I abans de tornar-me a posar amb l'obra mestra del Roger Waters, escriuré el petit resumet del mes passat. Værsgo:<br />
<br />
-Estic espantat. Em fa la pinta de que no parlo de res més, però és així, ras i curt: el temps em passa massa de pressa. Dels set mesos que porto aquí, la segona meitat m'ha durat tremendament poc en comparació amb la primera. Tinc massa coses per fer en aquests quatre mesos que em queden (que demà seran 3, ja vureu). Espero poder-les fer totes!<br />
<br />
-Costa lo seu, eh, currar-s'ho del tot al gymnasium danès? Ara que fa força setmanes que vaig a totes a l'insti, deunidó! I encara sort que estic fent el treball gros ara, que si no hagués perdut un xic la pràctica de fotre brot a classe.<br />
<br />
-Aviat tornarà a fer bo de debò un altre cop! Avui hem tingut el tast de primavera i hem dit "va, ja està!". Però encara queda camí per córrer per tornar al bon temps de quan vaig venir.<br />
<br />
-Sé obrir cerveses amb el mòbil!!! Això em dóna el carnet virtual de "danès en tota regla, per la glòria de Thor". És la fita que m'enorgulleix més d'aquest últim mes.<br />
<br />
-Paro, que si no no em concentraré mai en el TREC danès (o SRO, per anomenar-lo pel seu nom). Bona nit, cuquis!Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-9287585065702982152013-02-25T13:54:00.000-08:002013-02-25T13:54:18.212-08:00On ets, hivern?Ja t'has acabat, estació hivernal? De cop, quan torno de l'institut veig des de la bici que els camps ja no són blancs, i que en canvi són de color groc un altre cop, amb una punteta de verd que diu: ei que vinc!<br />
<br />
A part de que ja no és habitual trobar-se el camí nevat, ara quan surto de casa ja és gairebé de dia! Quan em llevo encara fot molt pal no veure el sol ni de casualitat, però a la que passa una estoneta ja et diu hola, i com a mínim puc veure el camí! Això és molt útil per a la seguretat vial dels ciclistes, per cert. Com que el paisatge ara està a mitges tintes, no és gaire maco, però com a mínim no tinc el típic dia de "em cago en tots i cada un dels putus flocs de neu que hi ha al camí, que faig tard a classe casumdena!!", que n'he passat algun i no és una experiència agradable.<br />
<br />
Però en sèrio, això de que comenci a fer solano (o com a mínim a insinuar-se) ja es trobava a faltar. Aquesta setmana, per cert, tenim dijous i divendres lliures, yayy!!! Però no ens alegrem abans del compte, que durant aquests dies m'he de currar el SRO, que seria una mena de TREC però es fa en poc temps. El tema és Pink Floyd: The Wall, i suposo que el faré en danès (però si vaig molt de cul, ja m'han dit que anglès i tira milles, la qüestió és fer-lo).<br />
<br />
Ja susplicaré com va, no?Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-72901800158485618322013-02-19T13:18:00.000-08:002013-02-19T13:18:03.653-08:00Recuperant Ressucito aquest erm de posts. Que si faig un blog durant sis mesos, no fotem que el deixo estar a mitges tintes, home! (ho reconec, he tingut moltíssima mandra). Faig un escrit més aviat grosset per compensar.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Cabell</span><br />
<br />
Doncs he passat les proves per fer Hair, el musical, amb l'institut!! S'ha muntat un tinglado de cal déu, i entre actors, gent que canta i toca instruments, decorat, disfresses i alguna cosa més que em deixo som unes 150 persones. Que no està malament, trobo jo. 150 alumnes ganàpies muntarem el pollastre de l'any als teatres durant una setmana sencera a mitjans d'abril. Per sort toco el teclat, i no hauré de cantar en danès. De moment assagem els dimecres, però algun cap de setmana intensiu també farem: són unes 24 cançons, podé que les tinguem sabudes totes, oi?<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Temps</span><br />
<br />
Fot cosa posar-se a pensar que ràpid que va el temps. O sigui, al principi ja corria, però ara és més aviat exagerat. Si ahir estàvem traient la decoració de Nadal i no havíem arribat ni a la meitat de l'intercanvi... ara ja falta l'esgarrifosa xifra d<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">e quatre mesets i mig. Què ha passat? Tampoc no he fet tantes coses des de llavors, carai! Ara que ja estic en la salsa, vull que tot plegat em duri, hòstipa! ("en la salsa" em refereixo a fer deures, parlar danès 100% i no fer pena, i aquestes coses). En fi, m'han passat com a dos mesos de cop i espero que els quatre i escaig que queden no em passin amb la mateixa rapidesa.</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif; font-size: large;">I tal</span><br />
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Times, Times New Roman, serif;">Doncs creia que en trauria molt de suc, de</span> tant de temps sense posar res, com per explicar coses durant unes quantes parrafades. Però com deia abans, ara que estic "en la salsa" ja és com si no passéssin tantes coses dignes d'explicar. Vull dir, dubto que a la meva vida normal i corrent de català de soca-rel escrivís gaire sovint de les tonteries que em passen, perquè seria una vida (gairebé) normal, i no em diu res això d'escriure per escriure. I així és com em sento ara, ja molt poques coses són noves i ser creatiu al blog es torna força difícil. Suposo que és per això que la última temporada m'ha fet més aviat mandra. En fi, miraré de ser creatiu i posar alguna cosa interessant. Bona nit, cuquis!Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-44174847272719288772013-02-05T14:18:00.002-08:002013-02-05T14:18:45.241-08:00En resum... (6/11: Gener)Una mica endarrerit (últimament el blog el porto una xic de baixa), però aquí està el perspicaç resumet mensual del que ha passat i deixat de passar a Silkeborg l'últim mes:<br />
<br />
- La conclusió general és que l'hivern aquí és com un refredat de Nadal: el tens uns dies, després creus que se n'ha anat però et torna igualment. Aquí, tens una setmana de gel a la carretera, el dissabte et plou tot el dia i la neu es desglaça, però el diumenge torna a nevar fins al dilluns al migdia, i llavors fa calor i plou una mica i la neu està desfeta un altre cop a la tarda. Així anem fent.<br />
-Per tant, al principi és maco i meravellós, però ara ja comença a cansar. Com diria cert monologuista argentí, "e'toy un poco cansado de apalear nieve".<br />
-Això de posar-se les piles a l'institut danès és una mica cansat. Ara sí que he dit "va, a partir d'ara a totes!!". Que, de fet, és el que em deia cada cop que acabava unes vacances, per exemple, però aquest cop va més en sèrio, en plan d'entregar tots els exercicis i presentar-se a algun examen en danès a final de curs.<br />
-Per cert, un altre punt genial del sistema educatiu danès: tot és molt a base de responsabilitat pròpia. Els deures i treballs estan penjats a internet, i tu ja saps què has d'entregar i quan. Si no ho fas, allà tu. Ningú no t'anirà el darrera i no et faràs pregar, però la nota depèn de tu.<br />
-I ja de pas, faré una mena de TREC per l'institut, que dura uns 3-4 mesos i es diu SRO (d'aquest ja en faré un altre post)<br />
<br />
-Aquest mes és el primer cop que he pogut dir: "Collons!! Ara ja em falta menys temps del que porto aquí", i t'agafa com un tremolor i acabes una mica escagallonat de com de ràpid passa el temps. Mare meva, de debò! Aviam com es desenvolupa els propers cinc mesos.<br />
<br />
O de fet, menys de cinc mesos... la mare que em va parir!!Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-3631089007739714644.post-30328287557252125302013-01-31T22:23:00.001-08:002013-01-31T22:23:36.821-08:00Gener poc productiuDoncs això. Amb aquest, arribo els 7 posts del mes, que comparat amb els anteriors doncs diguem que és poca cosa.<br />
<br />
Suposo que el fet d'haver-se de posar les piles en serio a l'institut (ens vénen uns quants treballs que són una galleda d'aigua freda) i la mandra que et porta no haver-ne de fer un cada dia m'estan podent.<br />
<br />
Bé, el cas és que avui me'n vaig d'aquí a no-res a un seminari amb l'institut, a Århus, una excursioneta de música / física, i després vaig directe al campament d'AFS (sí, un altre), que dura fins al diumenge.<br />
<br />
El post de "En Resum", doncs, tocarà fer-lo quan torni en lloc de demà, però crec que serà extens i tal.<br />
<br />
Ara poso velocitat mode on, que no vull fer tard enlloc! Bon dia, cuquis!!Mikihttp://www.blogger.com/profile/01056101015770415093noreply@blogger.com0