divendres, 18 de juliol del 2014

Des de la Deutsche land

Hola de nou! Escric des de la gran Alemanya!! M'allotjo a ca la Cille, en un barri de Werder que es diu Glindow, a la regió plena de llacs de Havel. Quants noms, oi? Ah, i està a 20 minuts en tren Berlin. Us faig cinc cèntims de la situació:

La casa on estic és molt molt guai, d'aspecte rústic i amb un jardí enorme. Allà hi viu la Cille, una gran amiga, espavilada i alegre, que va viure a Dinamarca el mateix any que jo...   concretament en una part molt interessant de Dinamarca que es diu Groenlàndia. Té el curiós costum d'anar sense sabates pel món (no només per casa seva), hàbit que he adoptat durant aquests dies que he dormit sota el seu sostre. Mira, som així de hípils. Sa mare és una dona divertida que només parla alemany, però que a base de signes i onomatopeies es fa entendre d'una manera brutal. Son pare és una mena de "jo" d'aquí a vint-i-cinc anys. Ja sabeu: cabells llargs, cara allargada...   si no fos perquè no estudia música i porta bigoti, seríem bastant clavats.

Aquests dies han estat força variats. Vaig arribar el dimecres al matí, després de dormir en un tren estranyament còmode, i vam aprofitar el dia per veure Potsdam, una ciutat ben important i plena de castells. En un d'ells, hi va viure Frederic el Gran, el governador que va portar les patates a Europa (raó per la qual li estaré eternament agraït). També vam anar a torrar-nos i banyar-nos una mica al llac. Ahir vam fer el que tocava fer, o sigui: el guiri per Berlin. Sightseeing, que en diuen. Vaig quedar impressionat de la quantitat de street art que hi ha per allà. La ciutat bull d'activitat, tot amanit amb uns edificis immensos i imponents. És molt gran. Avui, la Cille ha estat molt malaltona i he aprofitat per agafar la bici i anar a fer un tomb per la regió. Amb un mapa, una ampolla d'aigua i un llibre ben gros a la bossa (sí, definitivament estic re-enganxat a Dansa amb Dracs!). Si més no, he de posar-me les piles amb la bicicleta per poder fer una mica de ruta aquest mes que ve (oi, pare?). Per acabar l'experiència alemanya, què millor que preparar un bon pa amb tomàquet i una truita de patates per als amfitrions?

Podé no estic gaire inspirat, però és que em moro de son. Per cert, els meus contactes a Copenhaguen m'han fallat, cosa que suposarà un gir inesperat en el meu viatge...  Ja us n'explicaré algun detallet quan arribi el moment ;)

Bona nit!!! (cuquis)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada